Ens vam llevar alegres i contents perquè aquell dimarts aniríem a la Ciutat del Vaticà.
Després de degustar un exquisit esmorzar a l'hotel, vam anar a buscar la línia A del metro a Termini per baixar a la parada d'Ottaviano San Pietro. Havíem de començar a fer cua per entrar als Museus Vaticans. Això és el que ens vam trobar:
Tocava fer cua....una cua de dos o tres hores sota el sol. Quina mandra. Així que al cap d'una bona estona vam poder entrar als Museus. Ara no m'extendré a explicar què hi vam veure....quantitats i quantitats de pintures religioses de diferents estils, frescos i més coses. Segurament la Capella Sixtina fou el més espectacular.
Sortint dels Museus, vam anar a la Plaça de Sant Pere i altra vegada a fer cua per entrar a la Basílica i a la Cúpula. Abans havíem menjat un enorme vas amb trossos de meló i síndria....deliciós. Imagino que Muxampa ens maleeix a tots des d'aquell dia. La pujada a la Cúpula es podia fer totalment a peu per 5 EUR o amb un tram en ascensor per 7 EUR. Com que els kmarades som així, vam tirar pel dret i vam fer tots 300 i tants esglaons a peu.
Aquí podeu veure com la Minerva li fa una simpàtica gracieta al Mestre. Era l'humor els que ens permetia pujar les escales amb alegria...que si no....
Una vegada dalt de tot vam poder confirmar que la vista era espectacular, tant la de l'exterior com la de l'interior de la basílica.
Així que vam baixar, i altra vegada a fer cua per baixar a les catacumbes on alguns Papes estan enterrats. Potser tomba més morbosa era la tomba de Joan Pau II...hi havia la tira de gent resant i algun segurata.
Afamats com estàvem, vam deixar Vatican City i vam endinsar-nos en la Roma autèntica per menjar alguna coseta. Un simpàtic cambrer ens va convèncer per seure a la seva terrasseta. El local es deia Tratoria Al Cuppolone. Allà vam estar parlant amb un anglès que assegurava que era el pare de Muxampa:
Cal confessar que la semblança és enigmàtica.
Allà vam rebre la primera lliçó a la italiana. Els màfies del restaurant ens van portar el compte i pretenien cobrar-nos un extra com a servei; després de negar-nos-hi, els cambrers van parlar entre ells i van arrodonir-ho a 10 EUR. La super Xispi va voler-se quedar la factura, però el capo Tio Vito no li va deixar.
Per oblidar-nos de tot això, vam anar a visitar el famós i proper Castell de Sant Angelo. Es tracta d'un interessant castell medieval amb vistes al Tiber i a gran part de Roma. La Xispi, al·legant que no érem un grup però sí un "grupito de españolitos" va aconseguir-nos un descompte.
La visita al castell va estar prou bé. Una vegada vam haver acabat, vam tornar als hotels i vam quedar per menjar alguna coseta a prop. Vam anar a sopar al That's Amore i després a fer unes copichueles a un pub irlandès, el Druid's Rock. Un bon lloc on beure alguna cosa, sempre que no sigui un mojito.
Apa, a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada