Mercè 2007

Un nou any... un nou cop Barcelona s'engalana per la seva festa major: la Mercè. I nosaltres vam anar-hi, per recordar a tots els que viuen a la ciutat comptal qui som els kmarades.
Vam anar a sopar a El Consulado, a on entre gerres i gerres de sangria ens vam endinyar algunes amanides, crepes i pizzes...

El mestre víbora, el miniguix i la tendra protileta... aquí els veieu encara en plenitud de les seves condicions mentals... plenitud que va durar més aviat poc.

Després vam sortir de festa... la majoria de concerts ja estaven agonitzant, i la resta els feien al Fòrum, allà apartats de tota civilització.

Kmarades i birra formen un duo inseparable... Tot i que el mestre víbora rondava per allà els estudis han demostrat que sí, que era birra.

Aquí teniu algunes fotos de com vam conquistar la ciutat de barcelona, amb el nostre carisma, savoir faire i cirrosis incipient...

Els xispis son l'ànima de la festa allà a on van i barcelona no és una excepció... i encara menys en el dia de la Mercè!!!!!

Com que el Fòrum no barrufa vam decidir d'anar a Les Enfants i allà vam acabar la festa. Com que el local ens va agradar, vam decidir no cremar-lo.

Aaaahh... el petit ésser hilarant i la dolça protileta a Les Enfants... o si, ja se que la foto podria estar feta en qualsevol lloc... però era Les Enfants... en serio!

I després de la festa... la tornada a casa... aquest cop però no tornavem cap a Igualada, si no que ens vam quedar a dormir a Barcelona, excepte els Xispis que van anar a TownOfTheDogs...

Ea, ea, eaaaaaaaaaaaa... la protil no te amics!!!!!


Hey you... give me your beer or your life...


Ni tan sols un metro desert pot aturar les ganes de festa dels kmarades...

I finalment, tot i les numeroses presions, en honor a la veritat, i al periodisme objectiu, em veig obligat a publicar aquesta foto:

També existeix el video... envieu kmarades.soc_un_catxondo al 666 i rebreu el video a casa vostra
(Preu del missatge 420€).

Els Kmarades a Roma - Divendres 17 d'agost - Roma contemporània

I va arribar el divendres.

Mica a mica havíem anat visitant totes aquelles coses que a tots ens feien gràcia. En aquests moments quedaven....la resta.

El primer que vàrem fer va ser anar caminant fins al Panteó. De camí vam passar per edificis més moderns:

La foto correspon a l'entrada del Museu Valentino....mireu que enginyós que vaig ser de posar-me sobre una inscripció que parlava del meu estil...jajaja...encara ric. Ara, a això de 45 anys no cal fer-li cas, ok?

El Panteó és l'única contrucció de l'època Romana Clàssica que es conserva sencera. Era un temple dedicat a tots els Deus, que eren molts. Arquitectònicament es un edifici de gran mèrit, ja que té una cúpula enorme tota de pedra, amb un ull centra que il·lumina l'estança i descarrega de pes l'estructura. Es creu que l'arquitecte fou el mateix que el del Circ Màxim.


L'interior era una gran cambra sense columnes. A la foto següent podem veure Muxampa embadalit davant tan gran proesa.

Després d'aquesta visita vam descobrir una de les places amb més ambient de la ciutat: la Piazza Navona. I no ho és perquè hi hagi l'ambaixada del Brasil, que també, sino perquè sempre hi ha molta activitat: Venedors, músics, turistes.....

Els voltants de la plaça estan plens de bons restaurants. Vam prendre'n nota per tornar-hi al vespre.

La següent parada, previa visita a una església més i de les restes d'un teatre romà, va ser el famós barri del Trastevere. El Trastevere es un barri d'estil bohemi on francament no cal anar-hi de dia. Potser per l'hora que era, o per la calor que feia, no vam trobar res obert. Vam limitar a menjar alguna cosa en un alegre restaurant, el Cornucopia, i després a fer un cafè en un altre lloc. Potser el més destacable del restaurant era com estava decorada la tassa del WC de noies:

I per acabar el dia, vam anar a visita la famosa Boca de la Veritat. La Boca de la Veritat és un disc de pedra en forma de cara que està penjat a l'entrada d'una església. Diu la llegenda que si un mentider posa la mà dins la boca, aquesta es tanca deixant al malhaurat en la trista decisió de quedar-s'hi per sempre (sortint a totes les fotos dels turistes) o arrencar-se la mà a queixalades.

Henry va optar per arrencar-se la mà. Ara el coneixem com Henry el Manco.

I després d'aquest fet lamentable, vam anar als hotels i vam preparar-nos per sortir. El pla era anara sopar a alguna pizzeria prop de Piazza Navona i sortir a fer unes copes per allà.

Vam trobar potser una de les millors pizzeries que he vist mai. Ambient italià: entre carrerons estrets, amb estovalles de quadres i cambrers cantant i cridant. Les pizzes, boníssimes. No podíem pas marxar sense fer uns xupitos de Limoncelo i Grappa:

Sortint d'allà vam anar a un parell de baretos. El primer d'ells el Bibamus, on ens van obsequiar amb un acceptable xupito de meló. Després vam anar a un altre local del qual no recordo el nom. El que sí que recordo és que vam descobrir el combinar Chi-Chi (pronunciat ki-ki) fet amb vodka, suc de pinya i de coco. També vam coincidir amb la invasió de 50 o 100 guiris britànics, tots molt blanquets i borratxets ells.

Per acabar, vam anar a buscar el bus on vam cantar un parell de cançonetes en veu alta i el públic ens va aplaudir, i no satisfets amb l'hora, encara vam acabar fent una última copa més al Druid's Rock.

Mega costellada kmarades

Aquest passat dilluns dia 10 els kmarades vam decidir d'organitzar un bon tiberi, per tal de celebrar que ja erem 10 de setembre.
Vam assistir tots els kmarades, excepte l'Anna i l'Alimanya perquè treballaven i els reietons que havien de cuidar de la princesa Elia.

Abans, per fer una mica de gana, uns quants vam decidir de fer una petita caminata cap a la Fou de Tous... sota la guia de la neus i de Sir Charles al final vam aconseguir arribar a un lloc ple de fang, amb un mol d'aigua que resultà ser La Fou. Fa mooooolt de temps tenia aigua en abundància, però fa molts anys (uns 2500 aprox) els sorotaptes van construir allà una presa, un reactor nuclear i un supercolisionador. Aquestes infraestructures van crear centenars de milers de llocs de treball i una megalòpolis va ser fundada allà i va esgotar tota l'aigua...

Fa milers d'anys La Fou era aixi:


Actualment és aixi:


De totes maneres, l'excursió va valer molt la pena. Va ser una passejadeta tranquila, sense gaire desnivell i enmig d'un preciós paratge natural....

Els kmarades reposant davant d'una ermita... Aquí ens van oferir stroh que ens va donar forces per la resta del trajecte.

Aquí ens teniu... a La Fou, contents després d'hores i hores de caminata!

Després de l'excursioneta, vam trobar-nos amb la resta de kmarades que no havien vingut a la caminata: Els xispis (en muxampa encara s'està curant les llagues que té després del viatge de roma), els pisuks (com que en el seu moment no es van comprar un cotxet 4x4, no van poder venir) i la parella fashion... I tots junts vam anar a Cal Maginet.

El dinar va ser espectacular: amanida i esqueixada de bacallà de primer i de segon tones, tones i més tones de carn a la brasa amb patates i escalibada.

Després tots rodolant vam anar-nos-en cap a casa...

PD: Més fotos d'aquesta mega excursió-costellada a l'àlbum picassa de la tendra protileta...

Roma encara es recupera dels kmarades...

Doncs sib... la que fou capital de l'imperi de l'imperi més decadent de la història (només superat per l'imperi dels Austraopitecus en plena prehistoria), encara s'està recuperant de la visita que els kmarades li van fer...

Aqui teniu una foto de com va quedar la ciutat...

Qui va ser el que es va tirar un rot després de beure stroh????

Els Kmarades a Roma - Dijous 16 d'agost - La inacabable Via Appia

Aquell dijous passaria a la historia. Nosaltres encara no ho sabíem, però estàvem a punt de començar un llarg i interessant trajecte.

La nostra idea era fer un recorregut per la Via Apia a peu. Pels que no la conegueu, la Via Appia fou una de les gran calçades romanes. Anava des de Roma fins a Brindisi (ciutat que podeu trobar a la punta del taló de la bóta italiana). Nosaltres ens limitaríem a visitar les catacumbes de Sant Callisto, algun que altre monument al llarg del recorregut, un aqüeducte i la Villa dei Quintilli. Faríem turisme i de pas caminaríem una estona.

Error.

Vam agafar el metro fins l'estació de Piràmide i d'allà un autobús que ens va portar fins la Porta de la Muralla. Allà hi havia un museu que vam decidir no visitar:

Això no ens va impedir signar al llibre de visites:

Vam veure primer la famosa església del Quo Vadis? Es va edificar perquè es diu que és on JC li va preguntar a Sant Pere on anava en uns instants de pèrdua de fe. Vam veure les petjades, que es conserven en marbre, i vam tenir dubtes que JC calcés un 42. Però la fe, és la fe.

I a partir d'aquí vam començar a caminar fins les catacumbes de Sant Callisto. Vam arribar-hi, vam comprar les entrades i vam esperar el torn d'una visita guiada en castellà. Tampoc teníem tanta pressa com per entrar amb els coreans o els nigerians que hi havia davant nostre.

Quina sort que ens acompanyessin uns devots catòlics mexicans i que el nostre guia fos un extremeny molt simpàtic. Ens va explicar que a les catacumbes van néixer degut a la persecució del cristianisme. Es tractava d'estances subterrànies on els cristinans es reunien per resar, i com que no se'ls permetia ser enterrats en lloc públics, també eren grans cementiris. Es calcula que en totes les catacumbes de Roma hi ha al voltant d'un milió i mig de cristians enterrats.

Vam baixar a la catacumba, al primer i després al segon nivell. N'hi havia cinc, i el guia ens va explicar que recentment s'ha descobert una gran estança que actuava com una església amb capacitat per 2500 persones.

Així que vam sortir, i vam continuar caminant. La següent parada, per la Appia Antica, era la Villa dei Quintilli. Per fer-vos una idea, podeu consultar aquest mapa. Fixeu-vos com és de recta la Via Appia Antica. Doncs la vam fer tota.

Vam començar a caminar, caminar i caminar. Ens van sortir butllofes als peus, van marxar i van tornar a sortir. Muxampa es desesperava i ens maleia. La resta ploràvem en silenci.

En aquesta foto podeu veure la imatge que per més que caminéssim sempre teníem al davant.

Així que finalment vam arribar a un poble, a la civilització. Teníem gana i set i vam entrar en un supermercat. Vam comprar uns gelats i vam veure que per més que preguntéssim, ningú sabia què era o on estava la Villa dei Quintilli. Vam seguir caminant, ens vam posar dins una autovia i camp a través vam veure les restes del que semblava la Villa dei Quintilli.

Rendits i acabats, vam girar cua sense anar-hi, i ens vam aturar en una parada d'autobús.

Vam arribar a Roma, vam menjar alguna cosa i quan vam estar refets (o casi), vam seguir fent el turista.

La següent parada fou el Complesso del Vittoriano. Hi ha una gran estàtua homenatjant Víctor Manuel II i a dins s'hi poden veure tota mena d'objectes relacionats amb la nació italiana.

Acabada la visita, com sempre, va tocar anar a l'hotel a descansar una estona i a preparar-se per sopar i per fer unes copes després. Henry i jo vam aprofitar per representar l'escena "Home bomba....aparta't que exploto."

Els Kmarades a Roma - Dimecres 15 d'agost - Roma clàssica

En la meva opinió, les visites que havíem de fer aquell dimecres són les que més em cridaven l'atenció i les que més ganes tenia de fer. La nostra idea era visitar el que queda de la Roma Imperial i Republicana....És a dir allò en el que penses quan algú et diu Roma.

Ens vam llevar, no tan d'hora com el dia abans, i després d'esmorzar vam dirigir-nos amb metro a la parada Circo Massimo, de la línia B. Allà vam encaminar-nos a les Termes di Caracalla. Jo no les coneixia; per explicar-ho en quatre paraules es tractava d'unes zones de bany enormes on hi cabien milers de persones. Hi havia banys, piscines, biblioteques...tot repartit en edificis de fins a quatre pisos.

Impressionant.

Però el millor vindria després. Una vegada acabat el recorregut vam anar a l'esplanada del Circ. De fet ja no en queda res, només justament això, una esplanada. Es tractava d'un circ on hi feien curses i hi cabien al voltant de 200000 persones. Algú coneix algun camp de futbol amb aquesta capacitat?

I encara havia de venir el millor. El Colisseu. Segurament és la imatge més famosa de Roma. Com ja sabreu, el Colisseu és on es feien els espectacles de gladiadors, on es llençaven cristians a les feres...La seva capacitat esatava entre els 50000 i els 100000 espectadors, tot gratuït.

Gran part de la seva estructura va ser desmuntada després de l'Imperi per tal de poder construir palaus i castells, però encara hi ha molt per visitar. Es poden veure clarament les estructures a sota de l'escenari. Allà hi ha tot un entramat de tunels i aparells per pujar els lleons i elements decoratius, com palmeres o elefants.

Allà és on es va poder sentir:

"Me llamo Máximo Décimo Meridio, Capitán de las legiones Fénix General de los ejércitos del norte Leal al verdadero emperador Marco Aurelio ... Padre de un hijo asesinado Marido de una mujer asesinada, Y alcanzaré mi venganza... en esta vida o en la otra"

Bromes a part (fragment de la gran pel·lícula Gladiator), aquí teniu una foto de l'interior del Colisseu.

Sorting del Colisseu, vam anar directament al Mont Palatino. Situat al mateix costat del Colisseu, segons els textos es tracta d'una de les set muntanyes de Roma i on es va originar la civilització i després la República. Hi ha un conjunt de restes històriques: residències, temples i fins i tot algun estadi.

Així que acabada la visita, vam anar a menjar alguna cosa. Una vegada vam estar prou descansats, vam continuar amb la ruta. Aquesta tarda tocava anar als Fòrums Imperials.

Els Fòrums Imperials són una successió d'ampliacions del Fòrum Romà edificades per diferents emperadors. Es tracata de diferents edificis d'ús públic i administratiu. A continuació en podeu veure una mostra:

Després de visitar els fòrums, i ja sense els Xispis, que estaven molt cansats, el recorregut va continuar per zones més civilizades. Com per exemple una cripta on van ser torturats diferents enemics de Roma. Allà, entre tantes pedres, Henry i Minerva ens van obsequiar amb una pregària. Jo no em vaig poder estar d'escoltar-la atentament.

Després. caminant caminant vam anar a parar altra vegada a la Fontana di Trvi. Teníem ganes de veure-la amb llum del dia. De tornada, vam descobrir un restaurant que feia molt bona pinta en un dels carerrons del voltant...així que una vegada dutxats i canviats, vam anar-hi a sopar.

Després de sopar, unes altres copes al Druid's Rock i cap a dormir.

Els Kmarades a Roma - Dimarts 14 d'agost - Visita al Vaticà i al Castel Sant'Angelo

Ens vam llevar alegres i contents perquè aquell dimarts aniríem a la Ciutat del Vaticà.

Després de degustar un exquisit esmorzar a l'hotel, vam anar a buscar la línia A del metro a Termini per baixar a la parada d'Ottaviano San Pietro. Havíem de començar a fer cua per entrar als Museus Vaticans. Això és el que ens vam trobar:


Tocava fer cua....una cua de dos o tres hores sota el sol. Quina mandra. Així que al cap d'una bona estona vam poder entrar als Museus. Ara no m'extendré a explicar què hi vam veure....quantitats i quantitats de pintures religioses de diferents estils, frescos i més coses. Segurament la Capella Sixtina fou el més espectacular.

Sortint dels Museus, vam anar a la Plaça de Sant Pere i altra vegada a fer cua per entrar a la Basílica i a la Cúpula. Abans havíem menjat un enorme vas amb trossos de meló i síndria....deliciós. Imagino que Muxampa ens maleeix a tots des d'aquell dia. La pujada a la Cúpula es podia fer totalment a peu per 5 EUR o amb un tram en ascensor per 7 EUR. Com que els kmarades som així, vam tirar pel dret i vam fer tots 300 i tants esglaons a peu.

Aquí podeu veure com la Minerva li fa una simpàtica gracieta al Mestre. Era l'humor els que ens permetia pujar les escales amb alegria...que si no....

Una vegada dalt de tot vam poder confirmar que la vista era espectacular, tant la de l'exterior com la de l'interior de la basílica.

Així que vam baixar, i altra vegada a fer cua per baixar a les catacumbes on alguns Papes estan enterrats. Potser tomba més morbosa era la tomba de Joan Pau II...hi havia la tira de gent resant i algun segurata.

Afamats com estàvem, vam deixar Vatican City i vam endinsar-nos en la Roma autèntica per menjar alguna coseta. Un simpàtic cambrer ens va convèncer per seure a la seva terrasseta. El local es deia Tratoria Al Cuppolone. Allà vam estar parlant amb un anglès que assegurava que era el pare de Muxampa:

Cal confessar que la semblança és enigmàtica.

Allà vam rebre la primera lliçó a la italiana. Els màfies del restaurant ens van portar el compte i pretenien cobrar-nos un extra com a servei; després de negar-nos-hi, els cambrers van parlar entre ells i van arrodonir-ho a 10 EUR. La super Xispi va voler-se quedar la factura, però el capo Tio Vito no li va deixar.

Per oblidar-nos de tot això, vam anar a visitar el famós i proper Castell de Sant Angelo. Es tracta d'un interessant castell medieval amb vistes al Tiber i a gran part de Roma. La Xispi, al·legant que no érem un grup però sí un "grupito de españolitos" va aconseguir-nos un descompte.

La visita al castell va estar prou bé. Una vegada vam haver acabat, vam tornar als hotels i vam quedar per menjar alguna coseta a prop. Vam anar a sopar al That's Amore i després a fer unes copichueles a un pub irlandès, el Druid's Rock. Un bon lloc on beure alguna cosa, sempre que no sigui un mojito.

Apa, a dormir.

Els Kmarades a Roma - Dilluns 13 d'agost

I començarem aquesta entrega pel primer dia.

Vàrem marxar l'endemà que una gran tempesta castigués els igualadins; no ho vam dir, però crec que uns quants temíem que hi hagués problemes a l'aeroport deguts a la meteorologia.

L'avió sortia, en teoria, a les 13:55h així que els kmarades igualadins (Henry, Pròtil, Minerva i jo) vam partir amb el Papa Henry de xofer. Xispi i Muxampa havien passat la nit a Viladecans i ja ens trobaríem a la Terminal B de l'aeroport.

Així que quan ens vam trobar, vam anar ràpidament a facturar i quan estavem buscant el mostrador correcte vam trobar-nos els germà de l'Al que venia de Tenerife. Que petit que és el món.

I llavors va ser quan van venir els primers problemes.

Quan ja havíem facturat, pres un cafè, fet la cua per embarcar i estàvem dins el bus que ens portava a l'avió, un simpàtic però poc parlador individu ens va fer baixar sense donar-nos gaires explicacions. Encara no podíem pujar a l'avió.

Aquí ens teniu asseguts al terra, esperant poder embarcar. Afortunadament vam poder entretenir-nos amb uns italians borratxins que també estaven esperant a la mateixa cua.

I al final, amb una mica de retard, vam pujar a l'avió, vam tocar esperar una miqueta més, ja que havíem perdut el torn per enlairar-nos i a quarts de sis ja estavem a l'Aeroport de Fiumicino. Vam menjar alguna cosa i vam anar a buscar el tren que en mitja horeta ens deixaria a l'Estació de Termini, al costat dels hotels.

Ja era tardíssim. Què podíem fer? Doncs vam canviar-nos, vam localitzar un bonic restaurant a prop de l'hotel (un That's Amore, després sabríem que es tractava d'una cadena de restaurants) i vam caminar per la nit romana (Via Nazionale, les Quatre Fontanas, la Plaça Espanya i evidentment la Fontana di Trevi).

En aquesta foto es pot veure una imatge de com està de plena la Piazza Spagna.

I deixant de banda que la Minerva va trinxar una de les seves sandàlies en un atac d'ira (o potser perquè se la va enganxar en una de les llambordes del terra, no ho recordo) i que un delinqüent, criminal i italià begut va intentar assaltar l'Ester no va passar gran cosa més. Els kmarades vam seguir el riutal de tirar les monedes a la Fontana di Trevi i ens vam dirigir a fer nones.

Així acabava el primer dia.

Els Kmarades a Roma - Introducció

Aquest relat explica les intrèpides experiències dels Kmarades en el seu viatge a Roma aquest estiu. Viatge ple de perills i sorpreses (gairebé totes bones).
Si el comenceu a llegir quedareu literalment corpresos i compungits. Els autors no ens fem responsables si després requeriu visites al psicòleg o medicació.

Dit això, un dia els Kmarades varen decidir anar a Roma. Corria la primavera del 2007 i vam sentir la crida de la Ciutat Eterna. Els viatgers, escollits o com vulgueu dir-ne, seríem aquests:

En Bloody Henry, amb tots els seus àlies, ens brindaria la tenacitat, la perseverància i la dignitat necessària per fer aquest viatge.

Els seus amplis coneixements en vins i costums locals ens van permetre passar desaparcebuts ens els moments adequats.

No és amic de les fotos, i aquí podeu veure'l amenaçant el fotògraf que van trobar al fons del Tíber uns dies després.

La tendre Protileta va planificar algunes de les rutes més interessants. L'objectiu principal del seu viatge era documentar-se per la seva tesi doctoral "Com demanar un cafè amb gel en trenta-tres idiomes tots diferents".

Xispi és l'assegurança de viatge que tothom vol tenir. Nosaltres podem. Anant amb ella t'assegures descomptes en moltes entrades i sobretot sobretot que mai ningú s'atrevirà a estafar-te. També és garantia de festa i diversió a qualsevol hora.

Muxampa no és pas tan rondinaire i malcarat com diuen. Només cal seguir unes normes bàsiques molt simples. Se l'ha de tenir alimentat i descansat, i tot a l'hora correcta. Si se segueix al peu de la lletra, pot arribar a ser un bon company. Com diu el poeta, Muxampa mola.

La Minerva se'ns va afegir a l'últim moment, afortunadament per nosaltres. Les seves funcions eren de documentalista, guia i animadora del grup. Ens va descobrir paratges del que no havíem sentit parlar com la Via Apia o entreteniments nous, com les curses de carros a la terminal de l'Aeroport Roma-Fiumicino.

I com sempre, el Mestre Víbora, líder, guia i ànima del grup. El seu lideratge va fer, una vegada més, que tot funcionés perfectament.









El viatge va començar un dilluns 13 d'agost i va acabar el diumenge 19 del mateix mes. Set dies a Roma al cèntric Hotel Verona, al ladito de l'Estació de Termini.

I així acaba aquesta introducció. A continuació podeu veure, amb una entrada per dia, tots els detalls del viatge.

Volei Sorra 2007

Només se m'acut una paraula per descriure la participació dels kmarades a la XV edició del Volei Sorra: multitudinària. Fins a tretze kmarades varen participar en aquesta edició, número maleït però mai assolit. El cap de setmana del 13, 14 i 15 de juliol va ser la data escollida.

En la onzena participació al Volei Sorra (http://www.voleisorra.cat/), deu com a Fills de Belcebú i una com a Kmarades, vam tornar a causar sensació.

Els Kmarades vàrem fer dos equips, i aquí podeu veure les fotos oficials:

Aquí tenim els Kmarades (Antics Fills de Belcebú). D'esquerra a dreta: Pisuk, Epna, Muxampa, Griwar, Mestre Víbora i Ono.

I aqui podem veure els Kmarades Mixt: Sir Charles, Snowy, Trigues, Potx, Bloody Henry i Xispi. Només falta la Pròtil, que en aquesta ocasió estava darrere la càmera.

Acabades les presentacions, va comença el campionat. Els horaris eren difícilment empitjorables (he respectat els comentaris de l'Snowy, que fou qui ens va donar les bones notícies).

Pels Kmarades (AFB):

• divendres a les 1.30 de la matinada


• dissabte a les 9 h ( manda huevos)


• dissabte a les 18 hores

I pels Kmarades Mixt:

• divendres a les 22 hores


• dissabte a les 12 hores


• diumenge a les 11 hores

En un excés (potser) d'optimisme, Snowy també ens va passar els horaris de les semi finals.

Així que la festa començava el divendres al vespre. Vam dirigir-nos al primer partit i a disfrutar. Els Kmarades van començar una mica freds i descoordinats....es demostrava altra vegada l'autèntic esperit kmarada. Així que la derrota fou clara. Per tal de consolar-nos, i sobretot consolar els nostres estomàcs, ens vàrem dirigir a sopar alguna coseta.

Vam anar al Bar La Glòria. Ens van aposentar en un pati interior la mar d'agradable. Sir Charles, que coneixia el cambrer des de la infància, es va encarregar que ens atenguessin amb amabilitat i eficiència.

Aquí podeu veure una foto del local:

Així que amb la panxa plena vam anar a jugar el segon partit....i segona derrota. Els Kmarades som fidels a les tradicions. Demà seria un altre dia.

I clar...l'endemà el partit era a les 9h. Així que sense haver dormit gaire, tornavem a la càrrega.

Però.....els kmarades varen assolir la victòria. Contundent 2-0 i amb foto inclosa del match:

Però que poc dura l'alegria a la casa del pobre. Els partits de les 12h i de les 18h van significar dues noves derrotes. Els Kmarades masculins, confiats pel bon paper van ser humiliats per un bon equip que va tenir la sort i l'àrbitre de cara. Els Kmarades Mixtos van jugar sense complexos i van perdre el partit però deixant molt més bon gust de boca i demostrant que només els falta una mica de rodatge.

Només quedava un partit, el diumenge a les 11h.

Aquí podeu veure Trigues i Bloody en plena batalla:

Una altra derrota per tal d'acabar el campionat com cal. Però no val a desanimar-se: els Kmarades van causar furor i estrals, com sempre. El seu nom es va fer més gran.

Per cert, a la web del campionat hi ha un parell de fotos dels Kmarades. No deixeu de visitar-les i votar-les perquè estiguin al capdamunt dels rànquings:

http://www.voleisorra.cat/photogallery/thumbnails.php?album=6