diumenge, de desembre 16, 2007

Eternal Running Igualada - 16 desembre

No va ser la primera vegada, però tampoc la última....però el que sí que podem dir és que l'edició 2007 de l'Eternal Running va ser la que més Kmarades va acollir.

I alguns de vosaltres us preguntareu, "Què és l'Eternal Running?". Doncs es tracta d'un circuit mundial format per varies edicions, una d'elles a Igualada. La que es fa a casa nostra és una cursa de 10 quilómetres amb sortida i arribada a l'Avinguda Catalunya; la cursa transcorre pel Polígon de Les Comes i pels boscos d'Òdena, però la part més espectacular són els 20 obstacles que et trobes durant el camí: contenidors buits, alambrades, rieres plenes de gel, fang, bales de palla de tres metres i molts altres. Si visiteu la web del circuit en tindreu més informació: http://www.asicseternalrunning.com/

Doncs aquest 16 de desembre i gràcies a les gestions de la Minerva Epna, MiniG, Serraka i ella mateixa vàrem participar a l'edició d'Igualada.

La cursa començava a les 10h del matí, però abans havíem d'anar a buscar el dorsal i el xip. Aquí ens teniu a punt per començar. MiniG, Mine, Epna i Meste Víbora...encara estàvem nets i polits i feia un fred que pelava.


La cursa va començar com una marabunta de 2000 persones i de seguida ens vàrem trobar els primers obstacles: els neumàtics apilats, la pila de cilindres de formigó (dues vegades) i el camió carregat amb bales de palla. Es van formar les primeres cues i vam superar els obstacles sense problemes. En aquesta foto podeu veure la sortida i en la següent l'obstacle dels cilindres:


Com que l'obstacle estava a prop de la sortida, es formava cua i havies d'esperar força per superar-lo.

El camí va continuar pel Polígon de Les Comes fins al Poliesportiu. Allà vam haver de superar un cordam entrelligat, que ens va recordar a tots una defensa làser per detectar intrusos.

Vam continuar corrent força estona, vam passar per l'avituallament i al cap de poc el primer gran obstacle: recórrer (no creuar) una riera amb plaques de gel de tres centímetres de gruix. L'aigua estava gelada, el calçat pesava moltíssim i trossos de plaques de gel picaves les nostres fredes tíbies com si fossin agulles.

Ara ja no podíem parar, o el fred acabaria amb nosaltres. El següent obstacle era el túnel ple de fang; sembla que van reduir-na la quantitat, ja que amb prou feina et cobria el calçat.

I després de fer una bona estona més de marxa a través del bosc, vam tornar a entrar al Polígon per on està la ITV o el Cementiri. Vam anar directes a l'esplanada de davant de Vives Vidal, d'on havíem sortit. Ara arribaven els últims obstacles.

El primer de tot, una forat al terra ple d'aigua de gairebé 1,70 metres de fondària. Seguidament, una pila de sorra per on s'havia de pujar. Com aquest n'hi havia tres. En aquesta foto podeu veure Epna, satisfet per haver superat la barrera.


I entre el segon i el tercer hi havia les famoses alambrades per on ens havíem d'arrossegar qual cucs. Epna i Minerva s'esforçaven sense perdre el somriure:

I ja per acabar, altra vegada els cilindres i les bales de palla. He d'admetre que veure que havia de repetir-los em va destrossar la moral. Aquí podeu veure'ns escalant les bales:

I així vam acabar, morts però satisfets.

L'endamà mateix vam saber que la nostra Super Cyborg, la Minerva, va ser la primera anoienca en creuar la línia d'arribada. Moltes felicitats campiona!

Només faltava una primera dutxa d'aigua freda i gaudir d'un merescut descans.

I ja per acabar, una foto dels animadors......quina satisfacció sentir el brogit del públic i els seus crits de suport.

Moltes gràcies a tots!

Les fotografies, cortesia de Bloody Henry. Les podeu veure en el seu Picasa web: http://picasaweb.google.es/enric.vidal/EternalRunning

Per cert, una altra prova semblant a l'Eternal Running, és el Tough Guy. Pel que es veu no es cosa de broma, i si no, feu un cop d'ull a aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=ubwfhWl7D3o

divendres, de desembre 07, 2007

Mercat Medieval de Vic

Aquest dijous 6 de desembre del 2007, uns quants kmarades, vam anar a la mítica ciutat de Vich, perdó de Vic, a veure el mercat medieval que solen celebrar per aquestes dates...

És cert que podriem discutir l'ambientació d'aquests tipus de mercats... és a dir, cobraven ja en euros?? Nosaltres haviem portat alguns maravedís que ens sobraven, i la sorpresa va ser quan les transaccions econòmiques eren en euros... quina poca serietat. Tampoc em queda molt clar que al S XIV, la gent de Vic mengés falafels, tot i que com no tinc molt clar com va anar el tema de la conquesta àrab, no m'atreveixo a negar-ho...

... deixant de banda el possible rigor històric, el mercat val molt la pena... multitud de paradetes, algunes de les quals oferien daus de formatge per a degustar i van ser arrasades pel mestre víbora, i també multitud de gent.

Vam voltar pel casc antic de Vic, vam veure una espectacular demostració de vol d'un ocell salvatge, vam menjar el típic bocata de botifarra, la neus es va poder menjar la seva coca reixada, vam intentar despistar al serraka a veure si amb una mica de sort el perdíem i marxar sense ell i vam prendre un café a la majestuosa plaça major de Vic...

Resumint: si mai podeu anar al mercat medieva de Vic, aneu-hi... tot i que possiblement, ara que comença a córrer la veu de que els kmarades també hi anem, l'any que vé hi hagi encara més gent.

AAAahh... aquí fa gràcia perquè el mussol està lligat... però aquesta mateixa mirada en un bosc fosc... et quedaries a fer-li la foto?

Aquí ens teniu... penjant els nostres millors desitjos per al mon (vam demanar que es promogués l'ús del tanga).

Passeu-vos per l'àlbum picassa de la tendra protileta per a veure més fotos de tan magne esdeveniment...

diumenge, de desembre 02, 2007

El Dia K - 1 de desembre de 2007

Aquest dissabte va tenir lloc l'esperat Primer Dia K.
El Dia K serà una festa més en el calendari dels Kmarades, tal com el Pinxito Day, el Bivac Day, el Cap d'Any o les Festes de Kmarades Matxos o Kmarades Femelles.

Podríem dir que l'excusa eren els aniversaris d'Ono (29 d'octubre), Epna (3 de novembre), Serraka (27 de novembre) i Pisuk (18 de desembre), però el que de veritat va ser fou simplement el Dia K.
Els organitzadors (Ono, Epna i Serraka) van convocat un sopar a les 22h al Casino Foment, amb un típic menú tancat que tantes altres vegades hem disfrutat. Les instruccions eren molt simples: anar-hi al dia i hora indicades i (opcionalment), portar una peça de roba vermella o blava.

El sopar va coincidir amb el Derbi Espanyol-Barça, que lluny de espatllar-nos les activitats va animar encara més l'ambient.

Malharuadament, no tots els kmarades van poder assistir. A l'últim moment, Pisuk i Pareta no van venir. Una diarrea de cavall (o un cavall amb diarrea) van ser-ne els culpables.

Ono, Epna i Serraka van preparar una sèrie de proves per equips a fer durant la teca. L'equip que sumés més punts s'alçaria amb la victòria. Proves com ara demanar beguda a altres taules, fer una cadena de tovallons, explicar acudits o inflar globus (una quarta part foren punxats hàbilment per dificultar la tasca) van servir per passar l'estona. Per rematar-ho, un Passalacabra va decidir els campions. Ho sé, el taulell no es precisament high-tech, però va servir perrfectament als nostres propòsits.


A continuació podeu veure com Miniguixk aguanta el diploma dels perdedors:

Abans de marxar del Foment, vam fer l'esperada foto dels nenes i de les nenes. Primer els nens: Kotx, Kim, Miniguixk, Kono, Kenry, Serraka, Epnak, Musk, Alimanyak i Karles.


I aquí podeu veure totes les nenes: Martak, Mercek, Neusk, Reinak, Kanna, Kaputxetak, Jukudit, Minervak, Mireiak i Kester.


La festa va continuar al Dúplex, Grey i la Sala. Alguns atrevits fins tot van tenir temps d'anar al Verdaguer.

A tots els Kmarades, MOLTES GRÀCIES. SOU ELS MILLORS!