MiniG desafiant els límits de l’home…

Doncs si!!! El cap de setmana del 19 i 20 de setembre es va celebrar la trentena edició de la Matagalls – Montserrat, una de les caminades populars més conegudes de Catalunya… Ni més ni menys que recórrer en menys de 24 hores els més de 80 kilòmetres que separen el Matagalls del monestir de Montserrat.

No cal dir que MiniG va superar el repte, ja que amb menys de 21 hores (minut més, minut menys) va complir la travesia!!!

Simplement impressionant… demostrant un cop més que cap repte és inassolible quan un kmarada es motiva!!

Felicitaaaaaats!!!

En MiniG arrivant a Montserrat… el veieu cansat? No, oi??? Una prova més de la seva brutal capacitat…

Com sempre, la samarreta kmarada està present en les gestes més grans!!!!

Fins i tot els herois necessiten algú que els acompanyi… MiniG va trovar  qui el pogués acompanyar en tan dura travessa… Felicitats a ells també!!!!!!

Així MiniG s’uneix al selecte grup de Kmarades que han assolit la matagalls, juntament amb Ono (a qui ja li consulten per decidir el traçat cada any) i Sir Charles!!!!!

I liiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiike it!!!!

El Kmino - Etapa 7 (Gernika - Lezama) - 21 km

Avui l'etapa els ha portat de Gernika fins a Lezama, ha estat una etapa durilla, llarga i amb desnivell, estan cansants, però l'han pogut fer com uns campions!

mapa de l'etapa

L'anecdota del dia ha estat que el Potxo s'ha perdut i ha tingut de desfer una part del camí (volies inventar una "ataj" potser? ;-) ). Finalment s'han trobat i han pogut arrobar a Lezama. Com de costum no han tingut problema per trobar alberg, que a més és nou i està fantastic (no com els darrers que han trobat).

Al final han decidit que avui es el darrer dia de Kmino, els hi fa por que demà vagin molt justos per agafar el tren i a més el camí no es gaire maco, passa pels poligons industrials de Bilbao... de manera que aquí es planten. L'any que vé més???? probablement!

Foto de l'etapa de demà: agafant el tren cap a Bilbao!

El Kmino - Etapa 6 (Zenarruza - Gernika) - 18,5 km

No se que ha estat, el dia de descans, la sopa de verdures formatge dels monjos, que per cert he de dir que al David li va encantar i va repetir força vegades , l'alcohol medicinal o els aires espirituals... però avui han fet el camí que no van fer ahir. Han sortit ben d'hora de Zenarruza i han arribat a Gernika al migdia (18,5 kilometres), una etapa sencera de la guia, con dos kojones!

Mapa de l'etapa

Però no contents amb això i saben que l'alberg de Gernika es molt cutre (no el debien reconsrtuir després del bombardeig), volien arribar al Alto de Morga (6 km més de camí) on hi havia un alberg millor. Al final han trucar i estava ple, de manera que s'han quedat a Gernika

M'han enviat un foto de Gernika , aqui la teniu....

Foto a Gernika

Vale, potser aquesta és una mica falsa... aqui va l'autèntica (encara que m'agrada més l'altre ;-) )

Arribada a Gernika

Comencen a estar cansat, però ja queda poc, sols dues etapes: Gernika - Lezema (21 km) i Lezema - Bilbao (16 km), això ja està fet!

El Kmino - Etapa 5 (Markina - Zenarruza) - 6 km

6 km??!!!! vaya mariconada, pensareu... tenien previst fer Markina-Mendata (20km), però quan han començat a caminar s'han donat compte que ahir van forçar massa. A l'Olga encara li feia mal el genoll i a Potx també li feia falta una mica de descans, de manera que han parat al Monestir de Zenarruza.

Mapa de la etapa prevista

L'allotjament d'avui el farà al mateix monestir. En arribat, un amable monjo li ha donat a la Funci una mena d'ungüent (a base d'alcohol), perquè es fes unes fregues. Entre això i una mica de voltaren, demà estàrà com nova.

A que han dedicat la tarda? doncs tenint en compte que estaven a un monestir a fer vida monacal: descansar (sobretot l'Olga, que li cal repós pel genoll), passejar, meditar i fins i tot han anat a missa! Si, han cantar cançonetes i fins i tot resar un pare nostre en Euskera (ja m'ho imagino: "Gran Patxi que estàs en los cielos..."). Despres soparet a la sala comuna amb el s monjos. Tocava una sopeta de verdures on sembla que se'ls hi ha colat una mica de formatge o crema de llet (si l'Olga n'ha menjar i tot, igual encara la podem convertir en formatgera!) i a les 10 a dormir, que demà serà un altre dia.

Monestir de Zenaruza

Com a curiositat m'han enviat una foto d'un aparell sense el qual hagués estat impossible fer aquesta gesta: la secadora del camino! Cada dia quan arriben a l'Alberg renten (a mà) la roba del dia i fan servir aquest sofisticar aparell per poder-la assegar. M'han dit que son manuals, però a aquesta hi veig un sospitós cable electric al darrera, deu ser la nova generació.

Assecadora de roba segle XXIII

Demà continuaran el planing previst, suposo que provaran d'arribar com a minim a Mendata, dependrà de les forces que hagin acumulat en aquest dia de repós.

El Kmino - Etapa 4 (Deba - Markina) - 21 km

Avui, en el dia de l'envelliment de Potx, els nostres herois enfronten l'etapa més dura de tot el recorregut (quin regal d'aniversari!!!!): Deba - Markina. Aquesta etapa puja des de nivell de mar fins a 500 metres d'alçada i tornar a baixar. Sembla fàcil, però cal recordar que porten uns 10 kilos a l'esquena! S'allunyen de la costa de Guipuscua i passen cap a l'interior de Viscaia.

Mapa de l'etapa

Si us fixeu al final de la primera pujada hi ha una hermita que es diu "del calvario", sols això ja fa por!!!!

Però pitjor que les pujades han estat les baixades, a la darrera l'Olgueta feia servir els pals com a muletes!

A prop de Markina hi ha hagut un moment de dubte: "fa estona que no veiem indicacions, vols dir que habiem d'haver tombat a la dreta a l'anterior trencall.... ", però al final sols ha quedar en un ensurt i han arribat a Markina, prop de les dues.

Al final d'etapa, després de l'esforç, hi havia una sed brutal. Potx, en un acte d'heretgia sense precedents, s'ha begut una cervesa barrejada amb llimonada !!!!!

Arribant d'hora no han tingut problema per trobar Alberg. Els dos primers dies van estar molt de sort, però ahir ja van agafar un una mica cutre (amb grafitis a les parets i tot... segons el que diuen) i sembla que avui toca tres quarts del mateix.

Foto de l'alberg de Markina

Estan reventats, els hi fan mal els peus i les cames.... a la Funci li fa mal el genoll, però han resistit i el troç mes fort ja ha passat... ara tot serà un passeig (d'uns quants kilometres cada dia, però al capdavall un passeig). La propera etapa els portarà des de Markina a Mendata, 20 kilometrets més, que no ha estat res!

Antes muerta que sin silla

Nota: Els kilometres de l'etapa d'ahir els vaig entrar equivocats, eren 12,5 km enlloc de 15 km.

El Kmino - etapa 3 (Zumaia - Deba) 12,5 km

L'etapa d'avui, ha estat dura la mes dura del camí fins ara, amb molt desnivell. A pesar que la guia marcava una ruta interior, han seguit una ruta alternativa per la costa.

mapa de le etapa

El camí ha transcorregut pels fantastics acantilats de la costa, plens de curioses formacions rocoses anomenadies flysch, uns talls formats a la vegada que les montanyes del voltant als que es poden identificar les diferents capes de roca.

L'Olgueta i al fons un flysch

El camí ha estat preciós, però han acabat força trinxats i a Potx se l'estat menjant viu els mosquits (els hi agrada l'alta concentració de birra en sang).

En arribar a Deba, la rutina de cada dia, buscar alberg, fer la bugada i anar a fer una volteta. Quan he parlat amb ells se n'anaven a fer un xacoli i a sopar, que toca anar a dormir d'hora.

L'etapa de demà dema fins a Markina (uns 21km més), serà molt dura pujada de 500 metres i deprés torna a baixar a nivell de mar. Han previst sortir a les 6:30 per anar amb marge per la duresa de la etapa i també perque a Deba hi ha força moviment de peregrins i han d'arribar d'hora a Markina per no quedar-se sense alberg.

El Kmino - Etapa 2 (Orio - Zumaya) - 15 km

Mapa de la etapa

Els nostre expedicionaris han sortir de bon matí del l'Alberg, per enganxar les hores de fresqueta i avançar rapidament. L'etapa transcorre seguint la costa d'Euskadi i passa per Zarauz i Getaria, per acabar a Zumaya.

La primera parada ha estat a Zarauz per esmorzar al restaurant del Karlos Arguiñano, famós per la seva afició a les seva afició a les herbes aromàtiques (em refereixo al julivert i no a la mariguana... encara que ho sembli).

Potx esmorzant al restaurant de l'Arguiñano... Rico,Rico!

Despres d'unes hores més de camí, han parat a Getaria per dinar i reposar forces (i dius ... cal anar tan lluny habent-hi un getaria a la plaça de cal font! ;-) ).

Finalment han arribat a Zumaya a l'alberg, un antic convent (encara que sembli extrany aquest cop no hi va hagut ni canvi d'idol, ni sacrificis de gallines ... suposo que falta Epna al grup). Estan cansats, però aguanten com uns campions, encara que potx ha sentit algunes molesties al genoll. Cal sopar d'hora i anar cap a dormir ... demanen silenci a partir de les 10:30.

A l'alberg els hi han recomanar que partissin en dos l'etapa de demà (zumaia - markina 30km), ja es la mes dura del rajecte pel seus desnivells, de manera que finalment faran Zumaria - Deba (15km).

El Kmino - Etapa 1 (Donostia - Orio) - 16 km

Després de la brutal participació dels equips kmarades al Voley Sorra, la secció d'esports ha preparat un nou repte: el Kmino a Santiago, però a la Vasca: "Que es eso que el camino va hasta Santiago... un vasco lo hace de Donostia a Bilbao i por el camino se toma unos xakolis!".

Els protagonistes d'aquest repte son:

Olga Ortega "Funci"

Diu la llegenda que va fer que l'Everest rebaixés la seva alçada 1000 metres sols amb la seva mirada Funci-Cop.

David Puiggros "Poxo"

Famós per haver pujat a l'Aconcagua de genolls... bé, potser exagero, però ha mirat siete años en el tibet almenys 10 vegades.




Els nostres valents aventurers, sortien d'Igualada a les 7.00h, per dirigir-se a Lleida i agafar el tren que els portaria a Donostia (no confondre amb Aibalaostiapatxi), punt d'inici de l'aventura.

Després d'algunes hores de viatge, arriben Donostia, dinen una mica i comencen la caminata. Cal arribar a Orio abans de que tanquin els albergs, ja que a Donostia n'hi ha cap per allotjar-se. Per endavant queden 16km per recorrer, un passeig per aquests intrèpids i experts muntanyencs.

Mapa de la etapa

Aquí veiem la Funci intentant arrencar una fita del
kmino per despistar a la competencia

L'etapa va transcorrer sense cap dificultat i van arribar a Orio cap a final de la tarda, podent allotjar-se l'alberg tal com tenien previst. Sopar i a dormir d'hora, demà cal començar d'hora per fer la següent etapa que els portarà fins a Zumaia (15 km).

Mega costellada kmarades

Aquest passat dilluns dia 10 els kmarades vam decidir d'organitzar un bon tiberi, per tal de celebrar que ja erem 10 de setembre.
Vam assistir tots els kmarades, excepte l'Anna i l'Alimanya perquè treballaven i els reietons que havien de cuidar de la princesa Elia.

Abans, per fer una mica de gana, uns quants vam decidir de fer una petita caminata cap a la Fou de Tous... sota la guia de la neus i de Sir Charles al final vam aconseguir arribar a un lloc ple de fang, amb un mol d'aigua que resultà ser La Fou. Fa mooooolt de temps tenia aigua en abundància, però fa molts anys (uns 2500 aprox) els sorotaptes van construir allà una presa, un reactor nuclear i un supercolisionador. Aquestes infraestructures van crear centenars de milers de llocs de treball i una megalòpolis va ser fundada allà i va esgotar tota l'aigua...

Fa milers d'anys La Fou era aixi:


Actualment és aixi:


De totes maneres, l'excursió va valer molt la pena. Va ser una passejadeta tranquila, sense gaire desnivell i enmig d'un preciós paratge natural....

Els kmarades reposant davant d'una ermita... Aquí ens van oferir stroh que ens va donar forces per la resta del trajecte.

Aquí ens teniu... a La Fou, contents després d'hores i hores de caminata!

Després de l'excursioneta, vam trobar-nos amb la resta de kmarades que no havien vingut a la caminata: Els xispis (en muxampa encara s'està curant les llagues que té després del viatge de roma), els pisuks (com que en el seu moment no es van comprar un cotxet 4x4, no van poder venir) i la parella fashion... I tots junts vam anar a Cal Maginet.

El dinar va ser espectacular: amanida i esqueixada de bacallà de primer i de segon tones, tones i més tones de carn a la brasa amb patates i escalibada.

Després tots rodolant vam anar-nos-en cap a casa...

PD: Més fotos d'aquesta mega excursió-costellada a l'àlbum picassa de la tendra protileta...