Un nou cap d'any i com ja és habitual els kmarades vam dirigir-nos a una casa rural, per tal de poder disfrutar d'aquest aconteixement, tot rodejats de litres i litres d'OH. No ens van poder acompanyar ni en pisuk ni la pareta, convalescents de l'accident de cotxe que van patir el dia de nadal, quan un paiu completament borratxo tot fugint d'un accident de cotxe que ell mateix havia provocat va embestir-los. Per sort el músculs de'n pisuk entrenats moltes tardes als bars prenent birres, van absorvir el xoc i no s'han de lamentar ferides importants: Ni en pisuk, ni la pareta ni el futur president de la SIB van patir res que no fos algunes contusions.
Així doncs, plorant les absències, vam dirigir-nos cap a la masia, diposats a beure a beure i a beure una mica més. Els afortunats que vam partir el 28 de desembre vam ser els següents:
- Sweety & Mestre Víbora: Finalment la Sweety va poder acompanyar-nos de sortida. Com sempre, la seva sola presència va ser suficient per mantenir al Mestre Víbora en un estadi de letargi, del qual no en va sortir fins la nit de cap d'any.
- Els reietons: Els vam enganyar i els vam dir que anàvem a un palau ple de serventes lascives (bé, això últim només li ho vàrem dir a Ono) i es van apuntar gustosos.
- M&M: El gran Muxampa i la Xispi no podien faltar. Si en algun lloc hi ha OH, ells hi son.
- Potx & Trigues: La vinguda de la Trigues va ser celebrada perquè ens va obsequiar amb una mexicanada deliciosa. La vinguda de'n Potx va ser plorada perquè va contribuir a mermar les sempre escasses reserves de Tio Jack.
- Bloody Henry: Com ja és habitual es va apuntar, i va ser l'encarregat de portar ampolles de vi luxosament etiquetades, ompletes de Don Simon de garrafa.
- Protileta: La dolça Pròtil va venir disposada a obsequiar-nos amb el seu somriure i deixar-nos a tots sense galetes.
- Sir Charles: Va sortir pel vespre i va arribar abans de dinar... és el que té el viatge a velocitats pròximes a les de la llum.
- Snowy & epna: Tampoc la Snowy i jo podiem faltar en aquesta cita.
El primer día el vam passar jugant al Trivial, al Pictionary i a un infaust joc, el nom del qual no recordo, ideal per a les habilitats polemitzadores de'n Sir Charles.
Aquí les veieu... somrients avans d'una nova i aclaparadora derrota...
L'endemà van venir a la casa la
parella fashion: en Griguerra i la Pati. Evidentment van ser rebuts com es mereixen: amb un cubata a la ma.
A la nit es va cel·lebrar un aconteixement que passarà a la història: el primer
karaoke dels kmarades! Gràcies a que la xispi havia xoriçat una PS2 d'alguns grans magatzems, juntament amb un parell de micros i un joc de karaoke, vam organitzar un petit concurs... bé, de fet el concurs el van organitzar el Mestre Víbora, Ono i la Sweety. Tots anàvem cantant, per parelles i la PS2 decidía (segons el seu propi criteri, al meu parer completament aleatori) qui passava de ronda.
Al final el guanyador absolut va ser en Muxampa, que va saber aprofitar la ventatja de ser l'únic que cantava amb dos micros...
And the winner is...
A més a més del premi com a guanyador absolut, es van repartir tres premis més: el Mestre Víbora va guanyar el premi a la millor coreografia, la Trigues el premi de desconsolació i un servidor va guanyar el premi al millor espectacle visual... Em sona que hi havia també un premi més però el meu Alzheimer no deixa que me'n recordi.
Trigues i epna cantant Siniestro Total... vaig guanyar jo, cosa que demostra el poc criteri de la PS2.
EEiii... és Emineim en concert?? Nooooo! Molt millor... El Mestre Víbora i epna cantant Serafín amb la música de Self Esteem. A la PS2 li va agradar, cosa que demostra el bon criteri i oïda refinada que té. Al dia 30 pel matí, la majoria dels kmarades van anar a la
civilització a buscar més provisions (és a dir, OH). Però si podem destacar una cosa del dia 30 és... el ball de les filles de belcebú.
Una coreografía tan perfecte només s'aconsegueix amb hores i hores de durs entrenaments...
Sembla caòtic eh??? Doncs no... cada gest, cada postura, cada moviment, cada mirada... tot està assajat... tot.
I després... hi va haver l'entrega de l'arbre de nadal dels kmarades!!! Una nova sorpresa que Ono, el Mestre Víbora i la Sweety ens havien preparat: van comprar un regal per cadascú que anava acompanyat d'una pista perquè adivinessim a qui anava dirigit.
Quin serà el següent regal??? I qui serà l'afortunat??
Alguns dels regals més destacats van ser un tetris mortal amb uns sons infernals, que va ser per la Pròtil, un papa noel inflable que va ser per la Sweety, uns calçotets amb guarda-fal·lo incorporat pel muxampa i un
documental que duia com a títol "El mejor amigo del hombre" i que narra les sempre complexes relacions entre un gos catxondo i les seves mestresses, per a mi mateix entre d'altres...
La Pati jugant amb el tetris mortal de la Protileta... la cara és de concentració absoluta: estava intentant averiguar com parar el so terrorífic d'aquesta mortífera màquina.
No, malauradament aquest joc no és la pirámide prohibida...
I així finalment vam arribar al dia 31. L'última nit de l'any... bàsicament va ser com la resta de nits a la casa: festa i OH. Per a que canviar? Això sí, tots una mica més engalanats i sense la presència de'n Griguerra i la Pati que celebraven el cap d'any al
fals cor de Catalunya. A canvi però teniem a l'Alimanya i a l'Anna entre nosaltres!
És fàcil fer-nos feliços: un aro, un xiulet i litres d'OH. I l'aro i el xiulet son opcionals.
I diu la llegenda que hi va haver un dia 1 també... però la ressaca va fer que aquest dia fos un dia tenebrós i del qual poques coses es poden explicar.
I aquest va ser, més o menys, el cap d'any amb els kmarades! Una experiència apassionant...
