Escapada a Sitges

 

Què podem fer un dissabte de juliol qualsevol al vespre a Igualada? Doncs ben poca cosa. Per això vam tenir la genial i atrevida idea d’anar a sopar a Sitges i viure una mica la festa.

Així que Spicy, Sir Charles, MiniG, Pròtil i el controvertit Serraka vam anar-nos a la fantàstica capital de la comarca del Sitjanès (comarca de nova creació amb representant a la ONU i amb Comité Olímpic propi).

El restaurant escollit fou el Racó de la Carreta, ubicat al Carrer de la Carreta, molt a prop de l’Església. Es tracta d’un restaurant d’ambient distés i tracte molt amable. Hi vam arribar uns deu minuts abans de la reserva –a les 22:30- i ens vam haver d’esperar a fora. Mentre el cambrer feia comentaris elogiant l’olor de Sir Charles li vam demanar unes cerveses que ens va servir a peu de carrer.

Aquí teniu una foto d’Spicy i Pròtil, esperar al carrer. Pixelada, ho sé….però un mòbil és un mòbil i no és una càmera.

Al cap de poc ja vam poder entrar, i vam disfrutar d’una amanida per compartir juntament amb una de les especialitats de la casa –una coca d’oli amb pernil- i uns formatges. El segon va consistir en lassanya o albergínies.

Com a postre vam demanar un assortit….una mena de plat on hi havia una varietat de varis postres: trufes, maduixes, nata, pastís, coses més indefinides….Sir Charles, MiniG i jo no vam guardar les maneres ni l’educació….

Vam aprofitar el postre pe col·locar-hi discretament unes espelmes i així Spicy va poder-les bufar per celebrar l’anversari.

I sortint del restaurant vam anar pel carril vici fins fins el Carrer del Pecat , on vam allargar una mica més la festa.

A la tornada cap al cotxe vam fer una petita guerra d’aigua….feia tanta calor….

I així que entre una cosa i una altra, vam tornar a Igualada a fer nones.

PS: per cert….abans de marxar ens vam obsequiar amb xupitos varis. El que es va emportar el premi gros, al menys segons la Pròtil, va ser un curiós xupito de Piruleta. Feia gust i olor de piruleta….només li faltava el pal.

 

Etapa 8.Lezama-Bilbo per EuskoTren (i fins l'any vinent)

Aquesta etapa l'escrivim nosaltres mateixos en persona des de Bilbo.

Doncs avui ens hem llevat tard, hem fet dutxa de matí i hem esmorzat tot relaxats a Lezama despres de localitzar l'estació de tren.

L'EuskoTren és el tren que hem agafat i és tipus rodalies. Es curiós pq tenen trens (EuskoTren), tramvies (EuskoTran), autobus de ciutat (BilboBus), metro (FrodoMetro) però no tenen autobus de diputació (BizkaiBus). Al menys no n'hem vist cap. La Funci diu que si, pero com tots sabem s'imagina coses amb facilitat.

Ara ja estem a Bilbo, pero resulta que avui es festa. Per tant ens toca reposar i anar de compres. El problema és que les botigues estan tancades i no es pot comprar. I lo de reposar amb 10 kg a l'esquena es força complicat. Per tant segurament ens quedarem fent algun zurito y unes braves. Quina avorriment de dia.

Total que l'alternativa que hem buscat es revisar el bloc, i afegir-hi una entrada nosaltres mateixos.

Cal dir que al bloc hi ha algunes inexactituts que ja anirem corregint, tot temes menors:

• el cami que estem fent no és el del norte, es el camí de los descubridores a Colombia ( de Potosí a Bogotà)
• no portem 7 etapes, sino 32
• falta l'etapa que varem fer ahir

Bloody, l'esforç per mantenir el bloc actualitzat és brutal i te l'agraim. Aquesta etapa l'escriuriem nosaltres mateixos, però no podem passar les fotos i no tenim tanta traça com tu. Si de cas demà t'ajudem a fer-la.

A veure si la tornada en tren ens permet dormir una mica i recuperar alguna energia.

La resta us ho expliquem en persona. I esperem que l'any vinent hi hagi més kmarades fent el kmino amb nosaltres: val molt la pena.

Funci i Potx

El Kmino - Etapa 7 (Gernika - Lezama) - 21 km

Avui l'etapa els ha portat de Gernika fins a Lezama, ha estat una etapa durilla, llarga i amb desnivell, estan cansants, però l'han pogut fer com uns campions!

mapa de l'etapa

L'anecdota del dia ha estat que el Potxo s'ha perdut i ha tingut de desfer una part del camí (volies inventar una "ataj" potser? ;-) ). Finalment s'han trobat i han pogut arrobar a Lezama. Com de costum no han tingut problema per trobar alberg, que a més és nou i està fantastic (no com els darrers que han trobat).

Al final han decidit que avui es el darrer dia de Kmino, els hi fa por que demà vagin molt justos per agafar el tren i a més el camí no es gaire maco, passa pels poligons industrials de Bilbao... de manera que aquí es planten. L'any que vé més???? probablement!

Foto de l'etapa de demà: agafant el tren cap a Bilbao!

El Kmino - Etapa 6 (Zenarruza - Gernika) - 18,5 km

No se que ha estat, el dia de descans, la sopa de verdures formatge dels monjos, que per cert he de dir que al David li va encantar i va repetir força vegades , l'alcohol medicinal o els aires espirituals... però avui han fet el camí que no van fer ahir. Han sortit ben d'hora de Zenarruza i han arribat a Gernika al migdia (18,5 kilometres), una etapa sencera de la guia, con dos kojones!

Mapa de l'etapa

Però no contents amb això i saben que l'alberg de Gernika es molt cutre (no el debien reconsrtuir després del bombardeig), volien arribar al Alto de Morga (6 km més de camí) on hi havia un alberg millor. Al final han trucar i estava ple, de manera que s'han quedat a Gernika

M'han enviat un foto de Gernika , aqui la teniu....

Foto a Gernika

Vale, potser aquesta és una mica falsa... aqui va l'autèntica (encara que m'agrada més l'altre ;-) )

Arribada a Gernika

Comencen a estar cansat, però ja queda poc, sols dues etapes: Gernika - Lezema (21 km) i Lezema - Bilbao (16 km), això ja està fet!

El Kmino - Etapa 5 (Markina - Zenarruza) - 6 km

6 km??!!!! vaya mariconada, pensareu... tenien previst fer Markina-Mendata (20km), però quan han començat a caminar s'han donat compte que ahir van forçar massa. A l'Olga encara li feia mal el genoll i a Potx també li feia falta una mica de descans, de manera que han parat al Monestir de Zenarruza.

Mapa de la etapa prevista

L'allotjament d'avui el farà al mateix monestir. En arribat, un amable monjo li ha donat a la Funci una mena d'ungüent (a base d'alcohol), perquè es fes unes fregues. Entre això i una mica de voltaren, demà estàrà com nova.

A que han dedicat la tarda? doncs tenint en compte que estaven a un monestir a fer vida monacal: descansar (sobretot l'Olga, que li cal repós pel genoll), passejar, meditar i fins i tot han anat a missa! Si, han cantar cançonetes i fins i tot resar un pare nostre en Euskera (ja m'ho imagino: "Gran Patxi que estàs en los cielos..."). Despres soparet a la sala comuna amb el s monjos. Tocava una sopeta de verdures on sembla que se'ls hi ha colat una mica de formatge o crema de llet (si l'Olga n'ha menjar i tot, igual encara la podem convertir en formatgera!) i a les 10 a dormir, que demà serà un altre dia.

Monestir de Zenaruza

Com a curiositat m'han enviat una foto d'un aparell sense el qual hagués estat impossible fer aquesta gesta: la secadora del camino! Cada dia quan arriben a l'Alberg renten (a mà) la roba del dia i fan servir aquest sofisticar aparell per poder-la assegar. M'han dit que son manuals, però a aquesta hi veig un sospitós cable electric al darrera, deu ser la nova generació.

Assecadora de roba segle XXIII

Demà continuaran el planing previst, suposo que provaran d'arribar com a minim a Mendata, dependrà de les forces que hagin acumulat en aquest dia de repós.

El Kmino - Etapa 4 (Deba - Markina) - 21 km

Avui, en el dia de l'envelliment de Potx, els nostres herois enfronten l'etapa més dura de tot el recorregut (quin regal d'aniversari!!!!): Deba - Markina. Aquesta etapa puja des de nivell de mar fins a 500 metres d'alçada i tornar a baixar. Sembla fàcil, però cal recordar que porten uns 10 kilos a l'esquena! S'allunyen de la costa de Guipuscua i passen cap a l'interior de Viscaia.

Mapa de l'etapa

Si us fixeu al final de la primera pujada hi ha una hermita que es diu "del calvario", sols això ja fa por!!!!

Però pitjor que les pujades han estat les baixades, a la darrera l'Olgueta feia servir els pals com a muletes!

A prop de Markina hi ha hagut un moment de dubte: "fa estona que no veiem indicacions, vols dir que habiem d'haver tombat a la dreta a l'anterior trencall.... ", però al final sols ha quedar en un ensurt i han arribat a Markina, prop de les dues.

Al final d'etapa, després de l'esforç, hi havia una sed brutal. Potx, en un acte d'heretgia sense precedents, s'ha begut una cervesa barrejada amb llimonada !!!!!

Arribant d'hora no han tingut problema per trobar Alberg. Els dos primers dies van estar molt de sort, però ahir ja van agafar un una mica cutre (amb grafitis a les parets i tot... segons el que diuen) i sembla que avui toca tres quarts del mateix.

Foto de l'alberg de Markina

Estan reventats, els hi fan mal els peus i les cames.... a la Funci li fa mal el genoll, però han resistit i el troç mes fort ja ha passat... ara tot serà un passeig (d'uns quants kilometres cada dia, però al capdavall un passeig). La propera etapa els portarà des de Markina a Mendata, 20 kilometrets més, que no ha estat res!

Antes muerta que sin silla

Nota: Els kilometres de l'etapa d'ahir els vaig entrar equivocats, eren 12,5 km enlloc de 15 km.

El Kmino - etapa 3 (Zumaia - Deba) 12,5 km

L'etapa d'avui, ha estat dura la mes dura del camí fins ara, amb molt desnivell. A pesar que la guia marcava una ruta interior, han seguit una ruta alternativa per la costa.

mapa de le etapa

El camí ha transcorregut pels fantastics acantilats de la costa, plens de curioses formacions rocoses anomenadies flysch, uns talls formats a la vegada que les montanyes del voltant als que es poden identificar les diferents capes de roca.

L'Olgueta i al fons un flysch

El camí ha estat preciós, però han acabat força trinxats i a Potx se l'estat menjant viu els mosquits (els hi agrada l'alta concentració de birra en sang).

En arribar a Deba, la rutina de cada dia, buscar alberg, fer la bugada i anar a fer una volteta. Quan he parlat amb ells se n'anaven a fer un xacoli i a sopar, que toca anar a dormir d'hora.

L'etapa de demà dema fins a Markina (uns 21km més), serà molt dura pujada de 500 metres i deprés torna a baixar a nivell de mar. Han previst sortir a les 6:30 per anar amb marge per la duresa de la etapa i també perque a Deba hi ha força moviment de peregrins i han d'arribar d'hora a Markina per no quedar-se sense alberg.

El Kmino - Etapa 2 (Orio - Zumaya) - 15 km

Mapa de la etapa

Els nostre expedicionaris han sortir de bon matí del l'Alberg, per enganxar les hores de fresqueta i avançar rapidament. L'etapa transcorre seguint la costa d'Euskadi i passa per Zarauz i Getaria, per acabar a Zumaya.

La primera parada ha estat a Zarauz per esmorzar al restaurant del Karlos Arguiñano, famós per la seva afició a les seva afició a les herbes aromàtiques (em refereixo al julivert i no a la mariguana... encara que ho sembli).

Potx esmorzant al restaurant de l'Arguiñano... Rico,Rico!

Despres d'unes hores més de camí, han parat a Getaria per dinar i reposar forces (i dius ... cal anar tan lluny habent-hi un getaria a la plaça de cal font! ;-) ).

Finalment han arribat a Zumaya a l'alberg, un antic convent (encara que sembli extrany aquest cop no hi va hagut ni canvi d'idol, ni sacrificis de gallines ... suposo que falta Epna al grup). Estan cansats, però aguanten com uns campions, encara que potx ha sentit algunes molesties al genoll. Cal sopar d'hora i anar cap a dormir ... demanen silenci a partir de les 10:30.

A l'alberg els hi han recomanar que partissin en dos l'etapa de demà (zumaia - markina 30km), ja es la mes dura del rajecte pel seus desnivells, de manera que finalment faran Zumaria - Deba (15km).

El Kmino - Etapa 1 (Donostia - Orio) - 16 km

Després de la brutal participació dels equips kmarades al Voley Sorra, la secció d'esports ha preparat un nou repte: el Kmino a Santiago, però a la Vasca: "Que es eso que el camino va hasta Santiago... un vasco lo hace de Donostia a Bilbao i por el camino se toma unos xakolis!".

Els protagonistes d'aquest repte son:

Olga Ortega "Funci"

Diu la llegenda que va fer que l'Everest rebaixés la seva alçada 1000 metres sols amb la seva mirada Funci-Cop.

David Puiggros "Poxo"

Famós per haver pujat a l'Aconcagua de genolls... bé, potser exagero, però ha mirat siete años en el tibet almenys 10 vegades.




Els nostres valents aventurers, sortien d'Igualada a les 7.00h, per dirigir-se a Lleida i agafar el tren que els portaria a Donostia (no confondre amb Aibalaostiapatxi), punt d'inici de l'aventura.

Després d'algunes hores de viatge, arriben Donostia, dinen una mica i comencen la caminata. Cal arribar a Orio abans de que tanquin els albergs, ja que a Donostia n'hi ha cap per allotjar-se. Per endavant queden 16km per recorrer, un passeig per aquests intrèpids i experts muntanyencs.

Mapa de la etapa

Aquí veiem la Funci intentant arrencar una fita del
kmino per despistar a la competencia

L'etapa va transcorrer sense cap dificultat i van arribar a Orio cap a final de la tarda, podent allotjar-se l'alberg tal com tenien previst. Sopar i a dormir d'hora, demà cal començar d'hora per fer la següent etapa que els portarà fins a Zumaia (15 km).

Volei Sorra 2009

Hola a tots altra vegada!

Ja tornem a ser aquí, amb energies renovades els Kmarades repetixen participació a un dels torneigs més importants de l'estiu: el Volei Sorra d'Igualada.

Tretzena participació....Deu com a Fills de Belcebú i tres com a Kmarades. Amb sort desigual, però aquest any amb una mica més d'èxits dels que estem acostumats.

Dos equips, deu herois: Griwar, Pisuk, MiniG, Spicy, Funci, Epna, Snowy, Henry, Ono, Serraka i parcialment Epna. Dues categories: Masculí i Mixt. Aquí podeu veure una foto d'alguns de nosaltres:

Val a dir que aquesta vegada els horaris no estaven del tot malament....tres partits el divendres entre les 22h i la 01:00h, que vam aprofitar per viure l'ambient de les pistes i menjar alguna cosa al mític Frankfurt Mari Paz. Allà vam fer amistat amb una simpàtica cambrera quan Spicy va fer un curiós comentari :-)

Primera jornada doncs, amb dues derrotes de l'equip masculí i una victòria de l'equip mixte. Bravo per tots igualment!

L'endemà, l'equip masculí va aconseguir la seva primera victòria, pero el mixte va perdre per dos sets a un en un emocionant 15-14 a l'últim set. Aquí podeu veure una foto de l'equip i dels fans:

I a la jornada de diumenge, la última ja, es va repetir el resultat: derrota per dos sets a un amb un 15-14 a l'últim set :-(

Eliminats pels pèls....ja que passaven els millors segons de cada grup. Però els kmarades com així, si podem fer feliços altres equips...qui som per negar-los-ho?

Obert Handbol Sorra 2009

Hola a tots!

Per no perdre la tradició, els Kmadares vam participar a l'Obert Handbol Sorra 2009. Ho sé, extrany esport indoor que es juga sobre sorra....però és que ens agrada.

Alimanya és el nostre més gran líder i qui ens empeny any rere any a participar, amb aquesta energia i la pasta que ens paga no podem dir que no, així que vam apuntar-nos-hi en dues categories: Masculí Amateur i Mixte Amateur.

El Macho's Team estava format per Ono, Epna, Pisuk, Alimanya, TDKEnric -amigot d'Alimanya i ex jugador del TDK Manresa-, MiniG en la seva primera participació i el carismàtic Mestre Víbora.

El Fémines' Team tenia el privilegi de comptar amb Spicy i a l'últim moment Snowy se'ns va unir. El homenots completavem l'equip.

Aquí ens podeu veure a tots:

Els partits es van jugar el diumenge 28 de juny amb temperatures superiors als 30º. Vam jugar un total de vuit partits, sis dels quals al matí -pràcticament seguits- i dos a la tarda. Un desafiament a la condició física de qualsevol!!

Com a opinió personal, molt haurà de treballar l'organització d'aquest campionat per millorar-lo. Molts pocs equips participants i absència d'ambient al Parc de Valldaura....equips totalment amateurs com el nostre jugant contra equips federats o quasi-federats feia que el joc fos un turment i veiéssim com ens passaven per damunt sense pietat. Tot i el bon nivell dels rivals, vam poder guanyar un partit i perdre'n un altre als penals.....però.....està per veure si els Kmarades repetiran participació l'any vinent, de moment la majoria diu que NO.

La sorpresa va venir a la tarda, quan ens vam presentar a jugar l'últim partit mixte ens van dir que jugàvem la final degut a una curiosa carambola. No cal dir que la vam perdre....però el subcampionat va fer que ens n'anéssim amb un mig somriure.

Així que moltes moltes gràcies als soferts fans que van venir a veure'ns i....

Kmarades.... a way of life!