Kmarades a Irlanda – Dies 0,1 i 2: Dublín

Aquest any uns quants kmarades vam decidir de fer una ruta per Irlanda, amb l’objectiu de coneixer part de l’illa i esgotar les reserves de Guinness…

Vam arrivar dissabte per la nit a l’hotel de Dublín, el mític Fatima House que tot i el nom no estava regentat per cap noia àrab, sinó per un paio que era el doble exacte de’n Higgins. Tot i arrivar de nit, vam tenir temps per efectuar el primer contacte amb un típic pub dublínes: The Auld Triangle. Allà vam coneixer un simpàtic dublinenc, que tal i com ell mateix va reconeixer anava very very very very very drunk (ens anava repetint això al temps que li anava caient baba barba avall)…

Snowy, Serraka, Protil i MiniG disfrutant d’una autèntica cervesa irlandes al The Auld Trinagle.

Podem dir que el diumenge era realment el primer dia que estàvem a Irlanda, i vam decidir que voliem veure per Dublin…

Primer vam anar al Trinity College, l’universitat més antiga de la ciutat. Allà es pot veure (pagant), el mític “Book of Kells” un llibre espectacular que segons sembla va ser escrit a Kells (tot i que sembla que això no se sap del cert). Com que era pagant i tampoc sabem llegir gaire vam passar de veure’l i vam donar una volta pel campus:

Després de recordar els temps d’estudiants ens va assaltar una passió religiosa i vam decidir d’anar a veure la St Patrick’s Cathedral, una catedral espectacular per dins i per fora i que, atenció, els seus costos de restauració van ser pagats per la familia… Guinness!

Un cop saciada la fam espiritual tocava saciar la fam terrenal, i vam anar a dinar a un restaurant que vam veure a prop de la catedral. La snowy amb ganes d’integrar-se a la vida irlandesa va demanar un plat del típic Irish Stew. Va ser una mica decepcionant perquè era més aviat una sopa que no un estofat. MiniG i un servidor vam compartir un arrós al curry i uns macarrons amb formatge blau que tampoc eren res de l’altre mon… almenys vam regar-ho tot amb algunes pintes de guinness!

A la tarda vam visitar una altra catedral: la Christ Church Cathedral. Vam tenir sort i vam entrar quan feien missa i vam poder veure in-situ com és una missa típica irlandesa: aquí teniu la reverenda protil donant la benedicció als mortals:

Després de visitar el Trinity College i les dues catedrals vam pagar per… anar a la presó! Doncs si, una de les visites obligades a Dublin és visitar la Kilmainham Gaol, una antiga presó. Ens van fer una visita guiada que ens va costar força (d’acord molt) d’entendre que nassos ens estaven explicant, però ens va quedar clar que era una història amb molts presos i execucions…

Un motí a una de les cel·les de la presó… els culpables fregaran les letrines amb la llengua durant la resta de la condemna (o sigui, la resta de les seves vides).

Per acavar el primer dia ens quedava el plat fort: la visita a la Guinness Storehouse, el museu de Guinness a on vam veure entre altres coses, com es fabrica la cervesa, com es fabricaven els barrils de fusta per guardar-la, com es transportava desde la fàbrica cap a la resta del mon, les campanyes de pubicitat més famoses de la història de Guinness i moltes coses més!

Una visita realment recomenable i amb un final brutaaaaaaaaaaaaaaaal: una pinta de Guinness al Gravity Bar, situat a la planta superior del museu i amb una vista panoràmica de tot Dublin!!!

Una pinta al Gravity Bar és la millor manera d’acavar una gran visita!

Aquesta va ser l’última visita del dia… però ens quedava el millor!!! El nostre únic sopar a Dublin teniem molt clar que havia de ser per la zona de marxa més autèntica de la ciutat! Sí kmarades… ní més ni menys que el mític Temple Bar! Així que vam anar cap allà per disfrutar del seu ambient, dels moooooolts pubs que hi ha (tots o gairabé tots amb música en directe)! Com no podia ser menys vam acavar al pub que té el mateix nom que el barri, a on vam disfrutar de vàries pintes de Guinness i d’un ambient increible!!! Finalment vam tornar al Fatima House per donar descans als nostres esquelets!

L’endemà al matí, després d’haver esmorzat (un esmorzar continental i un Irish Breakfast pels més valents) vam continuar les visites per Dublin.

Aquets segon dia vam anar primer a Merrion Square, una plaça (amb un parc inclós) coneguda per estar plena d’edificis d’arquitectura Georgiana:

Les típiques cases Georgianes de Merrion Square amb les seves famoses portes de varis colors!

L’estàtua d’Oscar Wilde, situada al parc de Merrion Square

Després vam dirigir-nos a visitar el mític Dublin Castle, però no vam poder-lo visitar perquè… estava tancat! I és que va resultar que justament era el dia de la República i era festiu! Així doncs vam decidir d’anar a dinar… tot passejant vam tornar per la zona del Temple Bar, per veure-la sota la llum del sol:

Ho sabem… tothom qui va a Dublin, es fa aquesta foto, però que hi farem! Som així d’originals!

Ja sigui de dia o de nit, la zona del Temple Bar és una de les més animades de Dublin!

Després de dinar ja vam anar a buscar el cotxe! Doncs sí, marxàvem de Dublin, i ens dirigiem cap a la nostra següent parada: Glendalough!

Pel camí vam parar per fer algunes fotos del brutal paisatge de les montanyes de Wiclow (d’on per cert s’extreu l’aigua per fer la Guinness)… així que vam arrivar a l’alberg cap allà a les 19:00, i com que aquesta hora ja no es pot visitar res vam decidir de fer l’única cosa sensata que podiem: tancar-nos en un pub!

Serraka, el rei del les boles, ja sigui a Igualda o a Irlanda!

Quantes pintes portava aquí la Protil??? Impossible de contar-les…

Finalment vam anar a clapar, perquè l’endemà ens esperaven noves emocions!!! Però això és un altra història!!!

Reflexions sobre la Ruta per Irlanda dels Kmarades

 

El dia 1 d’agost, amb el vol E565 d’Aer Lingus, els Kmarades sortíem cap a Dublin en el que seria un viatge fantàstic. Ens hi vam estar vuit dies, tornant el diumenge 9

Havíem planificat una ruta pel sud de l’illa…els dies dels que disposàvem no donaven per gaire més, però crec que van ser més que suficients. Aquest itinerari és aproximadament el que vam fer:

Ver mapa más grande

 

I què en treiem d’aquests 1000 quilòmetres aproximadament? Doncs un munt de coses…

Irlanda és un país de contrastos, o més ben dit de contrast. D’una banda tenim Dublin, la capital. Podríem dir que es una capital mitjana, amb estètica britànica o nord-europea: carrers amb llambordes, edificis de poca alçada, típics cottages, molts i molts colors, parcs urbans i en general un aire de modernitat. Irlanda ha estat els últims anys objecte d’un fort creixement econòmic producte de la seva obertura al món, empreses importants com Google o Intel hi han establert la seva seu europea.

I a l’altra banda hi tenim la Irlanda rural, conservadora, tradicionalista. Una Irlanda que viu ancorada en un passat nostàlgic i amb un fort component nacionalista i identitari. No vull que semblin adjectius pejoratius perquè és una opció perfectament vàlida. La Irlanda rural viu de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i el turisme.

La gent és amable i calmada. I es prenen la vida tranquil·lament. Carreteres correctes i prou, potser suficients per donar servei al parc mòbil irlandès però estretes i velles als nostres ulls. I és que circular en cotxe per Irlanda (a més de fer-ho per l’esquerra) pot significar torbar-se un ramat de vaques al mig de la carretera, dos ciclistes (un a cada carril) o bé un irlandès passejant tranquil·lament…i que no s’aparta quan passem pel seu costat.

A la carretera de la foto, la velocitat màxima era de 80 km/h! El nostre Opel Zafira tot just passava sense fregar l’herba dels marges.

I com a vincle d’aquests dos mons, els pubs. Tavernes decorades amb fusta, molt carregades de decoració…encantadores. Molts tirados de cervesa i sidra i cuines on et preparen plats fantàsticament contundents. Llocs de trobada intergeneracional que aquí no podríem ni imaginar i on tot d’una et trobes en mig d’un concert en viu, de música tradicional o de música moderna i sense adonar-te’n estàs cantant a viva veu alçant la teva pinta.

En definitiva, un viatge molt i molt recomanable i que t’obre els ulls en molts sentits. Irlanda, terra d’U2, Corrs, Guinness, Google, font d’història convulsa i violenta però també de la calma, la natura, les arrels i les persones.

Si en teniu la oportunitat, no dubteu d’anar-hi. Jo ja tinc ganes de tornar-hi.

An rud is annamh is iontach (Refrany irlandès: El que és extrany és maravellós).

Escapada a Sitges

 

Què podem fer un dissabte de juliol qualsevol al vespre a Igualada? Doncs ben poca cosa. Per això vam tenir la genial i atrevida idea d’anar a sopar a Sitges i viure una mica la festa.

Així que Spicy, Sir Charles, MiniG, Pròtil i el controvertit Serraka vam anar-nos a la fantàstica capital de la comarca del Sitjanès (comarca de nova creació amb representant a la ONU i amb Comité Olímpic propi).

El restaurant escollit fou el Racó de la Carreta, ubicat al Carrer de la Carreta, molt a prop de l’Església. Es tracta d’un restaurant d’ambient distés i tracte molt amable. Hi vam arribar uns deu minuts abans de la reserva –a les 22:30- i ens vam haver d’esperar a fora. Mentre el cambrer feia comentaris elogiant l’olor de Sir Charles li vam demanar unes cerveses que ens va servir a peu de carrer.

Aquí teniu una foto d’Spicy i Pròtil, esperar al carrer. Pixelada, ho sé….però un mòbil és un mòbil i no és una càmera.

Al cap de poc ja vam poder entrar, i vam disfrutar d’una amanida per compartir juntament amb una de les especialitats de la casa –una coca d’oli amb pernil- i uns formatges. El segon va consistir en lassanya o albergínies.

Com a postre vam demanar un assortit….una mena de plat on hi havia una varietat de varis postres: trufes, maduixes, nata, pastís, coses més indefinides….Sir Charles, MiniG i jo no vam guardar les maneres ni l’educació….

Vam aprofitar el postre pe col·locar-hi discretament unes espelmes i així Spicy va poder-les bufar per celebrar l’anversari.

I sortint del restaurant vam anar pel carril vici fins fins el Carrer del Pecat , on vam allargar una mica més la festa.

A la tornada cap al cotxe vam fer una petita guerra d’aigua….feia tanta calor….

I així que entre una cosa i una altra, vam tornar a Igualada a fer nones.

PS: per cert….abans de marxar ens vam obsequiar amb xupitos varis. El que es va emportar el premi gros, al menys segons la Pròtil, va ser un curiós xupito de Piruleta. Feia gust i olor de piruleta….només li faltava el pal.

 

Etapa 8.Lezama-Bilbo per EuskoTren (i fins l'any vinent)

Aquesta etapa l'escrivim nosaltres mateixos en persona des de Bilbo.

Doncs avui ens hem llevat tard, hem fet dutxa de matí i hem esmorzat tot relaxats a Lezama despres de localitzar l'estació de tren.

L'EuskoTren és el tren que hem agafat i és tipus rodalies. Es curiós pq tenen trens (EuskoTren), tramvies (EuskoTran), autobus de ciutat (BilboBus), metro (FrodoMetro) però no tenen autobus de diputació (BizkaiBus). Al menys no n'hem vist cap. La Funci diu que si, pero com tots sabem s'imagina coses amb facilitat.

Ara ja estem a Bilbo, pero resulta que avui es festa. Per tant ens toca reposar i anar de compres. El problema és que les botigues estan tancades i no es pot comprar. I lo de reposar amb 10 kg a l'esquena es força complicat. Per tant segurament ens quedarem fent algun zurito y unes braves. Quina avorriment de dia.

Total que l'alternativa que hem buscat es revisar el bloc, i afegir-hi una entrada nosaltres mateixos.

Cal dir que al bloc hi ha algunes inexactituts que ja anirem corregint, tot temes menors:

• el cami que estem fent no és el del norte, es el camí de los descubridores a Colombia ( de Potosí a Bogotà)
• no portem 7 etapes, sino 32
• falta l'etapa que varem fer ahir

Bloody, l'esforç per mantenir el bloc actualitzat és brutal i te l'agraim. Aquesta etapa l'escriuriem nosaltres mateixos, però no podem passar les fotos i no tenim tanta traça com tu. Si de cas demà t'ajudem a fer-la.

A veure si la tornada en tren ens permet dormir una mica i recuperar alguna energia.

La resta us ho expliquem en persona. I esperem que l'any vinent hi hagi més kmarades fent el kmino amb nosaltres: val molt la pena.

Funci i Potx

El Kmino - Etapa 7 (Gernika - Lezama) - 21 km

Avui l'etapa els ha portat de Gernika fins a Lezama, ha estat una etapa durilla, llarga i amb desnivell, estan cansants, però l'han pogut fer com uns campions!

mapa de l'etapa

L'anecdota del dia ha estat que el Potxo s'ha perdut i ha tingut de desfer una part del camí (volies inventar una "ataj" potser? ;-) ). Finalment s'han trobat i han pogut arrobar a Lezama. Com de costum no han tingut problema per trobar alberg, que a més és nou i està fantastic (no com els darrers que han trobat).

Al final han decidit que avui es el darrer dia de Kmino, els hi fa por que demà vagin molt justos per agafar el tren i a més el camí no es gaire maco, passa pels poligons industrials de Bilbao... de manera que aquí es planten. L'any que vé més???? probablement!

Foto de l'etapa de demà: agafant el tren cap a Bilbao!

El Kmino - Etapa 6 (Zenarruza - Gernika) - 18,5 km

No se que ha estat, el dia de descans, la sopa de verdures formatge dels monjos, que per cert he de dir que al David li va encantar i va repetir força vegades , l'alcohol medicinal o els aires espirituals... però avui han fet el camí que no van fer ahir. Han sortit ben d'hora de Zenarruza i han arribat a Gernika al migdia (18,5 kilometres), una etapa sencera de la guia, con dos kojones!

Mapa de l'etapa

Però no contents amb això i saben que l'alberg de Gernika es molt cutre (no el debien reconsrtuir després del bombardeig), volien arribar al Alto de Morga (6 km més de camí) on hi havia un alberg millor. Al final han trucar i estava ple, de manera que s'han quedat a Gernika

M'han enviat un foto de Gernika , aqui la teniu....

Foto a Gernika

Vale, potser aquesta és una mica falsa... aqui va l'autèntica (encara que m'agrada més l'altre ;-) )

Arribada a Gernika

Comencen a estar cansat, però ja queda poc, sols dues etapes: Gernika - Lezema (21 km) i Lezema - Bilbao (16 km), això ja està fet!

El Kmino - Etapa 5 (Markina - Zenarruza) - 6 km

6 km??!!!! vaya mariconada, pensareu... tenien previst fer Markina-Mendata (20km), però quan han començat a caminar s'han donat compte que ahir van forçar massa. A l'Olga encara li feia mal el genoll i a Potx també li feia falta una mica de descans, de manera que han parat al Monestir de Zenarruza.

Mapa de la etapa prevista

L'allotjament d'avui el farà al mateix monestir. En arribat, un amable monjo li ha donat a la Funci una mena d'ungüent (a base d'alcohol), perquè es fes unes fregues. Entre això i una mica de voltaren, demà estàrà com nova.

A que han dedicat la tarda? doncs tenint en compte que estaven a un monestir a fer vida monacal: descansar (sobretot l'Olga, que li cal repós pel genoll), passejar, meditar i fins i tot han anat a missa! Si, han cantar cançonetes i fins i tot resar un pare nostre en Euskera (ja m'ho imagino: "Gran Patxi que estàs en los cielos..."). Despres soparet a la sala comuna amb el s monjos. Tocava una sopeta de verdures on sembla que se'ls hi ha colat una mica de formatge o crema de llet (si l'Olga n'ha menjar i tot, igual encara la podem convertir en formatgera!) i a les 10 a dormir, que demà serà un altre dia.

Monestir de Zenaruza

Com a curiositat m'han enviat una foto d'un aparell sense el qual hagués estat impossible fer aquesta gesta: la secadora del camino! Cada dia quan arriben a l'Alberg renten (a mà) la roba del dia i fan servir aquest sofisticar aparell per poder-la assegar. M'han dit que son manuals, però a aquesta hi veig un sospitós cable electric al darrera, deu ser la nova generació.

Assecadora de roba segle XXIII

Demà continuaran el planing previst, suposo que provaran d'arribar com a minim a Mendata, dependrà de les forces que hagin acumulat en aquest dia de repós.

El Kmino - Etapa 4 (Deba - Markina) - 21 km

Avui, en el dia de l'envelliment de Potx, els nostres herois enfronten l'etapa més dura de tot el recorregut (quin regal d'aniversari!!!!): Deba - Markina. Aquesta etapa puja des de nivell de mar fins a 500 metres d'alçada i tornar a baixar. Sembla fàcil, però cal recordar que porten uns 10 kilos a l'esquena! S'allunyen de la costa de Guipuscua i passen cap a l'interior de Viscaia.

Mapa de l'etapa

Si us fixeu al final de la primera pujada hi ha una hermita que es diu "del calvario", sols això ja fa por!!!!

Però pitjor que les pujades han estat les baixades, a la darrera l'Olgueta feia servir els pals com a muletes!

A prop de Markina hi ha hagut un moment de dubte: "fa estona que no veiem indicacions, vols dir que habiem d'haver tombat a la dreta a l'anterior trencall.... ", però al final sols ha quedar en un ensurt i han arribat a Markina, prop de les dues.

Al final d'etapa, després de l'esforç, hi havia una sed brutal. Potx, en un acte d'heretgia sense precedents, s'ha begut una cervesa barrejada amb llimonada !!!!!

Arribant d'hora no han tingut problema per trobar Alberg. Els dos primers dies van estar molt de sort, però ahir ja van agafar un una mica cutre (amb grafitis a les parets i tot... segons el que diuen) i sembla que avui toca tres quarts del mateix.

Foto de l'alberg de Markina

Estan reventats, els hi fan mal els peus i les cames.... a la Funci li fa mal el genoll, però han resistit i el troç mes fort ja ha passat... ara tot serà un passeig (d'uns quants kilometres cada dia, però al capdavall un passeig). La propera etapa els portarà des de Markina a Mendata, 20 kilometrets més, que no ha estat res!

Antes muerta que sin silla

Nota: Els kilometres de l'etapa d'ahir els vaig entrar equivocats, eren 12,5 km enlloc de 15 km.

El Kmino - etapa 3 (Zumaia - Deba) 12,5 km

L'etapa d'avui, ha estat dura la mes dura del camí fins ara, amb molt desnivell. A pesar que la guia marcava una ruta interior, han seguit una ruta alternativa per la costa.

mapa de le etapa

El camí ha transcorregut pels fantastics acantilats de la costa, plens de curioses formacions rocoses anomenadies flysch, uns talls formats a la vegada que les montanyes del voltant als que es poden identificar les diferents capes de roca.

L'Olgueta i al fons un flysch

El camí ha estat preciós, però han acabat força trinxats i a Potx se l'estat menjant viu els mosquits (els hi agrada l'alta concentració de birra en sang).

En arribar a Deba, la rutina de cada dia, buscar alberg, fer la bugada i anar a fer una volteta. Quan he parlat amb ells se n'anaven a fer un xacoli i a sopar, que toca anar a dormir d'hora.

L'etapa de demà dema fins a Markina (uns 21km més), serà molt dura pujada de 500 metres i deprés torna a baixar a nivell de mar. Han previst sortir a les 6:30 per anar amb marge per la duresa de la etapa i també perque a Deba hi ha força moviment de peregrins i han d'arribar d'hora a Markina per no quedar-se sense alberg.

El Kmino - Etapa 2 (Orio - Zumaya) - 15 km

Mapa de la etapa

Els nostre expedicionaris han sortir de bon matí del l'Alberg, per enganxar les hores de fresqueta i avançar rapidament. L'etapa transcorre seguint la costa d'Euskadi i passa per Zarauz i Getaria, per acabar a Zumaya.

La primera parada ha estat a Zarauz per esmorzar al restaurant del Karlos Arguiñano, famós per la seva afició a les seva afició a les herbes aromàtiques (em refereixo al julivert i no a la mariguana... encara que ho sembli).

Potx esmorzant al restaurant de l'Arguiñano... Rico,Rico!

Despres d'unes hores més de camí, han parat a Getaria per dinar i reposar forces (i dius ... cal anar tan lluny habent-hi un getaria a la plaça de cal font! ;-) ).

Finalment han arribat a Zumaya a l'alberg, un antic convent (encara que sembli extrany aquest cop no hi va hagut ni canvi d'idol, ni sacrificis de gallines ... suposo que falta Epna al grup). Estan cansats, però aguanten com uns campions, encara que potx ha sentit algunes molesties al genoll. Cal sopar d'hora i anar cap a dormir ... demanen silenci a partir de les 10:30.

A l'alberg els hi han recomanar que partissin en dos l'etapa de demà (zumaia - markina 30km), ja es la mes dura del rajecte pel seus desnivells, de manera que finalment faran Zumaria - Deba (15km).

El Kmino - Etapa 1 (Donostia - Orio) - 16 km

Després de la brutal participació dels equips kmarades al Voley Sorra, la secció d'esports ha preparat un nou repte: el Kmino a Santiago, però a la Vasca: "Que es eso que el camino va hasta Santiago... un vasco lo hace de Donostia a Bilbao i por el camino se toma unos xakolis!".

Els protagonistes d'aquest repte son:

Olga Ortega "Funci"

Diu la llegenda que va fer que l'Everest rebaixés la seva alçada 1000 metres sols amb la seva mirada Funci-Cop.

David Puiggros "Poxo"

Famós per haver pujat a l'Aconcagua de genolls... bé, potser exagero, però ha mirat siete años en el tibet almenys 10 vegades.




Els nostres valents aventurers, sortien d'Igualada a les 7.00h, per dirigir-se a Lleida i agafar el tren que els portaria a Donostia (no confondre amb Aibalaostiapatxi), punt d'inici de l'aventura.

Després d'algunes hores de viatge, arriben Donostia, dinen una mica i comencen la caminata. Cal arribar a Orio abans de que tanquin els albergs, ja que a Donostia n'hi ha cap per allotjar-se. Per endavant queden 16km per recorrer, un passeig per aquests intrèpids i experts muntanyencs.

Mapa de la etapa

Aquí veiem la Funci intentant arrencar una fita del
kmino per despistar a la competencia

L'etapa va transcorrer sense cap dificultat i van arribar a Orio cap a final de la tarda, podent allotjar-se l'alberg tal com tenien previst. Sopar i a dormir d'hora, demà cal començar d'hora per fer la següent etapa que els portarà fins a Zumaia (15 km).

Volei Sorra 2009

Hola a tots altra vegada!

Ja tornem a ser aquí, amb energies renovades els Kmarades repetixen participació a un dels torneigs més importants de l'estiu: el Volei Sorra d'Igualada.

Tretzena participació....Deu com a Fills de Belcebú i tres com a Kmarades. Amb sort desigual, però aquest any amb una mica més d'èxits dels que estem acostumats.

Dos equips, deu herois: Griwar, Pisuk, MiniG, Spicy, Funci, Epna, Snowy, Henry, Ono, Serraka i parcialment Epna. Dues categories: Masculí i Mixt. Aquí podeu veure una foto d'alguns de nosaltres:

Val a dir que aquesta vegada els horaris no estaven del tot malament....tres partits el divendres entre les 22h i la 01:00h, que vam aprofitar per viure l'ambient de les pistes i menjar alguna cosa al mític Frankfurt Mari Paz. Allà vam fer amistat amb una simpàtica cambrera quan Spicy va fer un curiós comentari :-)

Primera jornada doncs, amb dues derrotes de l'equip masculí i una victòria de l'equip mixte. Bravo per tots igualment!

L'endemà, l'equip masculí va aconseguir la seva primera victòria, pero el mixte va perdre per dos sets a un en un emocionant 15-14 a l'últim set. Aquí podeu veure una foto de l'equip i dels fans:

I a la jornada de diumenge, la última ja, es va repetir el resultat: derrota per dos sets a un amb un 15-14 a l'últim set :-(

Eliminats pels pèls....ja que passaven els millors segons de cada grup. Però els kmarades com així, si podem fer feliços altres equips...qui som per negar-los-ho?

Obert Handbol Sorra 2009

Hola a tots!

Per no perdre la tradició, els Kmadares vam participar a l'Obert Handbol Sorra 2009. Ho sé, extrany esport indoor que es juga sobre sorra....però és que ens agrada.

Alimanya és el nostre més gran líder i qui ens empeny any rere any a participar, amb aquesta energia i la pasta que ens paga no podem dir que no, així que vam apuntar-nos-hi en dues categories: Masculí Amateur i Mixte Amateur.

El Macho's Team estava format per Ono, Epna, Pisuk, Alimanya, TDKEnric -amigot d'Alimanya i ex jugador del TDK Manresa-, MiniG en la seva primera participació i el carismàtic Mestre Víbora.

El Fémines' Team tenia el privilegi de comptar amb Spicy i a l'últim moment Snowy se'ns va unir. El homenots completavem l'equip.

Aquí ens podeu veure a tots:

Els partits es van jugar el diumenge 28 de juny amb temperatures superiors als 30º. Vam jugar un total de vuit partits, sis dels quals al matí -pràcticament seguits- i dos a la tarda. Un desafiament a la condició física de qualsevol!!

Com a opinió personal, molt haurà de treballar l'organització d'aquest campionat per millorar-lo. Molts pocs equips participants i absència d'ambient al Parc de Valldaura....equips totalment amateurs com el nostre jugant contra equips federats o quasi-federats feia que el joc fos un turment i veiéssim com ens passaven per damunt sense pietat. Tot i el bon nivell dels rivals, vam poder guanyar un partit i perdre'n un altre als penals.....però.....està per veure si els Kmarades repetiran participació l'any vinent, de moment la majoria diu que NO.

La sorpresa va venir a la tarda, quan ens vam presentar a jugar l'últim partit mixte ens van dir que jugàvem la final degut a una curiosa carambola. No cal dir que la vam perdre....però el subcampionat va fer que ens n'anéssim amb un mig somriure.

Així que moltes moltes gràcies als soferts fans que van venir a veure'ns i....

Kmarades.... a way of life!

Anem de ràfting

Aprofitant la calor que ens castigava aquests últims dies, els kmarades vam aconseguir -finalment- trobar un dia per fer una baixada per la Noguera Pallaresa. I quan fas una baixada en barca, d'això se'n diu Rafting.

Snowy va trobar una bona oferta a Rafting Llavorsí, que al contrari del que us estareu imaginar es troba a la població pirinenca de Llavorsí.

Així que el dissabte 13 ens vam llevar una mica més d'hora del normal i vam enfilar cap amunt. Una bona pallisa de viatge......segons Google Maps uns 170 quilòemetres i dues hores i mitja de cotxe.


Mostra un mapa més gran

En aquest mapa podeu veure el recorregut que vam fer. Els herois del dia érem Sir Charles, Funcy Cop, Henry, Epna, Snowy, Spicy i el Mestre Serraka.

Però alerta, intel·ligents i previsors com som, vam fer una parada passat Pons per esmorzar.

Així que entre una cosa i una altra ens vam plantar a Llavorsí cap a les 12h....ens quedava doncs una horeta per començar la festa. Vam anar a prendre un lleuger refrigeri i a l'hora convinguda ja estàvem a punt. Aquí podeu veure les pintes que féiem:

Vam tenir sort i vam poder omplir una barca sencera i el monitor que ens va tocar era prou enrotllat. Així que després que ens expliqués quatre fotestes vam llençar-nos a l'aigua.

La pobra Snowy va caure dues vegades, segurament perquè l'aigua la va sorprendre. En aquesta foto podeu veure-la a l'aigua i com tots nosaltres passem d'ella.

I la veritat és que va estar molt bé: el riu baixava amb molta força, tots nosaltres érem hàbils i aventurers...així que només ens ho podíem passar bé:

Al cap d'una horeta i mitja ja estàvem dutxats i canviats. Vam anar al famós Restaurant Juquim, a Espot, que la Funcy ens havia recomanat.....un bon àpat que ens va servir per recuperar forces.

I amb la panxa plena...cap a Igualada.

De Collbató a Sant Jeroni...

Aprofitant que el dia del treball és festiu, uns quants kmarades vam decidir d'intentar una travesia fora de l'abast de la majoria dels mortals...

En concret vam fer la ruta de Collbató fins a Sant Jeroni, després cap al monestir de Montserrat i finalment de nou cap a Collbató. Els valents kmarades vam ser Serraka, Potx, Bloody, Funci, Snowy i epna. Sir Charles havia de venir però finalment va retirar-se ja que no tenia bambes i el fang potser li enbrutava les sabates de xarol.

Les previsions del temps del Gran Alimanya es van acomplir i tot i que primer amenaçava pluja, no va caure ni una gota... fins a quarts de vuit del vespre, quan ja estavem assaborint la cervesa després de la caminata.

Sobre el trajecte què podem dir que no se sàpiga? Montserrat és una montanya preciosa tan vista desde lluny com des d'aprop i l'esforç bé que val la pena. Vam anar fins a Sant Jeroni (el punt més alt) i d'allà vam baixar cap al monestir i finalment del monestir de nou cap a Collbató, inici i final de la ruta.

En general, un graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan dia! :)

Serraka redentor... Collbató celebra cada 1 de Maig una missa en honor seu...

A la senyera que està al bell mig del camí de les bateries... Algun tara l'havia mig pintat de negre... en fi.

 

pd: Més fotos a: http://picasaweb.google.es/etomas/Montserrat#

Cursa de l'Esquiador 2008

Els Kmarades no podien faltar a aquesta cursa que ja s'ha convertit en una tradició, La Cursa de l'Esquiador.

Aquest any l'inici i el final de la cursa es va fer a Igualada, amb la qual cosa podíem dormir una miqueta més. El recorregut tindria uns 20 quilòmetres, una mica més que els altres anys però potser amb una mica menys de pendents.

Com tantes altres vegades, nombrosos foren els Kmarades que ens hi vam apuntar:

• Epna
• Potx
• Snowy
• Alimanha, que s'estrenava en aquesta cursa
• Pròtileta, que també s'estrenava
• MiniG
• Griwar
• Ono, amb ganes de batre rècords
• Spicy
• Sir Charles
• Funci
• Bloody
• Serraka

Gens malament.

Aquí ens teniu amb cares felices i ganes de començar la marxa.

Els Kmarades vam badar i no ens vam posar gaire a prop de la línia de sortida. Com que hi havia molta gent i el primer camí era relativament estret va ser molt complicar avançar al ritme que hauríem volgut i la majoria ens vam quedar força enrere.

De seguida el grup es va partir i cadascú va anar tirant com va poder. El camí tenia un paissatge força xulo, tot i que com que havia plogut durant la setmana hi havia trams molt relliscosos. També és cert que molts dels passos eren estrets i costava molt avançar la gent.

Durant el recorregut, molts van ser els envejosos que van denunciar els Kmarades per haver corregut. El que passa és que el nostre ritme era infernal i a la resta de la gent els semblava que féiem trampa: Ono, Juquim i MiniG van ser amonestats formalment, i Henry i Sir Charles van ser increpats per algun desgraciat rabiós i sidós.

Sir Charles, sense fer servir cap gadget proporcionat per Q, va ser el primer amb 2 hores 46 minuts. Mica a mica vam anar arribant la resta de Kmarades...aquí podeu veure els resultats.

Una vegada vam haver arribat i descansat vam anar ràpidament a casa per canviar-nos i anar a dinar.

Sí...perquè altra vegada després de la cursa vam fer un dinar multitudinari, aquesta vegada a l'Eucaria. Tots els Kmarades, excepte Muxampa que estava de viatge a la Patagònia o per allà baix.....

Ahhhhhh....quin gran dinar amb gran companyia.......i a més a més culminat amb la gran notícia que Pisuk i Pisuka tindran un altre retoño. MOLTES FELICITATS!

(PS: i un altre que se n'alegra, aquesta notícia confirma que la medalla menteix)

Ascensió al cim del Pedraforca

Hola a tots,

No parem quiets, aquest cap de setmana hem optat per una activitat a la natura. No seré jo qui renegui de l'asfalt i la civilització, però crec que de tant en tant cal aixafar una mica d'herba. Així que després de varis intents i una mica de desorganització, vam decidir fer l'ascensío al cim del Pedraforca.

El Pedraforca és un cim d'uns 2500 metres situat als Pre Pirineus, a la Serradala del Cadí-Moixeró. La ruta que vam decidir començava a Gósol, una mica més lluny de Berga.

Epna, Henry, Funci, Minerva, Ono, Spicy i Serraka vam sortir d'Igualada a les 5:45h del matí i vam passar per Manresa per recollir en Juquim.


Ver mapa más grande

Vam arribar a Manresa, i el putu Quim no baixava. Casualment, la porta de l'entrada estava oberta (no m'estranya que robin bicis al seu pàrquing) i vam poder veure el pis on viu juntament amb la Pati i el MicroGuix. Després de trucar i haver de sentir que s'havia adormit i que podíem anar tirant, el vam convéncer que podíem esperar deu minuts més.

Vam seguir el nostre camí i en molt poca estona ja érem a Gósol, on vam aparcar els cotxes i vam començar a caminar. Eren les 8:10h.

La primera part va ser dura. Vam caminar per un fort pendent envoltats sempre de pins i amb un terra molt relliscós. Ja començàvem a esbufeguar, pensant que només havíem acabat de començar!

Al cap de tres quarts d'hora, més o menys, vam arribar a una esplanada on vam aprofitar per descansar un quart d'hora més o menys. De seguida començaria la segona etapa.

La segona part del recorregut consistia en caminar pel lateral de la muntanya per pujar-la no pel dret sino vorejant-la. Mica a mica el terra ja no era cobert de fang sino de grava, i havíem de vigilar molt en no relliscar i patinar uns 200 metres avall. A més a més, cada vegada feia més calor.

Vam continuar per aquest tipus de terreny fins que el pendent es va convertir en un malson amb inclinacions de 45º i on t'havies d'agafar a les pedres -cobertes de glaç- per ajudar-te a avançar. Vam fer una segona parada llarga per recuperar forces, ja érem molt aprop.

L'última part era la menys cansada, calia escalar una mica, buscant a cada pas un lloc on posar els peus. En uns vint minuts, potser menys, ja érem al cim. Eren poc més de les 11h...així doncs vam estar tres hores pujant.

Allà vam esmorzar, juntament amb un altre grup amb el que vam coincidir gran part de l'ascensió. Una vegada descansats, vam començar a baixar.

La primera part va ser molt divertida. Baixàvem a gran velocitat, com si patinéssim, sobre la grava...quan aquesta superfície es va acabar, vam arribar a la part on havíem de vorejar el pendent, com si baixéssim fent una espiral. Allà, Ono, Griwar i jo ens vam separar del grup i ens vam perdre. Vam estar molta estona buscant el camí original, i com que no el vam trobar vam decidir tirar avall i a la dreta, seguint l'instint. Afortunadament vam trobar les marques típiques grogues i blanques i vam seguir baixant -tot i que no era el camí per on havíem vingut-. Vam anar a parar a la carretera uns dos quilòmetres lluny de Gósol...així que amb tota la calma del món vam seguir caminant fins als cotxes. Vam completar la baixada a les 13:40h...en total, menys de sis hores.

Allà ens vam trobar tots al cap d'una estona. Resulta que la resta de kmarades vam seguir el camí correcte, tot i que Epna es va trobar sol amb l'altre grup de caminadors i els va acompanyar. Van desfer el camí i van trobar la ruta correcta.

Ahhhh.....només quedava desfer-nos de la roba bruta i anar a dinar. Vam anar a Cal Putxica, un bon restaurant que ens havia recomanat la Reina. Vam compartir uns primers (una amanida verda, unes torrades amb paté i formatge i una torrada amb escalivada i anxoves), després un segon per cadascú: va triomfar l'entrecot, encara que la butifarra i el pollastre també tenien bona pinta.

Després de les postes i el cafè, vam agafar els cotxes i vam tornar a caseta.