Cap de setmana d’esquí i neu a Ordino

El cap de setmana del 19, 20 i 21 de febrer passarà a la història recent com el cap de setmana en que alguns Kmarades vam anar a gaudir de la neu i de l’esquí a la precisosa vila d’Ordino, a Andorra.

Un llarg viatge ens esperava, però els Reis, Spicy i el Mestrevíbora tenien clar que això no havia de ser un impediment.

Ver mapa más grande

Així que el divendres a la tarda vam agafar les maletes i vam tirar amunt, cap a Ordino. El destí eren els fantàstics aparthotels Annapurna, que estan just a la sortida del poble.

Vam arribar a les tantes, però encara vam tenir temps de menjar alguna cosa abans d’anar a dormir. L’endemà tocava llevar-se d’hora.

A les 7h va sonar el despertador….teníem el temps just per esmorzar en un bufet correcte i anar a buscar el material d’esquí. Només uns metres més enrere teníem la conegudíssima botiga Esports Pirot.

I vam anar pitant cap a les pistes de Vallnord. El Domini Vallnord comprèn les àrees d’Arcalís, Pal i Arinsal. Pels que no ho conegueu, l’orientació de les muntanyes fa que hi toqui poc el sol, però en canvi la neu acostuma a ser abundant.

Els nostres inicis van ser durs, però mica a mica vam començar a agafar bones maneres. Alguns diuen que el Mestrevibora esquia fora de pistes, però aquests rumors són certs només parcialment.

La previsió anunciava bon temps, però el sol només ens va saludar a estones. Malgrat això pràcticament ens van haver de fer fora, perquè vam apurar fins l’últim moment.

Arribats a l’hotel altra vegada encara ens van quedar energies per anar a Andorra la Vella per passejar i fer algunes compres….potser compulsives. Vam aprofitar per fer una parada i prendre alguna cosa calentona.

Amb un bon acompanyament….clar…. :-)

I amb la panxa plena i carregats de bosses vam tornar a l’hotel per sopar i caure rendits esperant el diumenge.

Ens vam llevar, vam esmorzar, vam fer el check-out i altra vegada cap a Arcalís. Ja es notava que feia més fred, i pujar a un telecadira era gairebé un turment, malgrat podies fer amistat amb tota mena de gent extranya. Mica a mica vam veure que havíem de plegar abans d’hora, perquè la neu i el vent no permetien tenir bona visibilitat.

Vam tornar el material, vam passar pel Punt de Trobada a fer les últimes compres qual consumistes i cap a casa.

Old Carnavals Kmarades a Sitges

Ara que el Carnaval arriba a la seva fi amb el dimecres de cendra a la cantonada és el moment de recordar vells temps. Vells temps que no van ser millors, però sí molt grans.

Tothom sap que de tots els Carnavals que es fan i es desfan, el més boig, desenfrenat i multitudinari és el de Rio o el de Santa Cruz de Tenerife, però com que ens quedava una mica lluny, nosaltres anàvem a Sitges.

El pla era fàcil i efectiu….aprofitant que Epna era posseïdor d’un apartament a Cubelles, hi establíem el camp base i el dissabte agafàvem l’últim tren en direcció Sitges. Per tornar, agafàvem el primer.

La història va començar l’any 2000, quan vam confeccionar unes extranyes disfresses que definitivament van triomfar.

Els rumors diuen que la gent a Sitges ens preguntava si veníem substàncies psicotròpiques…..de tan convincent que érem.

L’any 2001 la disfressa va evolucionar i es va tornar una mica més sòbria. No importa, igualment érem la sensació.

No hi ha fotos de l’any 2002. Què va passar? Massa bèstia com per guardar-les, vam fer un pacte de silènci? Vam perdre la càmera? O símplement no les he trobat….

Així que arribem al 2003, potser el Carnaval més friqui de tots. Àdrius, Pisuk i jo vam vestir-nos de Cavallers Jedi.

En canvi, Epna, Griwar i Muxampa van repetir la sempre exitosa disfressa d’anys anteriors.

I l’últim gran any va ser el 2004. Ninjes va ser la nostra elecció, tot i que alguns indesitjables ens confonien per SKorpio, de Mortal Kombat.

Brutal, simplement brutal. 

Reincidim a la Marxa del Montserratí

 

Hola a tots! Per tercera vegada alguns kmarades vam tornar a participar a la fantàstica cursa de muntanya Marxa del Montserratí, que va tenir lloc el diumenge 7 de febrer. Pels que no la conegueu, aquesta marxa es una cursa de recorregut circular que es desenvolupa a Esparreguera. Al contrari que altres curses com l’Esquiador, el recorregut sempre és el mateix. Es tracta d’uns 20 quilòmetres per uns entorns preciosos a prop de Montserrat i amb un desnivell acumulat d’uns 1000 metres…no és moc de pav, precisament.

Aquí teniu els participants: Sir Charles, Potx, MiniG, Funci Cop, Henry i Ono….jo estava darrere la càmera, però també hi era :-)

Com que estem fets uns professionals, alguns féiem exercicis d’escalfament i tot:

La cursa va començar a les 9h del matí amb força fred, però a mida que el temps va anar passant les temperatures es van fer més agradables.

La intensitat amb la que vam fer la cursa no va permetre capturar imatges…però us garanteixo que eren espectaculars.

Mica a mica vam anar arribant i vam poder disfrutar d’un descans merescut.

Bona cursa, kmarades! L’any que ve hi tornarem!

Procés surrealista d’alta amb Vodafone ADSL (....quarta part i final)

Doncs sí! El que semblava que no arribaria mai, quan ja pensava que s'havien oblidat de mi ha acabat satisfactòriament.

Escric aquesta entrada des de la meva nova ADSL de Vodafone i a més a més, funciona prou bé. Resulta que una vegada la línia està instal·lada i el módem sincronitzat encara falta un pas.

Fa dos dies vaig rebre un SMS on se m'explicava com podia activar el servei; només calia entrar un usuari i contrassenya al router per llençar l'activació...i després d'això, ja està! Módem sincronitzat i funcionant.

I llavors, per què ha hagut de venir un tècnic a casa? Doncs sembla que els protocols de Vodafone demanen una prova in-situ per confirmar que tot funciona i amb els paràmetres correctes. Mmm.....he de dir que m'agrada que es facin les coses ben fetes, però quina llàstima que aquesta prova no es pugui fer en remot. Tot aniria més ràpid i s'abaratiria el cost final.

Però en fi, ja ho tenim. I quines conslusions en trec?

Primer de tot, el procés de seguiment de provisió del servei per part de Vodafone és lamentable. El seguiment és nul. És cert que et van informant sobre els passos però quan hi ha retards mai et donen explicacions i si intentes buscar-les veus de seguida que és una missió impossible.

El producte és bo, tècnicament original i m'agrada com funciona. I a més a més és tal com me l'havien explicat.

I espero no haver d'opinar sobre el servei post-venda. Em fa una mica de por pensar que patiré alguna avaria.

Per acabar, la meva conclusió és que recomano aquest producte, però amb altes dosis de paciència durant l'alta.

En definitiva...com que tot el que bé acaba, bé està....puc dir que avui estic content!

Cap d’any a la Masia l’Ampurdanés

 

Després del fracàs rotund de l’últim cap d’any, on el Mestre Víbora no va poder assisitir, els Kmarades van tornar-ho a intentar esperant amb totes les forces esmenar l’error comès.

La ubicació escollida va ser aquesta vegada la Masia l’Ampurdanés, que està a la Baronia de Rialb. Coneixedors prou bé d’aquest entorn perquè ja hem estat a cases com Vilardaga, Cal Solsona o el Mas de’n Bosch no vam dubtar a tornar-hi.

Ver mapa más grande

 

La Masia l’Ampurdanés és una casa les primeres notícies de la qual es remonten al 1553, però abans que us poseu les mans al cap, la casa no té res a veure amb el que era. La casa va ser restaurada cap al 2004 i disposa de tota mena de comoditats mundanes.

Aquesta vegada menys kmarades vam confirmar presència, però la festa estava garantida:

• Epna el Depravat. Amb ell mai saps el que pot passar, perquè té línia directa amb la luxuria més inconfessable, la festa més prohibida i les idees més recargolades.
• Pròtil
• Muxampa
• Henry
• Funci
• Xispi
• Snowy
• Trigues
• MiniG
• Potx
• Serraka
• …i com no, la mini K Paula.

Dijous 31 de desembre

El dia 31 de desembre, amb la moral alta i l’alegria desbocada, vam quedar tots al Cabrabo gran per comprar les provisions. Esmorzant vam acabar de decidir si compràvem només OH i poc menjar o només OH i gens de menjar.

Una vegada vam haver adquirit la teca, l’OH i el dinar necessaris vam fer cap a la casa. Així que després de sortejar varis radars i patrulles dels mossos vam plantar-nos a la casa cap a les 14h. Ens vam entaular, i vam menjar-nos sense contemplacions els pollastres a l’ast que havíem comprat al Torres. Vam coincidir que no calia comprar-los vius, matar-los, desplomar-los i cuinar-los….perquè no teníem temps per foteses.

La tarda va transcórrer acabant-nos d’instal·lar a la casa i descobrint-ne els racons. Una bona partida de Munchkin va servir per disfrutar del menjador de baix i adonar-se que era el racó menys fred de la casa.

I va ser l’hora de començar els preparatius pel sopar de Cap d’any. Com altres vegades, vam fer una base freda d’embotit, formatge, patés, pa amb tomàquet, salmó fumat…i també alguna cosa més calentona, com cargols, cloïsses, pizzes o pop a la gallega (ara mateix no estic segur en quina categoria entrava el pop perquè en realitat estava una mica fred).

Tots vam xalar de valent mentre menjàvem i gaudíem dels últims moments del 2009.

Vam repartir el cotiló per engalanar-nos i ens vam posar a punt per començar el ritual. La majoria de nosaltres amb el típic raïm, però Potx i Henry van preferir els xupitos de Jack Daniel’s.

La festa va estar a l’alçada del que esperàvem…bona música, risses i algun que altre embolic…com aquest Enredos improvisat:

 

Així que entre les risses i les copes gratis que el barman Henry ens preparava, va acabar la festa.

Divendres 1 de gener

L’endemà al mati….un fred matí de l’1 de gener de 2010, tots ens vam llevar plens d’alegria i de joia. Teníem tot un día per disfrutar ….almenys el Muxmampa i la XIspi .perquè la Paula va decidir llevar-se una mica abans d’hora.

Així que després d’esmorzar, vam decidir fer un passeig pels voltants de la casa. Mica a mica les Kmarades vam anar caient, pel fred que feia. Alguns de nosaltres, uns autèntics herois, vam arribar fins als confins de la comarca, on estava prohibit passejar per la presència d’animals salvatges…com les víbores.

Aquí us mostro l’advertència….i aquí podeu veure com estem d’atemorits:

El dinar d’aquell dia va ser el famós Dia de la Pasta. La cosa anava així: hi havia vàries salses diferents, com la famosa bolonyesa de la Trigues, la putanesca poc picant d’Epna i Snowy, la de pebrot també d’Epna i Snowy, la cabronada de Henry i el pesto de MiniG. D’altra banda, hi havia vàries pastes: espagueti, espirals, uns d’una forma indefinida….total….que les combinacions matemàtiques fregàven el número d’Avogadro.

Aquí podeu veure MiniG demanant més teca:

 

La tarda va transcórrer entre continentals, Munchkins i algun intent de butifarra. Però tots estàvem impacients, perquè arribava el gran moment…arribava el moment del Cas Walls. Sí…..tots havíem estat convocats a un sopar en una casa del countryside anglès dels anys 30. Cadascú tenia un paper que no podia revelar i per això ens vam haver de disfressar per sopar. En acabat del sopar el joc va començar.

No explicarem aquí com va anar; si en voleu més detalls, aneu a l’enllaç que hi ha al paràgraf anterior. Només direm que va ser una gran experiència i que la vam disfrutar molt. MiniG i Pròtil s’ho van currar de mala manera………!!!!!!!

 

Dissabte 2 de gener

El dissabte 2 de gener havia de ser un gran dia. I per què us preguntareu? Pregunteu-vos-ho! Doncs el dissabte era el dia del K dinar. Sí! El dia en el que tots els Kmarades ens reuníem per dinar, fins i tot els que no hi eren. Un altre fet va fer d’aquest dia un dia molt especial….però el deixarem per després.

Primer pas….cal fer les brases i preparar-ho tot per fer la carn. I això és feina de Sir Charles. Per això va ser el primer en arribar.

Mica a mica, van anar arribant  la resta: Griwar i Pati amb el Marc i el Jan, PIsuk i Pareta amb l’Uri i l’Arnau i els Reis amb l’Èlia. Ja hi érem tots. Amb tanta canalla suelta, la festa era inevitable.

Una vegada el menjar va estar a punt i tots els mini-K van haver dinat, ens vam entaular. I va ser llavors, quan vam rebre la bona notícia del dia: el setè mini-K, el Genís havia nascut! Sí….per això Alimanya i Anna no havien vingut. L’Anna estava a punt de petar i va ser la matinada del dia 1 al 2 que el Genís va decidir sortir! Moltes felicitats, papes!

Mmmmm….no tinc cap foto de grup, i és una llàstima. Quan n’aconsegueixi una la posaré aquí.

Acabat el dinar i la sobretaula, i la sobre-sobretauls….va anar desfilant tothom. Quan van ser fora no vam poder evitar fer un ufffffffff….quina calma ara!

No hi havia molta gana, cal dir-ho…però com que sempre hi ha algun forat per omplir (com diria Epna) encara vam mossegar alguna cosa més per sopar. Menció especial als biquinis de Henry….encara se’m fa la boca aigua.

Així que una mica de tele (La Noria….que malament que estàvem) i cap a dormir.

 

DIumenge 3 de gener

EL diumenge era el nostre últim dia. Ens vam llevar i Spicy, Henry, Funci, Trigues i Potx van anar marxant. Quedàvem només els irreductibles. Abans de marxar, ens vam fer una foto:

Epna, MiniG i Serraka van anar a fer un llaaaarg passeig per obrir la gana del dinar. Vam parlar i vam decidir com salvaríem el món de tots els seus mals (energia, tecnologia, política)….però finalment vam conjurar-nos i vam fer un pacte de sang. No explicaríem la salvació a ningú.

Així que vam dinar i vam empaquetar-ho tot. Era hora de marxar.

Havia acabat un gran Cap d’any.

Procés surrealista d’alta amb Vodafone ADSL (tercera part…i no és l’última)

Continua aquesta història que sembla no tenir final, i com en la millor de les pel·lícules els fets succeeixen per sorpresa i sense avís.

Admeto que havia aconseguir prendre’m aquest assumpte a,b més calma (o resignació, sengons com es miri) i per això quan vaig rebre una trucada el dia 31 a les 9h del matí d’un tècnic de Telefónica vaig pensar que els Reis venien abans d’hora. Doncs sí, el tècnic de Telefónica em demanava venir a casa en una horeta, més o menys, per instal·lar la línia…ja és mala sort que després de 105 dies (vaig tramitar l’alta el 18 de setembre)em truquin just el dia que me’n vaig de cap d’any i no torno fins el diumenge 3.

-Podem deixar la instal·lació pel dilluns 4?

-No, no puc tenir una ordre tants dies oberta. Si no puc venir hauré de cancel·lar la instal·lació i l’hauràs de reclamar de nou.

La veritat és que tampoc tenia marge de maniobra….ja sé com funcionen aquestes coses i l’instal·lador només segueix els seus protocols. Afortunadament, el meu pare va poder anar al pis per esperar-lo.

Així que de seguida que vaig tornar de cap d’any, connecto el router, espero….espero….espero…veig que sincronitza! No podia estar més content. A veure a quan sincronitza? Doncs a 3 Mbps, just el que havia de ser. Em connecto i veig que no navego :-( Ja hi som.

Trucada al número d’avaries, el 607 100 167 (quan et saps un número de memòria…mala senyal) i em diuen que clar que no funciona, perquè l’alta encara no s’ha completat :-((((((((((

Resumint…almenys ja tinc línia i sembla que sincronitza bé, ara faltarà que Vodafone provisioni els serveis IP a la seva xarxa, imagino.

Aiiiiii……..sort que en tinc tanta de paciència!

El Cas Walls: Un assassinat s’ha produït

 

El dia 1 de gener de l’any 1934 té lloc a la Mansió Walls, a Yorkshire, un sopar en el qual prenen part deu convidats a més a més de l’amfitrió, Joseph Walls.

 

 

Joseph Walls: És un home gran, té ja 67 anys, però encara té força vitalitat. És un gran amfitrió, cosa que no li impedeix utilitzar les dones pel seu plaer personal. De fet, aquest comportament és el què més incomoda les trobades socials. Se li coneixen varis fills il·legítims, tot i que se sap que en deu tenir molts més. Hi ha rumors que maltractava a la seva dona i que havia tingut alguna trobada forçada amb el personal femení del servei anys enrere. Té uns ulls d'un blau que espanta. No sap nedar.

Doctor Malcolm Partkiss: Metge a Harley Street i posseïdor d’una notable fortuna i metge privat de Senyor Joseph Walls. Atractiu i un professional molt valorat amb reputació de ser el "Metge dels rics". Casat des de fa un any amb Rebecca, ha tingut moltes amistats femenines anteriorment.

El Doctor va estar embolicat amb la Senyora Walls i quan ella va dir que ho explicaria tot va assassinar-la adminiatrant-li una sobredosi de medicaments.

Rebecca Partkiss: Esposa fidel del Dr Parktiss que has entrat a la alta societat recentment arran del teu casament. No es coneix el teu passat anterior al casament. Amiga íntima de Nicole, l'esposa de Henry. Tímida i de caràcter nerviós, l'angoixen una mica les trobades socials.

Cocaïnòmana que no ha aconseguit deixar les drogues és insegura i no té cap apreci cap al Senyor Walls perquè li recorda el seu pare, que maltractava les dones.

Barbara Amindmud: Secretaria privada del senyor Joseph Walls. Persona amb molt talent i ambició. Des de la mort de la senyora Walls fa quatre anys, ha actuat molt sovint com a amfitriona en festes de cap de setmana de la mansió. Al càrrec de pràcticament tots els assumptes de la casa.

Donald Brooks: Banquer a la ciutat i el nebot del senyor Joseph. Amb 35 anys ha obtingut un gran èxit professional i té una excel·lent reputació com a estrateg financer. Fa poc va aparèixer un article sobre tu al "Banker's Fashion News", un magazine de noticies de banca, i està desenvolupant un projecte de Societats Internacionals que poden ser definitives per la teva carrera.

La seva reputació és completament falsa i està a punt de ser descobert. Intenta extorsionar el Senyor Walls dient-li que explicarà a tothom que sap que finança pel·lícules pornogràfiques.

Nicole Bates: Esposa de Henry Bates. El seu matrimoni l’ha salvat en múltiples ocasions d'anar a la presó a causa d'asumptes relacionats amb la droga, tot i que està desenganxada des de finals de l'any passat. Amiga de Rebecca, i de fet, qui la vas presentar a en Malcolm.

No té cap escrúpol i només vol diners i poder. El seu matrimoni és de conveniència i està embolicada amb Donald Brooks. També és cocaïnòmana.

Susan Wing Brooks: Esposa de Donald Brooks i hereva de la fortuna del Comte i Comtessa Wing, ambdós vius encara. Dona molt bella que va treballar com a model fins que vas entrar a la alta societat a través del matrimoni amb Donald. Des del casament, ha viatjat moltíssim. Desborda encant i vivacitat.

Filla il·legítima de la Senyora Walls i el Comte de Wing. No perdona al Senyor Walls com va maltractar la seva mare.

Henry Alvin Bates: Advocat del Senyor Joseph, el seu assessor personal i el seu acompanyant de golf. Gran jugador de golf i la teva activitat professional consisteix principalment a portar els negocis del Senyor Joseph. Ets directiu al consell de Begudes Walls Ltd. La teva casa de camp és adjacent i té accés privat a la Mansió Walls. Fill il·legítim del Joseph Walls.

 

Alcohòlic i ludòpata no ha dubtat a robar diners a les empreses del Senyor Walls i la propera setmana s’enfrontarà a una auditoria.

Miranda Sheet: Guapa actriu americana de 30 anys amb un gran talent. Acaba de protagonitzar a la senyoreta Hardcastle a "El poder de la seducció", de Oliver Goldmint. Aquesta victòria cinematogràfica l’ha donat a conèixer al públic i ha suposat el llançament de la seva carrera dramàtica.

Va començar la seva carrera fent d’actriu porno tot i que ara vol deixar-ho enrere. S’embolica amb el Senyor Walls com una manera d’agraïr-li, tot i que també vol deixar-ho.

Roger Astrid: fill il·legítim del Senyor Joseph Walls, durant molt de temps desaparegut, ja que va ser raptat de petit. Tot i que pensa en convertir-se en arquitecte, ha aprofitat la teva estada a Europa per practicar el seu hobby preferit: l'escalada. El senyor Joseph l'acull a la seva mansió des que va descobrir que era el seu fill.

Ha aconseguit que el Senyor Walls canvïi l’herència i el declari hereu universal.

Alison Bigh: Escriu novel·les de misteri i ha aconseguit una gran popularitat i èxit des que va publicar el best-seller “El fred penetrant de l'acer”, ara fa dos anys. Des de que va aparèixer la novel·la, el seu estil ha estat elogiat pel sorprenent realisme de la caracterització de la ment criminal. Està convidada a la mansió per recopilar material i ambientació pel teu nou llibre, una continuació de l'anterior. El senyor Joseph és un gran admirador de la seva obra.

 

Part de l’èxit del seu llibre és degut a que es va inspìrar en un assassinat que ella mateixa va cometre.

Durant el sopar, l’Inspector Smith i el Senyor Samuel Bacon es presenten al saló i informen als convidats que el Senyor Walls ha estat assassinat i que a més a més, un d’ells és el culpable.

Els convidats parlen entre ells davant la seva presència i descobreixen que tots tenen motius per haver comès l’assassinat. Mica a mica, els interrogatoris mostren secrets ocultats durant molt de temps i tota mena de misèria humana.

 

Qui és l’assassí?

Procés surrealista d’alta amb Vodafone ADSL (segona part)

Us explicava en una entrada al Blog del 23 d’octubre que malgrat haver passar ja més d’un més des de la petició d’alta, la única cosa que tenia era el módem però no la línia.

Avui som dia 28 de novembre i no hi ha hagut absolutament cap novetat. Bé, almenys per part de Vodafone.

El mateix dia que vaig escriure l’entrada, el dia 23/10, vaig trucar a l’123 on vaig exposar el meu problema i va quedar oberta la incidència I18018720. Se’m va indicar que en un termini de de tres o quatre dies el problema quedaria resolt, tot i que no van saber donar-me cap explicació.

El dia 7/11 vaig trucar altra vegada a l’123 on se’m va obrir una nova incidència, aquesta vgada la I18293684. Les mateixes paraules, els mateixos fets: se m’informa que en tres dies hi haurà una solució, però aquesta no arriba.

El 10/11 a l’123 em diuen que he de tramitar el meu cas a través d’un altre telèfon, el 902 535300, de pagament per cert. Allà ja no n’obren cap incidència si no una reclamació, sense número. Se m’ informa que el 13/11 com a molt tard hauria de quedar solucionat el meu problema, però altra vegada ningú es posa en contacte amb mi ni evidentment no s’instal·la la línia.

El 14/11 exposo el meu malestar al 902 535300 i m’expliquen que la data límit en la qual quedarà resolt el retard en la provisió será el 20/11.

Així que el dia 23/11, i veient que ningú m’havia trucat ni res havia passat, vaig presentar una denúncia a l’Agència Catalana de Consum i de pas vaig escriure una carta a l’Avui, El País i La Vanguardia. Aquesta última va sortir publicada a la seva edició digital i la podeu veure clicant aquí.

I així d’invariables continueu les coses a dia d’avui :-(

Apa, seguiré informant, perquè estic convençut que esteu igual de perplexos que jo i encara més impacients per saber com acaba :-)

Cap de setmana a la Vall de Ribes

 

A partir d’una fantàstica i ben venuda proposta del nostre Potx, els Kmarades vam passar el cap de setmana del 16, 17 i 18 d’octubre a la preciosa Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès. El nostre desig era posar la natura com a excusa per compartir uns bons moments.

El viatge, d’unes dues hores, va iniciar-se el divendres 16 a la tarda, i podeu veure el recorregut en aquest útil i funcional mapa.

Mostra un mapa més gran

 

Snowy, Potx, Trigues, Ono, Juju i la petita Èlia van marxar a prendre posessió del primer dels dos bungalows que teníem reservats al càmping Vall de RIbes.

Va ser més tard, a quarts de nou, quan una segona onada de Kmarades va emprendre la marxa cap als Pirineus: Sir Charles i Spicy d’una banda, i Bloody, Funci-Cop i Serraka d’una altra.

Després de parar a sopar, els primers a RIbes i nosaltres a Ripoll…..autèntics separates i difícil de justificar és cert…vam arribar, ens vam instal·lar i de seguida vam anar a dormir. L’endèmà ens havíem de llevar d’hora perquè començava la marxa.

I aquí ens teniu prenent l’esmorzar dels campions:

I de seguida vam anar cap a Queralbs, on vam deixar els cotxes i vam començar l’ascens.

La pujada, que transcorre entre paissatges de bellesa indescriptible, es creua amb el Cremallera de Núria i no és d’una dificultat alta. Us recomano plenament que si ho feu alguna vegada us prengueu el vostre temps per disfrutar de les vistes:

Mmm……certament que es tracta de vistes interessants, però jo em referia a coses com aquestes:

O aquesta:

 

I així que després d’un parell d’hores vam arribar a la Vall de Núria:

Allà, vam gaudir del merescut descans i d’un segon esmorzar…tan esplèndid com necessari. La nostra sorpresa va ser trobar-nos enmig del Congrés Nacional d’ERC. Encuriosits, mentre esmorzàvem vàrem escoltar el discurs pronunciat pel Joan Puigcercós….en el que vàrem estar d’acord en trobar por engrescador i molt assajat. Pel que fa al  contingut ni es va mullar ni va dir res compromés…..en definitiva, ens vam avorrir.

Vam fer una mica de temps, i van arribar els Kmarades no-caminadors: Trigues, Juju, la petita Èlia, els Xispis i la Paula. Aqui podeu veure aquests últims:

Hora de dinar. Després de pensar-ho molt i no voler fer cues vam anar a una simple cafeteria que oferia un menjar prou correcte. Una vegada vam haver endrapat, vam fer un volt –potser més calmat- per gaudir de l’entorn.

A l’hora de baixar ens vam tornar a separar entre caminadors i no caminadors. La baixada, una mica més ràpida però potser més tècnica va ocórrer sense incidents i quan vam arribar al càmping, una bona dutxa i un cafè ens va deixar com nous.

Aprofitant que el restaurant del càmping tenia bona pinta i que feien el València-Barça per la tele, vam decidir sopar allà. Entre que estàvem cansats i que el partir va ser trunyosament avorrit la nit va arribar dolçament.

L’endemà ens vam llevar i vam anar a fer un volt per RIbes de Freser…a la que vam trobar una terrassa i tenint en compte que feia bon temps, vam entaular-nos per llegir diaris, revistes i prendre alguna cosa.

Per acabar, un passeig més per Ribes…

Després de decidim què féiem amb la nostra vida, vam dinar per Ripoll i així es va acabar el cap de setmana.