Si tots vosaltres us caseu...jo també em caso!

Sweet Violet

Hooola kmarades!

En vista que tots vosaltres us heu casat, he decidit fer el pas i llançar-me a la piscina! I sí...el banc ha estat l'afortunat! No tinc anell però el vaig pagant en còmodes terminis. Ja ho veieu, tot un negoci. Però tot val la pena...i aquest és el resultat:

Mola, eh?! Jeje! Us dec un voltet! :)

No em direu que no son precioses...

Mireu-les atentament... No em direu que no us atrauen, que no les trobeu encantadores i que no caieu encisats per la seva bellesa. I pregunteu-vos si hi pot haver quelcom millor.

Ahhh... encantadores, oi??????

Pujada a Montserrat

Aquest passat dissabte (set d'octubre per ser exactes) uns quants kmarades vam decidir fer una petita excursió: des de la vila de Collbató, fins al Monestir de Montserrat.
Els kmarades que vam protagonitzar aquesta fita de l'excursionisme modern vam ser la Trigues, en Potx, els reietons, la Snowy i jo mateix.

Aquí ens teniu! Quasi bé al principi de la nostra odissea. Ens esperaven pujades terrorífiques, una calor impressionant, unes rampes devastadores... però res ni ningú ens podria parar!

Vam començar el camí ascendint pel Camí de les Voltes i desafiant la pendent, després de poc més de 2 hores i quart d'àrdua caminata vam arribar al nostre destí: el Monestir.

Els reietons reclamen el seu dret de conquesta sobre Montserrat...

Fent país... nosaltres, de fet som amants dels països... ens agrada rússia i el seu vodka, irlanda i escocia i el seu whisky, frança i el seu chartreusse, austria i el seu stroh... Però sobretot ens agrada catalunya (i el seu moscatell).

Un refugi que per molta gent que no aguanta el devastador esforç de la caminata suposa el punt i final de la seva aventura. Des d'aquí els evacuen en helicòpter cap a l'hospital més proper per a que els hi tractin les llagues que assolen el seu cos... Però per a nosaltres no va ser res més que un punt i seguit.

Aquí ens teniu al Monestir... Com es pot observar és un lloc que transpira tranquilitat, apte per a la meditació més profunda i per trobar-se amb un mateix.

La tornada la vam fer tot passant per la Santa Cova. La Santa Cova és a on segons la llegenda es va trobar l'estatua de la Moreneta. Està situada molt aprop del Monestir, i s'arriva a ella seguint un sinuós camí que, en forma d'escultures, narra els 15 misteris (5 de goig, 5 de dolor i 5 de glòria) que simbolitzen el naixament, mort i resurrecció de Jesucrist. Caminar cap a la Santa Cova permet gaudir d'uns paissatges impressionants.

Gràcies a la nostra brutal perícia com a fotografs hem pogut plasmar la bellesa sense igual dels paratges al voltant de la santa cova...

Finalment vam deixar enrera la Santa Cova i vam enfilar el camí cap a Collbató, tot passant per davant de les Coves de Salnitre i poc després ja erem a Collbató!
En fi, una bona excursió... ens ha quedat per veure Sant Jeroni, però bé, així ja tenim excusa per tornar-hi!

La Sweety i el MestreVib al País dels Faraons

Doncs sí. Fa uns dies, la Sweety i el Mestre van fer un viatget al país dels Faraons. Ara no us avorriré amb fotos de piràmides i temples, perquè en podeu trobar a milers a Internet. Faré una cosa millor: com que sóc tan tarat, em dedico a fer fotos de coses curioses, així que d'aquesta entrada al Blog també en podríem dir Seràs tara? Per què fas fotos d'això? (quantes vegades ho he hagut de sentir)

El super tatoo de Henna

Aquí teniu un tatoo que es va fer la Sweety. Què és? Qui sap. A mi m'agrada dir-ne Espiral mortal amb Víbores al voltant, però em van dir que era un títol massa llarg. Jo vaig preferir fer-me un super escarabat.

I ara què tenim aquí?

Qui és el MestreVib i qui és el cocodril?

Doncs aquí podeu veure el Mestre i Sobek, el Deu Cocodril. Sí! Desafiant el perill: no veieu la por als seus ulls? Clar que no, perquè no n'hi havia.

I què podem dir del Gipsy Food? Ahhhhhhhh...deliciós, però una mica pesat de digerir. Això que veieu no sé que és, ni com es diu ni què hi ha...però de fet no m'importa:

No és dolent no, però menja'n varis dies seguits i acabaràs vivint al lavabo

I ara ve el meu apartat preferit. Què seria d'un viatge sense aquestes fotos:

La primera és una típica Muslim Phone, orientada cap a la Meca per estar més a prop del creador.

La segona és, com es diu Vodafone en Gipsy?



I per acabar...



Una foto de Luxor, l'antiga Tebas. A que mola?

I a petició popular, afegiré una foto al Temple de Luxor. Sembla que el viatge no era creïble, i algú havia suggerit que havíem anat a Port Aventura, a la part d'Egipte.

Un nou cap de setmana!

AAAhhh... aquest cap de setmana, aprofitant que a Can Bloody Henry no es podia dormir perquè feien una mostra sardanística just davant de casa seva, vam decidir d'aprofitar, anar-hi a sopar i de passada veure com el Barça aplastava sense contemplacions a l'Athletic de Bilbao.
És cert que vam estar valorant la possibilitat d'anar a veure les sardanes, però després de comprobar que no hi havia noies sardanistes de menys de 40 anys vam decidir d'apostar per un valor segur: pizzes, OH i futbol.

Allà a on anem sempre hi ha alegria i OH! Aquest cop però no hi va haver cap stripper que sortís d'un pastís... (serraka, ja et vam comentar que no calia escalfar el pastís al forn).

Després del sopar vam anar a fer una visita al Paco i com és habitual això va implicar la ingesta massiva de txupits de totes formes tipus i tamanys... I després la memoria ja juga males passades, però segons tinc entés tots vam poder-nos asseure el diumenge, per tant tampoc devia ser res especial...

I a tot això us preguntareu... i les kmarades??? Doncs estaven en un sopar de noies... (i si algún malpensat malpensi que si nosaltres vam anar a sopar a Can Bloody va ser perquè elles havien decidit abans de fer un sopar de només fèmines, sofrirà la nostra ira eterna).