Eeeiii... que els matxos també vam anar a sopar!

Bé... com ja heu pogut averiguar, si us heu llegit el post anterior, els nois vam anar de sopar de matxos (i per tant vam donar permís a les nenes per què també anessin elles a sopar).
El lloc escollit va ser el mític Onolau, a on vam gaudir d'un mega sopar que el chef Ono ens va preparar. De primer uns mítics entrants variats, i de segon un no menys mític entrecot. Tot regat amb una mica de vi que va portar en Bloody Henry (després però, és va negar a marxar i vam haver d'acceptar-lo amb nosaltres).
Van faltar a la cita Sir Charles, que estava expandint l'ADN dels kmarades per terres africanes i Alimanya que estava en un sopar familiar.

Com no podia ser d'altra manera després del sopar i dels N cubates (frenadols en el cas del potx) obligatoris, vam sortir a la nit a la caça de tendres joves virginals...

... però com que ja no en queden, vam ofegar les nostres penes en l'OH, servit com sempre a dojo i sense mesura pel Gran Guru Paco. Després vam trobar-nos a les nenes...

En resum, un nou sopar amb els kmarades... un nou pas més cap a la cirrosis!

AH i els seus dos lloctinents: Serromel, i Mussebbels

El ritual de la invocació de la filla de Belcebú. Segons aquest ritual, la súcuba s'hauria d'apareixer i sotmetre's a tots els desitjos sexuals del seu invocador. Creiem que va apareixer un moment, però quan va veure el careto del mestre víbora va fugir directament cap a l'avern (i va tancar la porta).


Si no fos per la quantitat de roba, aquesta foto ben be podria ser d'una orgia...


Gràcies a la "Càmara de Fotos Per a Fotografiar Ents I Altres Éssers Aberrants Que Pululen Pels Plans Existencials Paralels" (de la marca Acme), vam poder treure una foto d'un esser misteriós. Curiosament la seva representació en el Pla Material és la d'una esfera lluminosa que cega els ulls.

Les nenes també van de festa!!!

Hola a tots!

No us penseu pas que tan sols surten de festa els "matxitos", les nenes també montem les nostres farres!!!!!!

Vem fer la "n" edició del sopar de les "FILLES DE BELCEBÚ". Aquest cop el lloc escollit va ser el Caprici, i les nenes assistents van ser: La Pareta, la Snowy, la Pròtil, la Pati, l'Anna (li haurem de trobar sobrenom), la Xispi, la Reina i jo mateixa, la Trigues!

Les mamis primer!

I aqui tenim la resta de nenes:

Anna i Pati

Pròtil i Snowy

Trigues i Xispi

Despres del soparet vem fer cap al Kinabarra, on ja ens esperaven alguns dels nois!

La nit per alguns va continuar al Duplex i segurament que els més troneres van acabar tancant la Sala! I ara tan sols esperar el proper "SOPAR DE NENES"!!!

OH times by kmarades

Quina és la millor recpeta per a qualsevol mal??? Doncs OH i kmarades.
No es pot demanar més.

AAAhhh... som o no som els putos amos??? Aquí l'OH encara no havia fet estralls en la nostra ment...

Un pas més cap a la cirrosis... i cap a la decadència més absoluta

Mikel Erentxun is hereeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!

Muxampa iluminat... no podia ser d'altra manera.

La nit màgica de reis...

Un nou any Igualada ha celebrat una de les seves festes més espectaculars: la nit màgica de reis. La calvacada d'Igualada és de les més espectaculars, segons sembla aquest any més de 800 patges van desfilar i després van passar casa per casa a deixar els regals als il·lusionats infants...

... i els kmarades, com no podia ser d'altra manera, hi erem.

Trigues fent realitat la fantasia de tota dona: estar envoltada per un harem de negres.

Ara bé, aquesta cavalcada del 2007 ha tingut per nosaltres un moment moooolt emotiu... En Muxampa, va aconseguir de parlar amb Ses Majestats i aquests van enviar un grup de patges perquè fes entrega a la Xispi d'un preciós anell...

La Xispi tota emocionada abraçant al patge que li havia entregat l'anell... pobre Muxampa, va ser el missatger qui es va endur la recompensa carnal...

En resum... la nit màgica va dur regals per nens i adults, però sens dubte la més afortunada va ser la Xispi... o no???

Cap d'any 2006 - 2007

Un nou cap d'any i com ja és habitual els kmarades vam dirigir-nos a una casa rural, per tal de poder disfrutar d'aquest aconteixement, tot rodejats de litres i litres d'OH. No ens van poder acompanyar ni en pisuk ni la pareta, convalescents de l'accident de cotxe que van patir el dia de nadal, quan un paiu completament borratxo tot fugint d'un accident de cotxe que ell mateix havia provocat va embestir-los. Per sort el músculs de'n pisuk entrenats moltes tardes als bars prenent birres, van absorvir el xoc i no s'han de lamentar ferides importants: Ni en pisuk, ni la pareta ni el futur president de la SIB van patir res que no fos algunes contusions.

Així doncs, plorant les absències, vam dirigir-nos cap a la masia, diposats a beure a beure i a beure una mica més. Els afortunats que vam partir el 28 de desembre vam ser els següents:

• Sweety & Mestre Víbora: Finalment la Sweety va poder acompanyar-nos de sortida. Com sempre, la seva sola presència va ser suficient per mantenir al Mestre Víbora en un estadi de letargi, del qual no en va sortir fins la nit de cap d'any.
• Els reietons: Els vam enganyar i els vam dir que anàvem a un palau ple de serventes lascives (bé, això últim només li ho vàrem dir a Ono) i es van apuntar gustosos.
• M&M: El gran Muxampa i la Xispi no podien faltar. Si en algun lloc hi ha OH, ells hi son.
• Potx & Trigues: La vinguda de la Trigues va ser celebrada perquè ens va obsequiar amb una mexicanada deliciosa. La vinguda de'n Potx va ser plorada perquè va contribuir a mermar les sempre escasses reserves de Tio Jack.
  
• Bloody Henry: Com ja és habitual es va apuntar, i va ser l'encarregat de portar ampolles de vi luxosament etiquetades, ompletes de Don Simon de garrafa.
• Protileta: La dolça Pròtil va venir disposada a obsequiar-nos amb el seu somriure i deixar-nos a tots sense galetes.
• Sir Charles: Va sortir pel vespre i va arribar abans de dinar... és el que té el viatge a velocitats pròximes a les de la llum.
• Snowy & epna: Tampoc la Snowy i jo podiem faltar en aquesta cita.

El primer día el vam passar jugant al Trivial, al Pictionary i a un infaust joc, el nom del qual no recordo, ideal per a les habilitats polemitzadores de'n Sir Charles.

Aquí les veieu... somrients avans d'una nova i aclaparadora derrota...

L'endemà van venir a la casa la parella fashion: en Griguerra i la Pati. Evidentment van ser rebuts com es mereixen: amb un cubata a la ma.
A la nit es va cel·lebrar un aconteixement que passarà a la història: el primer karaoke dels kmarades! Gràcies a que la xispi havia xoriçat una PS2 d'alguns grans magatzems, juntament amb un parell de micros i un joc de karaoke, vam organitzar un petit concurs... bé, de fet el concurs el van organitzar el Mestre Víbora, Ono i la Sweety. Tots anàvem cantant, per parelles i la PS2 decidía (segons el seu propi criteri, al meu parer completament aleatori) qui passava de ronda.
Al final el guanyador absolut va ser en Muxampa, que va saber aprofitar la ventatja de ser l'únic que cantava amb dos micros...

And the winner is...

A més a més del premi com a guanyador absolut, es van repartir tres premis més: el Mestre Víbora va guanyar el premi a la millor coreografia, la Trigues el premi de desconsolació i un servidor va guanyar el premi al millor espectacle visual... Em sona que hi havia també un premi més però el meu Alzheimer no deixa que me'n recordi.

Trigues i epna cantant Siniestro Total... vaig guanyar jo, cosa que demostra el poc criteri de la PS2.

EEiii... és Emineim en concert?? Nooooo! Molt millor... El Mestre Víbora i epna cantant Serafín amb la música de Self Esteem. A la PS2 li va agradar, cosa que demostra el bon criteri i oïda refinada que té.

Al dia 30 pel matí, la majoria dels kmarades van anar a la civilització a buscar més provisions (és a dir, OH). Però si podem destacar una cosa del dia 30 és... el ball de les filles de belcebú.

Una coreografía tan perfecte només s'aconsegueix amb hores i hores de durs entrenaments...

Sembla caòtic eh??? Doncs no... cada gest, cada postura, cada moviment, cada mirada... tot està assajat... tot.

I després... hi va haver l'entrega de l'arbre de nadal dels kmarades!!! Una nova sorpresa que Ono, el Mestre Víbora i la Sweety ens havien preparat: van comprar un regal per cadascú que anava acompanyat d'una pista perquè adivinessim a qui anava dirigit.

Quin serà el següent regal??? I qui serà l'afortunat??

Alguns dels regals més destacats van ser un tetris mortal amb uns sons infernals, que va ser per la Pròtil, un papa noel inflable que va ser per la Sweety, uns calçotets amb guarda-fal·lo incorporat pel muxampa i un documental que duia com a títol "El mejor amigo del hombre" i que narra les sempre complexes relacions entre un gos catxondo i les seves mestresses, per a mi mateix entre d'altres...

La Pati jugant amb el tetris mortal de la Protileta... la cara és de concentració absoluta: estava intentant averiguar com parar el so terrorífic d'aquesta mortífera màquina.

No, malauradament aquest joc no és la pirámide prohibida...

I així finalment vam arribar al dia 31. L'última nit de l'any... bàsicament va ser com la resta de nits a la casa: festa i OH. Per a que canviar? Això sí, tots una mica més engalanats i sense la presència de'n Griguerra i la Pati que celebraven el cap d'any al fals cor de Catalunya. A canvi però teniem a l'Alimanya i a l'Anna entre nosaltres!

És fàcil fer-nos feliços: un aro, un xiulet i litres d'OH. I l'aro i el xiulet son opcionals.

I diu la llegenda que hi va haver un dia 1 també... però la ressaca va fer que aquest dia fos un dia tenebrós i del qual poques coses es poden explicar.

I aquest va ser, més o menys, el cap d'any amb els kmarades! Una experiència apassionant...

Barcelona gòtica

Aquest dissabte passat (2 de desembre) la dolça neus i jo vam anar a descobrir la part gòtica (ens referim als edificis, no a les xatis rares vestides de negre i que dormen en tombes) de Barcelona...

Vam apuntar-nos a una de les "Barcelona Walking Tours", la que ensenya diversos edificis gòtics i medievals del centre de la ciutat. És una experiència nova passar pel barri gòtic de dia i sense el cos a punt de rebentar d'OH.

Us deixem un parell de fotos de tan magne event:

El carrer del Bisbe, al bell mig del barri gòtic... Diu la llegenda que en alguns d'aquests carrers s'han rodat escenes de la película El Perfume...

El Temple d'August. Les parets verdes amb finestres son originals de l'època romana. Les columnes ningú sap que son...

Finalment una curiosa i instructiva imatge... L'esglèsia catòlica sempre ens ha dit que els àngels no tenen sexe, mai ningú sap perque l'esglèsia diu això, ja que... qui vol anar per tota l'eternitat a un cel sense sexe?? Per sort sembla ser que antics escultors de barcelona que han vist la realitat demostren que això no és així...

Fixeu-vos amb el pitram de l'angel superior... i de com l'angel inferior endinya a l'altre fent servir una manxa... aaaaahhhh....

XVIII Cursa de l'esquiador

Aquest diumenge passat (26 de Novembre) uns quants de nosaltres vam participar en la divuitena cursa de l'esquiador, una prova brutal només apte per als més preparats.
Vam participar en la modalitat de caminar... poca broma que son 18000 metres, plens de pujades terrorífiques i baixades que gelen el cor. Aquest any sortiem de Santa Margarida de Montbui, poble entranyable que ha tingut la mala sort que en pisuk hagi decidit d'establir-hi la seva morada.

Els que vam participar vam ser els següents valents:
La dolça snowy, el gran Ono, el mestre Griguerra, l'hilarant Pep (germanet petit de'n Griguerra), l'Anna, el mestre víbora i un servidor de tots vosaltres en la modalitat de caminar.
En la modalitat de bicicleta dos pica-titus es van sumar a la festa i patrocinats pel club esportiu kmarades ens van representar: en Marcos i en David.

El resultat es pot qualificar simplement d'espectacular: Caminant Ono va establir un ritme sobrehumà, només a l'abast dels escollits. Ono anava cantant i xuilant tot fent saltirons i rera d'ell, epna (jo mateix) i el gran griguerra el seguiem amb el fetge a fora. Gràcies a aquest ritme brutal vam acabar en les posicions 102, 103 i 104, establint el rècord absolut del club esportiu kmarades de la prova en 3 hores justes.
Després en la posició 484 i 485 van arribar el Pep i l'Anna. I poc després en la posició 589 la dolça neus va creuar la línea d'arribada.
I el mestre víbora? Doncs un terrible error el va deixar sense dorsal, i llavors va decidir de no lluitar per la victòria i es va conformar (per sort pels altres) d'entrar juntament amb la neus.

I en bicicleta? Doncs també vam arrasar... En Marcos i en David van entrar en la posició 370 i 371 després de que una punxada criminal els fes perdre, pel cap baix, 370 posicions. Per la propera vegada ja s'han comprat rodes d'acer.

Evidentment aquests resultats son provisionals a l'espera de que la resta de participants que han quedat davant nostre passin el preceptiu control anti-doping... o sigui que encara podem escalar un parell o tres (de dotzenes) de posicions.

Ono i Griguerra després del titànic esforç, demostrant que cap repte és impossible pels kmarades.

Visita pel tercer Reich

Ja fa uns quants dies (concretament del 27 d'Octubre al 1 de Novembre) la Neus i jo vam anar a visitar la cuna del tercer reich: Berlín. Vam hostatjar-nos a la Pensió Ioli, a la suite nupcial situada al pis superior. La veritat és que l'allotjament va ser inmillorable:

Detall de la recepció de la Pensió.

La veritat és que Berlín és una ciutat realment interessant. No té cap gran monument que destaqui, però el contrast entre l'antiga part comunista (una llàgrima de nostàlgia) i la part occidental és realment curiosa. Actualment, com no podia ser d'altra manera, el capitalisme ha pres possessió de la ciutat i així es pot veure com Alexander-Platz, antic bastió del comunisme de l'època més dura de la RDA, està ple de Burguer Kings i similars...

Alexander-Platz era la plaça emblemàtica del Berlín comunista. Com no podia ser d'altra manera per demostrar el poder del règim, l'edifici més alt de tota la ciutat estava aquí.

... Això sí, resistint tots els atacs de la cultura occidental, l'Ampelmann segueix guiant el trànsit de la majoria de carrers de l'antic Berlín est.

Unter den Linden és un dels carrers més importants de l'antic Berlín Oriental... i com no podia ser d'altra manera l'Ampelmann ordena als treballadors que es parin per deixar passar als Trabis...

Segurament un dels monuments més visitats de Berlín siguin les restes del mur. A varis llocs de la ciutat existeixen trossos de mur, o indicacions de per on passava. Especialment destacable és la East Side Gallery, un tros de més d'un kilòmetre de mur que originalment contenía pintures d'artistes més o menys famosos i que ara està plena de graffittis.

Una de les pintures més famoses és aquesta que es pot intuir en aquesta foto: El Trabis atravessant el mur.

La veritat és que Berlín és una ciutat que ofereix molt més del que sembla a primer cop d'ull: perdre's pels seus carrers és molt interessant. Així, entre altres coses, vam visitar els jardins i palaus de Charlottenburg, vam pujar a dalt de tot de la Siegessäule des d'on es tenen unes vistes paronàmiques de tota la ciutat i de l'inmens parc del Tiergarten i com no vam visitar la Porta de Brandemburg, que és el monument més famós de tota la ciutat.

La porta de brandemburg és el monument de més anomenada de Berlín. Tant que per grabar-lo cal pagar. Nosaltres vam instal.lar una càmara oculta en un mosquit i vam aconseguir aquesta meravellosa foto...

En fi... un viatge molt i molt recomenable!

La fageda de'n Jordà...

La fageda de'n jordà és la marca d'uns iogurts que van començar essent molt barats i que ràpidament van patir aquest procés irreversible anomenat inflació, que afecta a qualsevol cosa excepte els salaris...
Apart d'això és també un bonic paratge natural, situat Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Doncs bé, el diumenge dia 5 d'aquest passat més de Novembre uns quants kmarades, acompanyats per uns quants pica-titus vam decidir de visitar aquest idílic paisatge natural.
La jornada va començar sobre les dotze (no ens barrufa llevar-nos d'hora) i va ser una hora i poc caminant seguides de tres brutals hores menjant. I es que vam anar al restaurant de Can Bundàncies (o algo així), que és un restaurant que té molt clar que el client a punt de rebentar no és capaç de marxar corrent sense pagar...

Sembla un llarg camí, oi??? Doncs no us penseu...

Quan ens van veure venir a tots van tenir por que no vinguessim a caçar bolets... però no. A nosaltres no ens agrada perseguir el dinar amb una llança. Preferim que ens el serveixin al plat.

Per cert que a http://www.flickr.com/photos/62798151@N00/sets/72157594365329637/ hi ha un munt de fotos de la sortida.

Si tots vosaltres us caseu...jo també em caso!

Sweet Violet

Hooola kmarades!

En vista que tots vosaltres us heu casat, he decidit fer el pas i llançar-me a la piscina! I sí...el banc ha estat l'afortunat! No tinc anell però el vaig pagant en còmodes terminis. Ja ho veieu, tot un negoci. Però tot val la pena...i aquest és el resultat:

Mola, eh?! Jeje! Us dec un voltet! :)

No em direu que no son precioses...

Mireu-les atentament... No em direu que no us atrauen, que no les trobeu encantadores i que no caieu encisats per la seva bellesa. I pregunteu-vos si hi pot haver quelcom millor.

Ahhh... encantadores, oi??????

Pujada a Montserrat

Aquest passat dissabte (set d'octubre per ser exactes) uns quants kmarades vam decidir fer una petita excursió: des de la vila de Collbató, fins al Monestir de Montserrat.
Els kmarades que vam protagonitzar aquesta fita de l'excursionisme modern vam ser la Trigues, en Potx, els reietons, la Snowy i jo mateix.

Aquí ens teniu! Quasi bé al principi de la nostra odissea. Ens esperaven pujades terrorífiques, una calor impressionant, unes rampes devastadores... però res ni ningú ens podria parar!

Vam començar el camí ascendint pel Camí de les Voltes i desafiant la pendent, després de poc més de 2 hores i quart d'àrdua caminata vam arribar al nostre destí: el Monestir.

Els reietons reclamen el seu dret de conquesta sobre Montserrat...

Fent país... nosaltres, de fet som amants dels països... ens agrada rússia i el seu vodka, irlanda i escocia i el seu whisky, frança i el seu chartreusse, austria i el seu stroh... Però sobretot ens agrada catalunya (i el seu moscatell).

Un refugi que per molta gent que no aguanta el devastador esforç de la caminata suposa el punt i final de la seva aventura. Des d'aquí els evacuen en helicòpter cap a l'hospital més proper per a que els hi tractin les llagues que assolen el seu cos... Però per a nosaltres no va ser res més que un punt i seguit.

Aquí ens teniu al Monestir... Com es pot observar és un lloc que transpira tranquilitat, apte per a la meditació més profunda i per trobar-se amb un mateix.

La tornada la vam fer tot passant per la Santa Cova. La Santa Cova és a on segons la llegenda es va trobar l'estatua de la Moreneta. Està situada molt aprop del Monestir, i s'arriva a ella seguint un sinuós camí que, en forma d'escultures, narra els 15 misteris (5 de goig, 5 de dolor i 5 de glòria) que simbolitzen el naixament, mort i resurrecció de Jesucrist. Caminar cap a la Santa Cova permet gaudir d'uns paissatges impressionants.

Gràcies a la nostra brutal perícia com a fotografs hem pogut plasmar la bellesa sense igual dels paratges al voltant de la santa cova...

Finalment vam deixar enrera la Santa Cova i vam enfilar el camí cap a Collbató, tot passant per davant de les Coves de Salnitre i poc després ja erem a Collbató!
En fi, una bona excursió... ens ha quedat per veure Sant Jeroni, però bé, així ja tenim excusa per tornar-hi!

La Sweety i el MestreVib al País dels Faraons

Doncs sí. Fa uns dies, la Sweety i el Mestre van fer un viatget al país dels Faraons. Ara no us avorriré amb fotos de piràmides i temples, perquè en podeu trobar a milers a Internet. Faré una cosa millor: com que sóc tan tarat, em dedico a fer fotos de coses curioses, així que d'aquesta entrada al Blog també en podríem dir Seràs tara? Per què fas fotos d'això? (quantes vegades ho he hagut de sentir)

El super tatoo de Henna

Aquí teniu un tatoo que es va fer la Sweety. Què és? Qui sap. A mi m'agrada dir-ne Espiral mortal amb Víbores al voltant, però em van dir que era un títol massa llarg. Jo vaig preferir fer-me un super escarabat.

I ara què tenim aquí?

Qui és el MestreVib i qui és el cocodril?

Doncs aquí podeu veure el Mestre i Sobek, el Deu Cocodril. Sí! Desafiant el perill: no veieu la por als seus ulls? Clar que no, perquè no n'hi havia.

I què podem dir del Gipsy Food? Ahhhhhhhh...deliciós, però una mica pesat de digerir. Això que veieu no sé que és, ni com es diu ni què hi ha...però de fet no m'importa:

No és dolent no, però menja'n varis dies seguits i acabaràs vivint al lavabo

I ara ve el meu apartat preferit. Què seria d'un viatge sense aquestes fotos:

La primera és una típica Muslim Phone, orientada cap a la Meca per estar més a prop del creador.

La segona és, com es diu Vodafone en Gipsy?



I per acabar...



Una foto de Luxor, l'antiga Tebas. A que mola?

I a petició popular, afegiré una foto al Temple de Luxor. Sembla que el viatge no era creïble, i algú havia suggerit que havíem anat a Port Aventura, a la part d'Egipte.

Un nou cap de setmana!

AAAhhh... aquest cap de setmana, aprofitant que a Can Bloody Henry no es podia dormir perquè feien una mostra sardanística just davant de casa seva, vam decidir d'aprofitar, anar-hi a sopar i de passada veure com el Barça aplastava sense contemplacions a l'Athletic de Bilbao.
És cert que vam estar valorant la possibilitat d'anar a veure les sardanes, però després de comprobar que no hi havia noies sardanistes de menys de 40 anys vam decidir d'apostar per un valor segur: pizzes, OH i futbol.

Allà a on anem sempre hi ha alegria i OH! Aquest cop però no hi va haver cap stripper que sortís d'un pastís... (serraka, ja et vam comentar que no calia escalfar el pastís al forn).

Després del sopar vam anar a fer una visita al Paco i com és habitual això va implicar la ingesta massiva de txupits de totes formes tipus i tamanys... I després la memoria ja juga males passades, però segons tinc entés tots vam poder-nos asseure el diumenge, per tant tampoc devia ser res especial...

I a tot això us preguntareu... i les kmarades??? Doncs estaven en un sopar de noies... (i si algún malpensat malpensi que si nosaltres vam anar a sopar a Can Bloody va ser perquè elles havien decidit abans de fer un sopar de només fèmines, sofrirà la nostra ira eterna).