Quina és la millor recpeta per a qualsevol mal??? Doncs OH i kmarades.
No es pot demanar més.
Un nou any Igualada ha celebrat una de les seves festes més espectaculars: la nit màgica de reis. La calvacada d'Igualada és de les més espectaculars, segons sembla aquest any més de 800 patges van desfilar i després van passar casa per casa a deixar els regals als il·lusionats infants...
... i els kmarades, com no podia ser d'altra manera, hi erem.
Un nou cap d'any i com ja és habitual els kmarades vam dirigir-nos a una casa rural, per tal de poder disfrutar d'aquest aconteixement, tot rodejats de litres i litres d'OH. No ens van poder acompanyar ni en pisuk ni la pareta, convalescents de l'accident de cotxe que van patir el dia de nadal, quan un paiu completament borratxo tot fugint d'un accident de cotxe que ell mateix havia provocat va embestir-los. Per sort el músculs de'n pisuk entrenats moltes tardes als bars prenent birres, van absorvir el xoc i no s'han de lamentar ferides importants: Ni en pisuk, ni la pareta ni el futur president de la SIB van patir res que no fos algunes contusions.
Així doncs, plorant les absències, vam dirigir-nos cap a la masia, diposats a beure a beure i a beure una mica més. Els afortunats que vam partir el 28 de desembre vam ser els següents:
Aquest dissabte passat (2 de desembre) la dolça neus i jo vam anar a descobrir la part gòtica (ens referim als edificis, no a les xatis rares vestides de negre i que dormen en tombes) de Barcelona...
Vam apuntar-nos a una de les "Barcelona Walking Tours", la que ensenya diversos edificis gòtics i medievals del centre de la ciutat. És una experiència nova passar pel barri gòtic de dia i sense el cos a punt de rebentar d'OH.
Us deixem un parell de fotos de tan magne event:
Aquest diumenge passat (26 de Novembre) uns quants de nosaltres vam participar en la divuitena cursa de l'esquiador, una prova brutal només apte per als més preparats.
Vam participar en la modalitat de caminar... poca broma que son 18000 metres, plens de pujades terrorífiques i baixades que gelen el cor. Aquest any sortiem de Santa Margarida de Montbui, poble entranyable que ha tingut la mala sort que en pisuk hagi decidit d'establir-hi la seva morada.
Els que vam participar vam ser els següents valents:
La dolça snowy, el gran Ono, el mestre Griguerra, l'hilarant Pep (germanet petit de'n Griguerra), l'Anna, el mestre víbora i un servidor de tots vosaltres en la modalitat de caminar.
En la modalitat de bicicleta dos pica-titus es van sumar a la festa i patrocinats pel club esportiu kmarades ens van representar: en Marcos i en David.
El resultat es pot qualificar simplement d'espectacular: Caminant Ono va establir un ritme sobrehumà, només a l'abast dels escollits. Ono anava cantant i xuilant tot fent saltirons i rera d'ell, epna (jo mateix) i el gran griguerra el seguiem amb el fetge a fora. Gràcies a aquest ritme brutal vam acabar en les posicions 102, 103 i 104, establint el rècord absolut del club esportiu kmarades de la prova en 3 hores justes.
Després en la posició 484 i 485 van arribar el Pep i l'Anna. I poc després en la posició 589 la dolça neus va creuar la línea d'arribada.
I el mestre víbora? Doncs un terrible error el va deixar sense dorsal, i llavors va decidir de no lluitar per la victòria i es va conformar (per sort pels altres) d'entrar juntament amb la neus.
I en bicicleta? Doncs també vam arrasar... En Marcos i en David van entrar en la posició 370 i 371 després de que una punxada criminal els fes perdre, pel cap baix, 370 posicions. Per la propera vegada ja s'han comprat rodes d'acer.
Evidentment aquests resultats son provisionals a l'espera de que la resta de participants que han quedat davant nostre passin el preceptiu control anti-doping... o sigui que encara podem escalar un parell o tres (de dotzenes) de posicions.
Ja fa uns quants dies (concretament del 27 d'Octubre al 1 de Novembre) la Neus i jo vam anar a visitar la cuna del tercer reich: Berlín. Vam hostatjar-nos a la Pensió Ioli, a la suite nupcial situada al pis superior. La veritat és que l'allotjament va ser inmillorable:
La fageda de'n jordà és la marca d'uns iogurts que van començar essent molt barats i que ràpidament van patir aquest procés irreversible anomenat inflació, que afecta a qualsevol cosa excepte els salaris...
Apart d'això és també un bonic paratge natural, situat Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Doncs bé, el diumenge dia 5 d'aquest passat més de Novembre uns quants kmarades, acompanyats per uns quants pica-titus vam decidir de visitar aquest idílic paisatge natural.
La jornada va començar sobre les dotze (no ens barrufa llevar-nos d'hora) i va ser una hora i poc caminant seguides de tres brutals hores menjant. I es que vam anar al restaurant de Can Bundàncies (o algo així), que és un restaurant que té molt clar que el client a punt de rebentar no és capaç de marxar corrent sense pagar...
Sweet Violet
Hooola kmarades!
En vista que tots vosaltres us heu casat, he decidit fer el pas i llançar-me a la piscina! I sí...el banc ha estat l'afortunat! No tinc anell però el vaig pagant en còmodes terminis. Ja ho veieu, tot un negoci. Però tot val la pena...i aquest és el resultat:
Mola, eh?! Jeje! Us dec un voltet! :)
Mireu-les atentament... No em direu que no us atrauen, que no les trobeu encantadores i que no caieu encisats per la seva bellesa. I pregunteu-vos si hi pot haver quelcom millor.
Aquest passat dissabte (set d'octubre per ser exactes) uns quants kmarades vam decidir fer una petita excursió: des de la vila de Collbató, fins al Monestir de Montserrat.
Els kmarades que vam protagonitzar aquesta fita de l'excursionisme modern vam ser la Trigues, en Potx, els reietons, la Snowy i jo mateix.
Doncs sí. Fa uns dies, la Sweety i el Mestre van fer un viatget al país dels Faraons. Ara no us avorriré amb fotos de piràmides i temples, perquè en podeu trobar a milers a Internet. Faré una cosa millor: com que sóc tan tarat, em dedico a fer fotos de coses curioses, així que d'aquesta entrada al Blog també en podríem dir Seràs tara? Per què fas fotos d'això? (quantes vegades ho he hagut de sentir)
El super tatoo de Henna
Aquí teniu un tatoo que es va fer la Sweety. Què és? Qui sap. A mi m'agrada dir-ne Espiral mortal amb Víbores al voltant, però em van dir que era un títol massa llarg. Jo vaig preferir fer-me un super escarabat.
I ara què tenim aquí?
Qui és el MestreVib i qui és el cocodril?
Doncs aquí podeu veure el Mestre i Sobek, el Deu Cocodril. Sí! Desafiant el perill: no veieu la por als seus ulls? Clar que no, perquè no n'hi havia.
I què podem dir del Gipsy Food? Ahhhhhhhh...deliciós, però una mica pesat de digerir. Això que veieu no sé que és, ni com es diu ni què hi ha...però de fet no m'importa:
No és dolent no, però menja'n varis dies seguits i acabaràs vivint al lavabo
I ara ve el meu apartat preferit. Què seria d'un viatge sense aquestes fotos:
La primera és una típica Muslim Phone, orientada cap a la Meca per estar més a prop del creador.
AAAhhh... aquest cap de setmana, aprofitant que a Can Bloody Henry no es podia dormir perquè feien una mostra sardanística just davant de casa seva, vam decidir d'aprofitar, anar-hi a sopar i de passada veure com el Barça aplastava sense contemplacions a l'Athletic de Bilbao.
És cert que vam estar valorant la possibilitat d'anar a veure les sardanes, però després de comprobar que no hi havia noies sardanistes de menys de 40 anys vam decidir d'apostar per un valor segur: pizzes, OH i futbol.
Doncs si companys...
Aquestes festes de la Mercè, eren d'obligada celebració pels kmarades... com no podia ser d'altra manera la celebració va començar a Viladecans, a can xispi, a on apart de menjar a dojo vam decidir de beure de forma preventiva (tots sabiem els preus de la ciutat comptal en quant a OH)...
Els kmarades que vam tenir el privilegi d'assistir a tan magne aconteixement vam ser la xispi (que el sopar fos a casa seva no tenia res a veure... voliem que vingués igualment, de veritat), en muxampa (és el mal que té si es volen fer actes amb la xispi), la protileta, en Bloody (que es va lamentar amargament de que no hi haguessin cargols per sopar), la trigues, en potx, la snowy i jo mateix. Després del sopar en potx i la trigues van marxar cap a igualada a ocupar-se d'obscurs assumptes al marge de la llei que els mantenen ocupats.
Després ens vam traslladar a la Plaça Reial, a disfrutar dels concerts... que no van existir perquè la brutal tempesta que assola catalunya aquests dies va obligar a suspendre'ls tots. Així doncs ens vam refugiar en qualsvol bareto que ens servissin cubates, cubates i més cubates... I de fet, així va transcorrer la nit, però d'això es tractava, no???
Doncs sí... El nostre kmarada ha realitzat una fita només a l'abast dels escollits...
Després de 19 hores i 17 minuts de caminata intensa, llagues, butllofes que es peten i tornen a sortir, rampes i suportant uns dolors quasi bé innombrables, Onomatopeyo ha completat els 83 kilometres i 600 metres de la Matagalls - Montserrat 2006... Enrera ha quedat un recorregut amb un desnivell acumulat de més de 5980 metres.
Un nou episodi que demostra que res és impossible per un kmarada... Felicitats kmarada!
Jejejee...
L'altra dia passejava per Barcelona i ves per on em vaig trobar la font de finançament, que permet que el mestre víbora s'endinyi un cubata rera l'altre, i una successió quasi bé infinita de xupits d'stroh...
Aquí ho teniu... Serri, i subratllat "0 a 14".
Serà que he descobert la botiga de tracte de blanques del gran mestre víbora???? 0 a 14... mmmm....
El Puigmal és la muntanya més alta de les terres Gironines... amb els seus aproximadament 2910 metres és una mole impressionant... Doncs bé, el Puigmal va ser conquistat el passat dissabte 26 d'agost en una èpica ascensió...
Els kmarades que vam véncer a aquesta bèstia de la natura vam ser en Griguerra (recent tornat de la lluna de mel), els reietons, la snowy i jo mateix. A més a més estàvem acompanyats de bons amics i companys de fatigues: en Ferran i l'Anna-Maria uns escaladors sense límits, el Dani i l'Aurora, el Pep (l'únic ésser del mon capaç d'anar a Guinea, crec que era, i engreixar-se menjant els típics menjars d'allà) i la Joana (que de record de Guinea es va voler endur una muntanya sencera i a l'aduana li van obligar a cambiar-la per una simple pedra)...
