No va ser la primera vegada, però tampoc la última....però el que sí que podem dir és que l'edició 2007 de l'Eternal Running va ser la que més Kmarades va acollir.
I alguns de vosaltres us preguntareu, "Què és l'Eternal Running?". Doncs es tracta d'un circuit mundial format per varies edicions, una d'elles a Igualada. La que es fa a casa nostra és una cursa de 10 quilómetres amb sortida i arribada a l'Avinguda Catalunya; la cursa transcorre pel Polígon de Les Comes i pels boscos d'Òdena, però la part més espectacular són els 20 obstacles que et trobes durant el camí: contenidors buits, alambrades, rieres plenes de gel, fang, bales de palla de tres metres i molts altres. Si visiteu la web del circuit en tindreu més informació: http://www.asicseternalrunning.com/
Doncs aquest 16 de desembre i gràcies a les gestions de la Minerva Epna, MiniG, Serraka i ella mateixa vàrem participar a l'edició d'Igualada.
La cursa començava a les 10h del matí, però abans havíem d'anar a buscar el dorsal i el xip. Aquí ens teniu a punt per començar. MiniG, Mine, Epna i Meste Víbora...encara estàvem nets i polits i feia un fred que pelava.
La cursa va començar com una marabunta de 2000 persones i de seguida ens vàrem trobar els primers obstacles: els neumàtics apilats, la pila de cilindres de formigó (dues vegades) i el camió carregat amb bales de palla. Es van formar les primeres cues i vam superar els obstacles sense problemes. En aquesta foto podeu veure la sortida i en la següent l'obstacle dels cilindres:
Com que l'obstacle estava a prop de la sortida, es formava cua i havies d'esperar força per superar-lo.
El camí va continuar pel Polígon de Les Comes fins al Poliesportiu. Allà vam haver de superar un cordam entrelligat, que ens va recordar a tots una defensa làser per detectar intrusos.
Vam continuar corrent força estona, vam passar per l'avituallament i al cap de poc el primer gran obstacle: recórrer (no creuar) una riera amb plaques de gel de tres centímetres de gruix. L'aigua estava gelada, el calçat pesava moltíssim i trossos de plaques de gel picaves les nostres fredes tíbies com si fossin agulles.
Ara ja no podíem parar, o el fred acabaria amb nosaltres. El següent obstacle era el túnel ple de fang; sembla que van reduir-na la quantitat, ja que amb prou feina et cobria el calçat.
I després de fer una bona estona més de marxa a través del bosc, vam tornar a entrar al Polígon per on està la ITV o el Cementiri. Vam anar directes a l'esplanada de davant de Vives Vidal, d'on havíem sortit. Ara arribaven els últims obstacles.
El primer de tot, una forat al terra ple d'aigua de gairebé 1,70 metres de fondària. Seguidament, una pila de sorra per on s'havia de pujar. Com aquest n'hi havia tres. En aquesta foto podeu veure Epna, satisfet per haver superat la barrera.
I entre el segon i el tercer hi havia les famoses alambrades per on ens havíem d'arrossegar qual cucs. Epna i Minerva s'esforçaven sense perdre el somriure:
I ja per acabar, altra vegada els cilindres i les bales de palla. He d'admetre que veure que havia de repetir-los em va destrossar la moral. Aquí podeu veure'ns escalant les bales:
I així vam acabar, morts però satisfets.
L'endamà mateix vam saber que la nostra Super Cyborg, la Minerva, va ser la primera anoienca en creuar la línia d'arribada. Moltes felicitats campiona!
Només faltava una primera dutxa d'aigua freda i gaudir d'un merescut descans.
I ja per acabar, una foto dels animadors......quina satisfacció sentir el brogit del públic i els seus crits de suport.
Moltes gràcies a tots!
Les fotografies, cortesia de Bloody Henry. Les podeu veure en el seu Picasa web: http://picasaweb.google.es/enric.vidal/EternalRunning
Per cert, una altra prova semblant a l'Eternal Running, és el Tough Guy. Pel que es veu no es cosa de broma, i si no, feu un cop d'ull a aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=ubwfhWl7D3o
