Ascensió al cim del Pedraforca

Hola a tots,

No parem quiets, aquest cap de setmana hem optat per una activitat a la natura. No seré jo qui renegui de l'asfalt i la civilització, però crec que de tant en tant cal aixafar una mica d'herba. Així que després de varis intents i una mica de desorganització, vam decidir fer l'ascensío al cim del Pedraforca.

El Pedraforca és un cim d'uns 2500 metres situat als Pre Pirineus, a la Serradala del Cadí-Moixeró. La ruta que vam decidir començava a Gósol, una mica més lluny de Berga.

Epna, Henry, Funci, Minerva, Ono, Spicy i Serraka vam sortir d'Igualada a les 5:45h del matí i vam passar per Manresa per recollir en Juquim.


Ver mapa más grande

Vam arribar a Manresa, i el putu Quim no baixava. Casualment, la porta de l'entrada estava oberta (no m'estranya que robin bicis al seu pàrquing) i vam poder veure el pis on viu juntament amb la Pati i el MicroGuix. Després de trucar i haver de sentir que s'havia adormit i que podíem anar tirant, el vam convéncer que podíem esperar deu minuts més.

Vam seguir el nostre camí i en molt poca estona ja érem a Gósol, on vam aparcar els cotxes i vam començar a caminar. Eren les 8:10h.

La primera part va ser dura. Vam caminar per un fort pendent envoltats sempre de pins i amb un terra molt relliscós. Ja començàvem a esbufeguar, pensant que només havíem acabat de començar!

Al cap de tres quarts d'hora, més o menys, vam arribar a una esplanada on vam aprofitar per descansar un quart d'hora més o menys. De seguida començaria la segona etapa.

La segona part del recorregut consistia en caminar pel lateral de la muntanya per pujar-la no pel dret sino vorejant-la. Mica a mica el terra ja no era cobert de fang sino de grava, i havíem de vigilar molt en no relliscar i patinar uns 200 metres avall. A més a més, cada vegada feia més calor.

Vam continuar per aquest tipus de terreny fins que el pendent es va convertir en un malson amb inclinacions de 45º i on t'havies d'agafar a les pedres -cobertes de glaç- per ajudar-te a avançar. Vam fer una segona parada llarga per recuperar forces, ja érem molt aprop.

L'última part era la menys cansada, calia escalar una mica, buscant a cada pas un lloc on posar els peus. En uns vint minuts, potser menys, ja érem al cim. Eren poc més de les 11h...així doncs vam estar tres hores pujant.

Allà vam esmorzar, juntament amb un altre grup amb el que vam coincidir gran part de l'ascensió. Una vegada descansats, vam començar a baixar.

La primera part va ser molt divertida. Baixàvem a gran velocitat, com si patinéssim, sobre la grava...quan aquesta superfície es va acabar, vam arribar a la part on havíem de vorejar el pendent, com si baixéssim fent una espiral. Allà, Ono, Griwar i jo ens vam separar del grup i ens vam perdre. Vam estar molta estona buscant el camí original, i com que no el vam trobar vam decidir tirar avall i a la dreta, seguint l'instint. Afortunadament vam trobar les marques típiques grogues i blanques i vam seguir baixant -tot i que no era el camí per on havíem vingut-. Vam anar a parar a la carretera uns dos quilòmetres lluny de Gósol...així que amb tota la calma del món vam seguir caminant fins als cotxes. Vam completar la baixada a les 13:40h...en total, menys de sis hores.

Allà ens vam trobar tots al cap d'una estona. Resulta que la resta de kmarades vam seguir el camí correcte, tot i que Epna es va trobar sol amb l'altre grup de caminadors i els va acompanyar. Van desfer el camí i van trobar la ruta correcta.

Ahhhh.....només quedava desfer-nos de la roba bruta i anar a dinar. Vam anar a Cal Putxica, un bon restaurant que ens havia recomanat la Reina. Vam compartir uns primers (una amanida verda, unes torrades amb paté i formatge i una torrada amb escalivada i anxoves), després un segon per cadascú: va triomfar l'entrecot, encara que la butifarra i el pollastre també tenien bona pinta.

Després de les postes i el cafè, vam agafar els cotxes i vam tornar a caseta.