XVIII Cursa de l'esquiador

Aquest diumenge passat (26 de Novembre) uns quants de nosaltres vam participar en la divuitena cursa de l'esquiador, una prova brutal només apte per als més preparats.
Vam participar en la modalitat de caminar... poca broma que son 18000 metres, plens de pujades terrorífiques i baixades que gelen el cor. Aquest any sortiem de Santa Margarida de Montbui, poble entranyable que ha tingut la mala sort que en pisuk hagi decidit d'establir-hi la seva morada.

Els que vam participar vam ser els següents valents:
La dolça snowy, el gran Ono, el mestre Griguerra, l'hilarant Pep (germanet petit de'n Griguerra), l'Anna, el mestre víbora i un servidor de tots vosaltres en la modalitat de caminar.
En la modalitat de bicicleta dos pica-titus es van sumar a la festa i patrocinats pel club esportiu kmarades ens van representar: en Marcos i en David.

El resultat es pot qualificar simplement d'espectacular: Caminant Ono va establir un ritme sobrehumà, només a l'abast dels escollits. Ono anava cantant i xuilant tot fent saltirons i rera d'ell, epna (jo mateix) i el gran griguerra el seguiem amb el fetge a fora. Gràcies a aquest ritme brutal vam acabar en les posicions 102, 103 i 104, establint el rècord absolut del club esportiu kmarades de la prova en 3 hores justes.
Després en la posició 484 i 485 van arribar el Pep i l'Anna. I poc després en la posició 589 la dolça neus va creuar la línea d'arribada.
I el mestre víbora? Doncs un terrible error el va deixar sense dorsal, i llavors va decidir de no lluitar per la victòria i es va conformar (per sort pels altres) d'entrar juntament amb la neus.

I en bicicleta? Doncs també vam arrasar... En Marcos i en David van entrar en la posició 370 i 371 després de que una punxada criminal els fes perdre, pel cap baix, 370 posicions. Per la propera vegada ja s'han comprat rodes d'acer.

Evidentment aquests resultats son provisionals a l'espera de que la resta de participants que han quedat davant nostre passin el preceptiu control anti-doping... o sigui que encara podem escalar un parell o tres (de dotzenes) de posicions.

Ono i Griguerra després del titànic esforç, demostrant que cap repte és impossible pels kmarades.

Visita pel tercer Reich

Ja fa uns quants dies (concretament del 27 d'Octubre al 1 de Novembre) la Neus i jo vam anar a visitar la cuna del tercer reich: Berlín. Vam hostatjar-nos a la Pensió Ioli, a la suite nupcial situada al pis superior. La veritat és que l'allotjament va ser inmillorable:

Detall de la recepció de la Pensió.

La veritat és que Berlín és una ciutat realment interessant. No té cap gran monument que destaqui, però el contrast entre l'antiga part comunista (una llàgrima de nostàlgia) i la part occidental és realment curiosa. Actualment, com no podia ser d'altra manera, el capitalisme ha pres possessió de la ciutat i així es pot veure com Alexander-Platz, antic bastió del comunisme de l'època més dura de la RDA, està ple de Burguer Kings i similars...

Alexander-Platz era la plaça emblemàtica del Berlín comunista. Com no podia ser d'altra manera per demostrar el poder del règim, l'edifici més alt de tota la ciutat estava aquí.

... Això sí, resistint tots els atacs de la cultura occidental, l'Ampelmann segueix guiant el trànsit de la majoria de carrers de l'antic Berlín est.

Unter den Linden és un dels carrers més importants de l'antic Berlín Oriental... i com no podia ser d'altra manera l'Ampelmann ordena als treballadors que es parin per deixar passar als Trabis...

Segurament un dels monuments més visitats de Berlín siguin les restes del mur. A varis llocs de la ciutat existeixen trossos de mur, o indicacions de per on passava. Especialment destacable és la East Side Gallery, un tros de més d'un kilòmetre de mur que originalment contenía pintures d'artistes més o menys famosos i que ara està plena de graffittis.

Una de les pintures més famoses és aquesta que es pot intuir en aquesta foto: El Trabis atravessant el mur.

La veritat és que Berlín és una ciutat que ofereix molt més del que sembla a primer cop d'ull: perdre's pels seus carrers és molt interessant. Així, entre altres coses, vam visitar els jardins i palaus de Charlottenburg, vam pujar a dalt de tot de la Siegessäule des d'on es tenen unes vistes paronàmiques de tota la ciutat i de l'inmens parc del Tiergarten i com no vam visitar la Porta de Brandemburg, que és el monument més famós de tota la ciutat.

La porta de brandemburg és el monument de més anomenada de Berlín. Tant que per grabar-lo cal pagar. Nosaltres vam instal.lar una càmara oculta en un mosquit i vam aconseguir aquesta meravellosa foto...

En fi... un viatge molt i molt recomenable!

La fageda de'n Jordà...

La fageda de'n jordà és la marca d'uns iogurts que van començar essent molt barats i que ràpidament van patir aquest procés irreversible anomenat inflació, que afecta a qualsevol cosa excepte els salaris...
Apart d'això és també un bonic paratge natural, situat Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Doncs bé, el diumenge dia 5 d'aquest passat més de Novembre uns quants kmarades, acompanyats per uns quants pica-titus vam decidir de visitar aquest idílic paisatge natural.
La jornada va començar sobre les dotze (no ens barrufa llevar-nos d'hora) i va ser una hora i poc caminant seguides de tres brutals hores menjant. I es que vam anar al restaurant de Can Bundàncies (o algo així), que és un restaurant que té molt clar que el client a punt de rebentar no és capaç de marxar corrent sense pagar...

Sembla un llarg camí, oi??? Doncs no us penseu...

Quan ens van veure venir a tots van tenir por que no vinguessim a caçar bolets... però no. A nosaltres no ens agrada perseguir el dinar amb una llança. Preferim que ens el serveixin al plat.

Per cert que a http://www.flickr.com/photos/62798151@N00/sets/72157594365329637/ hi ha un munt de fotos de la sortida.