Old Carnavals Kmarades a Sitges

Ara que el Carnaval arriba a la seva fi amb el dimecres de cendra a la cantonada és el moment de recordar vells temps. Vells temps que no van ser millors, però sí molt grans.

Tothom sap que de tots els Carnavals que es fan i es desfan, el més boig, desenfrenat i multitudinari és el de Rio o el de Santa Cruz de Tenerife, però com que ens quedava una mica lluny, nosaltres anàvem a Sitges.

El pla era fàcil i efectiu….aprofitant que Epna era posseïdor d’un apartament a Cubelles, hi establíem el camp base i el dissabte agafàvem l’últim tren en direcció Sitges. Per tornar, agafàvem el primer.

La història va començar l’any 2000, quan vam confeccionar unes extranyes disfresses que definitivament van triomfar.

Els rumors diuen que la gent a Sitges ens preguntava si veníem substàncies psicotròpiques…..de tan convincent que érem.

L’any 2001 la disfressa va evolucionar i es va tornar una mica més sòbria. No importa, igualment érem la sensació.

No hi ha fotos de l’any 2002. Què va passar? Massa bèstia com per guardar-les, vam fer un pacte de silènci? Vam perdre la càmera? O símplement no les he trobat….

Així que arribem al 2003, potser el Carnaval més friqui de tots. Àdrius, Pisuk i jo vam vestir-nos de Cavallers Jedi.

En canvi, Epna, Griwar i Muxampa van repetir la sempre exitosa disfressa d’anys anteriors.

I l’últim gran any va ser el 2004. Ninjes va ser la nostra elecció, tot i que alguns indesitjables ens confonien per SKorpio, de Mortal Kombat.

Brutal, simplement brutal. 

Escapada a Sitges

 

Què podem fer un dissabte de juliol qualsevol al vespre a Igualada? Doncs ben poca cosa. Per això vam tenir la genial i atrevida idea d’anar a sopar a Sitges i viure una mica la festa.

Així que Spicy, Sir Charles, MiniG, Pròtil i el controvertit Serraka vam anar-nos a la fantàstica capital de la comarca del Sitjanès (comarca de nova creació amb representant a la ONU i amb Comité Olímpic propi).

El restaurant escollit fou el Racó de la Carreta, ubicat al Carrer de la Carreta, molt a prop de l’Església. Es tracta d’un restaurant d’ambient distés i tracte molt amable. Hi vam arribar uns deu minuts abans de la reserva –a les 22:30- i ens vam haver d’esperar a fora. Mentre el cambrer feia comentaris elogiant l’olor de Sir Charles li vam demanar unes cerveses que ens va servir a peu de carrer.

Aquí teniu una foto d’Spicy i Pròtil, esperar al carrer. Pixelada, ho sé….però un mòbil és un mòbil i no és una càmera.

Al cap de poc ja vam poder entrar, i vam disfrutar d’una amanida per compartir juntament amb una de les especialitats de la casa –una coca d’oli amb pernil- i uns formatges. El segon va consistir en lassanya o albergínies.

Com a postre vam demanar un assortit….una mena de plat on hi havia una varietat de varis postres: trufes, maduixes, nata, pastís, coses més indefinides….Sir Charles, MiniG i jo no vam guardar les maneres ni l’educació….

Vam aprofitar el postre pe col·locar-hi discretament unes espelmes i així Spicy va poder-les bufar per celebrar l’anversari.

I sortint del restaurant vam anar pel carril vici fins fins el Carrer del Pecat , on vam allargar una mica més la festa.

A la tornada cap al cotxe vam fer una petita guerra d’aigua….feia tanta calor….

I així que entre una cosa i una altra, vam tornar a Igualada a fer nones.

PS: per cert….abans de marxar ens vam obsequiar amb xupitos varis. El que es va emportar el premi gros, al menys segons la Pròtil, va ser un curiós xupito de Piruleta. Feia gust i olor de piruleta….només li faltava el pal.