divendres, de juliol 28, 2006

Boda Fashion

El 08/07/06 en Griguerra (provocador de tot tipus d'orgasmes allà per on passa) i la Mireia (coneixedora de tots els secrets de la humanitat), desafiant totes les normes cabalístiques, van casar-se a l'idílic entorn del Mas dels Vivencs, en el que ha passat a la posteritat com la Boda Fashion (Fashion Boda en anglès).

Aquest mític enllaç ha servit per unir dues ciutats enfrontades al llarg dels segles: Manresa i Igualada. Les dues ciutats aleguen ser el "cor de catalunya". Manresa argumenta la seva posició geogràfica (obviant que en els temps de Pangea serien com a molt el "dit petit del peu de catalunya") i Igualada basa la seva justa reclamació en la llegenda que afirma que Guifré el Pilós va dibuixar les quatre barres catalanes sucant els dits al cor d'un soldat Igualadí caigut estoicament en combat.

Què podem dir de la boda??? AAAhhh... va ser un dia fantàstic i és que el plaer de veure com dos kmarades decideixen unir les seves vides per sempre no te preu (excepte si tens una mastercard, es clar).

La cerimonia va començar amb tres emotives lectures que van fer rajar litres i litres de llàgrimes (no, cap d'elles era la lectura de la hipoteca).

Aquí podem observar un moment de les lectures. Les llàgrimes ja rajaven galtes avall...


Aquí tenim a un servidor (epna) disposat a comentar quatre veritats sobre els nuvis...

Despres de treure'ns la plorera del damunt, va començar el pica-pica. I es va destapar una de les sorpreses que teniem reservades pels nuvis... tot i destapar-se no era cap xati sino que es tractava d'un grup de gospel que va anar amenitzant tot el pica-pica (tot i que en honor a la veritat s'ha de dir que l'organització els va desterrar en un lloc a on apenes es sentien)...

El grup de gospel fent de les seves... observeu els nuvis... quanta bellesa!

Finalment... tots els kmarades invitats en l'última foto abans de caure en les urpes del OH

Un cop acabat el pica-pica va donar inici el sopar que va concloure en una festa brutal i descomunal a on els kmarades igualadins i manresans vam protagonitzar els moments més mítics... aaahh... encara se'm posa la pell de gallina quan recordo l'intens petó amb el qual el nostre gran Muxampa i el Canu van segellar l'aliança entre l'anoia i el bages.
Explicar coses de la festa ja és més complicat perquè l'alcohol ja feia de les seves, però encara recordo l'emoció quan la parella fashion ens van regalar els nuvis, en una clara indirecta...

AAhhh... jo i dolça snowy amb els nuvis que ens van regalar... mmmm... que voldrà dir això???

En fi... va ser un gran aconteixement i que sens dubte es mereix un reportatge fotogràfic més ampli... Espero en breu poder tenir més fotos d'aquest dia inolvidable i poder ensenyar-les en tot el seu potencial...
... i pensar que tot va començar a Sitges...

Una imatge del carnaval de Sitges del 2003... Allà va començar tot...

Benvingut al blog dels kmarades!

Hola mortal! T'has perdut per internet i has acabat per aquí??? Afortunat!. Et deus preguntar a on estàs... doncs al blog dels kmarades.

Jejejeee... és evident que algú com nosaltres, amants de la tecnologia i d'internet (especialment en les nits solitaries) haviem de tenir un blog... bé, de moment només estic jo per aquí... podré convencer a alguns dels altres kmarades perquè s'apuntin en aquest blog???? Aconseguirà aquest blog ser un reflexe de qui som nosaltres o acavarà com molts blogs personals abandonat al cap d'unes quantes entrades??? Qui sap... els destins dels blogs son inescrutables.

En fi... què hi haurà per aquí??? Doncs coses sobre nosaltres, que volem compartir amb tots vosaltres amb l'únic proposit de fer-vos enveja...

Apa doncs... ja pots actualitzar els favorits del teu navegador i afegir-hi aquest blog, que demostra que no tot el que hi ha a Internet és basura. ;)