A partir d’una fantàstica i ben venuda proposta del nostre Potx, els Kmarades vam passar el cap de setmana del 16, 17 i 18 d’octubre a la preciosa Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès. El nostre desig era posar la natura com a excusa per compartir uns bons moments.
El viatge, d’unes dues hores, va iniciar-se el divendres 16 a la tarda, i podeu veure el recorregut en aquest útil i funcional mapa.
Mostra un mapa més gran
Snowy, Potx, Trigues, Ono, Juju i la petita Èlia van marxar a prendre posessió del primer dels dos bungalows que teníem reservats al càmping Vall de RIbes.
Va ser més tard, a quarts de nou, quan una segona onada de Kmarades va emprendre la marxa cap als Pirineus: Sir Charles i Spicy d’una banda, i Bloody, Funci-Cop i Serraka d’una altra.
Després de parar a sopar, els primers a RIbes i nosaltres a Ripoll…..autèntics separates i difícil de justificar és cert…vam arribar, ens vam instal·lar i de seguida vam anar a dormir. L’endèmà ens havíem de llevar d’hora perquè començava la marxa.
I aquí ens teniu prenent l’esmorzar dels campions:
I de seguida vam anar cap a Queralbs, on vam deixar els cotxes i vam començar l’ascens.
La pujada, que transcorre entre paissatges de bellesa indescriptible, es creua amb el Cremallera de Núria i no és d’una dificultat alta. Us recomano plenament que si ho feu alguna vegada us prengueu el vostre temps per disfrutar de les vistes:
Mmm……certament que es tracta de vistes interessants, però jo em referia a coses com aquestes:
O aquesta:
I així que després d’un parell d’hores vam arribar a la Vall de Núria:
Allà, vam gaudir del merescut descans i d’un segon esmorzar…tan esplèndid com necessari. La nostra sorpresa va ser trobar-nos enmig del Congrés Nacional d’ERC. Encuriosits, mentre esmorzàvem vàrem escoltar el discurs pronunciat pel Joan Puigcercós….en el que vàrem estar d’acord en trobar por engrescador i molt assajat. Pel que fa al contingut ni es va mullar ni va dir res compromés…..en definitiva, ens vam avorrir.
Vam fer una mica de temps, i van arribar els Kmarades no-caminadors: Trigues, Juju, la petita Èlia, els Xispis i la Paula. Aqui podeu veure aquests últims:
Hora de dinar. Després de pensar-ho molt i no voler fer cues vam anar a una simple cafeteria que oferia un menjar prou correcte. Una vegada vam haver endrapat, vam fer un volt –potser més calmat- per gaudir de l’entorn.
A l’hora de baixar ens vam tornar a separar entre caminadors i no caminadors. La baixada, una mica més ràpida però potser més tècnica va ocórrer sense incidents i quan vam arribar al càmping, una bona dutxa i un cafè ens va deixar com nous.
Aprofitant que el restaurant del càmping tenia bona pinta i que feien el València-Barça per la tele, vam decidir sopar allà. Entre que estàvem cansats i que el partir va ser trunyosament avorrit la nit va arribar dolçament.
L’endemà ens vam llevar i vam anar a fer un volt per RIbes de Freser…a la que vam trobar una terrassa i tenint en compte que feia bon temps, vam entaular-nos per llegir diaris, revistes i prendre alguna cosa.
Per acabar, un passeig més per Ribes…
Després de decidim què féiem amb la nostra vida, vam dinar per Ripoll i així es va acabar el cap de setmana.
