dissabte, de setembre 01, 2007

Els Kmarades a Roma - Dimecres 15 d'agost - Roma clàssica

En la meva opinió, les visites que havíem de fer aquell dimecres són les que més em cridaven l'atenció i les que més ganes tenia de fer. La nostra idea era visitar el que queda de la Roma Imperial i Republicana....És a dir allò en el que penses quan algú et diu Roma.

Ens vam llevar, no tan d'hora com el dia abans, i després d'esmorzar vam dirigir-nos amb metro a la parada Circo Massimo, de la línia B. Allà vam encaminar-nos a les Termes di Caracalla. Jo no les coneixia; per explicar-ho en quatre paraules es tractava d'unes zones de bany enormes on hi cabien milers de persones. Hi havia banys, piscines, biblioteques...tot repartit en edificis de fins a quatre pisos.

Impressionant.

Però el millor vindria després. Una vegada acabat el recorregut vam anar a l'esplanada del Circ. De fet ja no en queda res, només justament això, una esplanada. Es tractava d'un circ on hi feien curses i hi cabien al voltant de 200000 persones. Algú coneix algun camp de futbol amb aquesta capacitat?


I encara havia de venir el millor. El Colisseu. Segurament és la imatge més famosa de Roma. Com ja sabreu, el Colisseu és on es feien els espectacles de gladiadors, on es llençaven cristians a les feres...La seva capacitat esatava entre els 50000 i els 100000 espectadors, tot gratuït.

Gran part de la seva estructura va ser desmuntada després de l'Imperi per tal de poder construir palaus i castells, però encara hi ha molt per visitar. Es poden veure clarament les estructures a sota de l'escenari. Allà hi ha tot un entramat de tunels i aparells per pujar els lleons i elements decoratius, com palmeres o elefants.


Allà és on es va poder sentir:


"Me llamo Máximo Décimo Meridio, Capitán de las legiones Fénix General de los ejércitos del norte Leal al verdadero emperador Marco Aurelio ... Padre de un hijo asesinado Marido de una mujer asesinada, Y alcanzaré mi venganza... en esta vida o en la otra"


Bromes a part (fragment de la gran pel·lícula Gladiator), aquí teniu una foto de l'interior del Colisseu.


Sorting del Colisseu, vam anar directament al Mont Palatino. Situat al mateix costat del Colisseu, segons els textos es tracta d'una de les set muntanyes de Roma i on es va originar la civilització i després la República. Hi ha un conjunt de restes històriques: residències, temples i fins i tot algun estadi.

Així que acabada la visita, vam anar a menjar alguna cosa. Una vegada vam estar prou descansats, vam continuar amb la ruta. Aquesta tarda tocava anar als Fòrums Imperials.

Els Fòrums Imperials són una successió d'ampliacions del Fòrum Romà edificades per diferents emperadors. Es tracata de diferents edificis d'ús públic i administratiu. A continuació en podeu veure una mostra:

Després de visitar els fòrums, i ja sense els Xispis, que estaven molt cansats, el recorregut va continuar per zones més civilizades. Com per exemple una cripta on van ser torturats diferents enemics de Roma. Allà, entre tantes pedres, Henry i Minerva ens van obsequiar amb una pregària. Jo no em vaig poder estar d'escoltar-la atentament.


Després. caminant caminant vam anar a parar altra vegada a la Fontana di Trvi. Teníem ganes de veure-la amb llum del dia. De tornada, vam descobrir un restaurant que feia molt bona pinta en un dels carerrons del voltant...així que una vegada dutxats i canviats, vam anar-hi a sopar.

Després de sopar, unes altres copes al Druid's Rock i cap a dormir.

dimarts, d’agost 28, 2007

Els Kmarades a Roma - Dimarts 14 d'agost - Visita al Vaticà i al Castel Sant'Angelo

Ens vam llevar alegres i contents perquè aquell dimarts aniríem a la Ciutat del Vaticà.

Després de degustar un exquisit esmorzar a l'hotel, vam anar a buscar la línia A del metro a Termini per baixar a la parada d'Ottaviano San Pietro. Havíem de començar a fer cua per entrar als Museus Vaticans. Això és el que ens vam trobar:


Tocava fer cua....una cua de dos o tres hores sota el sol. Quina mandra. Així que al cap d'una bona estona vam poder entrar als Museus. Ara no m'extendré a explicar què hi vam veure....quantitats i quantitats de pintures religioses de diferents estils, frescos i més coses. Segurament la Capella Sixtina fou el més espectacular.

Sortint dels Museus, vam anar a la Plaça de Sant Pere i altra vegada a fer cua per entrar a la Basílica i a la Cúpula. Abans havíem menjat un enorme vas amb trossos de meló i síndria....deliciós. Imagino que Muxampa ens maleeix a tots des d'aquell dia. La pujada a la Cúpula es podia fer totalment a peu per 5 EUR o amb un tram en ascensor per 7 EUR. Com que els kmarades som així, vam tirar pel dret i vam fer tots 300 i tants esglaons a peu.

Aquí podeu veure com la Minerva li fa una simpàtica gracieta al Mestre. Era l'humor els que ens permetia pujar les escales amb alegria...que si no....

Una vegada dalt de tot vam poder confirmar que la vista era espectacular, tant la de l'exterior com la de l'interior de la basílica.

Així que vam baixar, i altra vegada a fer cua per baixar a les catacumbes on alguns Papes estan enterrats. Potser tomba més morbosa era la tomba de Joan Pau II...hi havia la tira de gent resant i algun segurata.

Afamats com estàvem, vam deixar Vatican City i vam endinsar-nos en la Roma autèntica per menjar alguna coseta. Un simpàtic cambrer ens va convèncer per seure a la seva terrasseta. El local es deia Tratoria Al Cuppolone. Allà vam estar parlant amb un anglès que assegurava que era el pare de Muxampa:

Cal confessar que la semblança és enigmàtica.

Allà vam rebre la primera lliçó a la italiana. Els màfies del restaurant ens van portar el compte i pretenien cobrar-nos un extra com a servei; després de negar-nos-hi, els cambrers van parlar entre ells i van arrodonir-ho a 10 EUR. La super Xispi va voler-se quedar la factura, però el capo Tio Vito no li va deixar.

Per oblidar-nos de tot això, vam anar a visitar el famós i proper Castell de Sant Angelo. Es tracta d'un interessant castell medieval amb vistes al Tiber i a gran part de Roma. La Xispi, al·legant que no érem un grup però sí un "grupito de españolitos" va aconseguir-nos un descompte.

La visita al castell va estar prou bé. Una vegada vam haver acabat, vam tornar als hotels i vam quedar per menjar alguna coseta a prop. Vam anar a sopar al That's Amore i després a fer unes copichueles a un pub irlandès, el Druid's Rock. Un bon lloc on beure alguna cosa, sempre que no sigui un mojito.


Apa, a dormir.

Els Kmarades a Roma - Dilluns 13 d'agost

I començarem aquesta entrega pel primer dia.

Vàrem marxar l'endemà que una gran tempesta castigués els igualadins; no ho vam dir, però crec que uns quants temíem que hi hagués problemes a l'aeroport deguts a la meteorologia.

L'avió sortia, en teoria, a les 13:55h així que els kmarades igualadins (Henry, Pròtil, Minerva i jo) vam partir amb el Papa Henry de xofer. Xispi i Muxampa havien passat la nit a Viladecans i ja ens trobaríem a la Terminal B de l'aeroport.

Així que quan ens vam trobar, vam anar ràpidament a facturar i quan estavem buscant el mostrador correcte vam trobar-nos els germà de l'Al que venia de Tenerife. Que petit que és el món.

I llavors va ser quan van venir els primers problemes.
Quan ja havíem facturat, pres un cafè, fet la cua per embarcar i estàvem dins el bus que ens portava a l'avió, un simpàtic però poc parlador individu ens va fer baixar sense donar-nos gaires explicacions. Encara no podíem pujar a l'avió.



Aquí ens teniu asseguts al terra, esperant poder embarcar. Afortunadament vam poder entretenir-nos amb uns italians borratxins que també estaven esperant a la mateixa cua.

I al final, amb una mica de retard, vam pujar a l'avió, vam tocar esperar una miqueta més, ja que havíem perdut el torn per enlairar-nos i a quarts de sis ja estavem a l'Aeroport de Fiumicino. Vam menjar alguna cosa i vam anar a buscar el tren que en mitja horeta ens deixaria a l'Estació de Termini, al costat dels hotels.

Ja era tardíssim. Què podíem fer? Doncs vam canviar-nos, vam localitzar un bonic restaurant a prop de l'hotel (un That's Amore, després sabríem que es tractava d'una cadena de restaurants) i vam caminar per la nit romana (Via Nazionale, les Quatre Fontanas, la Plaça Espanya i evidentment la Fontana di Trevi).


En aquesta foto es pot veure una imatge de com està de plena la Piazza Spagna.

I deixant de banda que la Minerva va trinxar una de les seves sandàlies en un atac d'ira (o potser perquè se la va enganxar en una de les llambordes del terra, no ho recordo) i que un delinqüent, criminal i italià begut va intentar assaltar l'Ester no va passar gran cosa més. Els kmarades vam seguir el riutal de tirar les monedes a la Fontana di Trevi i ens vam dirigir a fer nones.

Així acabava el primer dia.

dilluns, d’agost 27, 2007

Els Kmarades a Roma - Introducció

Aquest relat explica les intrèpides experiències dels Kmarades en el seu viatge a Roma aquest estiu. Viatge ple de perills i sorpreses (gairebé totes bones).
Si el comenceu a llegir quedareu literalment corpresos i compungits. Els autors no ens fem responsables si després requeriu visites al psicòleg o medicació.

Dit això, un dia els Kmarades varen decidir anar a Roma. Corria la primavera del 2007 i vam sentir la crida de la Ciutat Eterna. Els viatgers, escollits o com vulgueu dir-ne, seríem aquests:

En Bloody Henry, amb tots els seus àlies, ens brindaria la tenacitat, la perseverància i la dignitat necessària per fer aquest viatge.



Els seus amplis coneixements en vins i costums locals ens van permetre passar desaparcebuts ens els moments adequats.

No és amic de les fotos, i aquí podeu veure'l amenaçant el fotògraf que van trobar al fons del Tíber uns dies després.


La tendre Protileta va planificar algunes de les rutes més interessants. L'objectiu principal del seu viatge era documentar-se per la seva tesi doctoral "Com demanar un cafè amb gel en trenta-tres idiomes tots diferents".








Xispi és l'assegurança de viatge que tothom vol tenir. Nosaltres podem. Anant amb ella t'assegures descomptes en moltes entrades i sobretot sobretot que mai ningú s'atrevirà a estafar-te. També és garantia de festa i diversió a qualsevol hora.






Muxampa no és pas tan rondinaire i malcarat com diuen. Només cal seguir unes normes bàsiques molt simples. Se l'ha de tenir alimentat i descansat, i tot a l'hora correcta. Si se segueix al peu de la lletra, pot arribar a ser un bon company. Com diu el poeta, Muxampa mola.











La Minerva se'ns va afegir a l'últim moment, afortunadament per nosaltres. Les seves funcions eren de documentalista, guia i animadora del grup. Ens va descobrir paratges del que no havíem sentit parlar com la Via Apia o entreteniments nous, com les curses de carros a la terminal de l'Aeroport Roma-Fiumicino.




I com sempre, el Mestre Víbora, líder, guia i ànima del grup. El seu lideratge va fer, una vegada més, que tot funcionés perfectament.









El viatge va començar un dilluns 13 d'agost i va acabar el diumenge 19 del mateix mes. Set dies a Roma al cèntric Hotel Verona, al ladito de l'Estació de Termini.

I així acaba aquesta introducció. A continuació podeu veure, amb una entrada per dia, tots els detalls del viatge.

dijous, d’agost 02, 2007

Volei Sorra 2007

Només se m'acut una paraula per descriure la participació dels kmarades a la XV edició del Volei Sorra: multitudinària. Fins a tretze kmarades varen participar en aquesta edició, número maleït però mai assolit. El cap de setmana del 13, 14 i 15 de juliol va ser la data escollida.


En la onzena participació al Volei Sorra (http://www.voleisorra.cat/), deu com a Fills de Belcebú i una com a Kmarades, vam tornar a causar sensació.


Els Kmarades vàrem fer dos equips, i aquí podeu veure les fotos oficials:


Aquí tenim els Kmarades (Antics Fills de Belcebú). D'esquerra a dreta: Pisuk, Epna, Muxampa, Griwar, Mestre Víbora i Ono.


I aqui podem veure els Kmarades Mixt: Sir Charles, Snowy, Trigues, Potx, Bloody Henry i Xispi. Només falta la Pròtil, que en aquesta ocasió estava darrere la càmera.


Acabades les presentacions, va comença el campionat. Els horaris eren difícilment empitjorables (he respectat els comentaris de l'Snowy, que fou qui ens va donar les bones notícies).


Pels Kmarades (AFB):



  • divendres a les 1.30 de la matinada

  • dissabte a les 9 h ( manda huevos)

  • dissabte a les 18 hores

I pels Kmarades Mixt:



  • divendres a les 22 hores

  • dissabte a les 12 hores

  • diumenge a les 11 hores

En un excés (potser) d'optimisme, Snowy també ens va passar els horaris de les semi finals.


Així que la festa començava el divendres al vespre. Vam dirigir-nos al primer partit i a disfrutar. Els Kmarades van començar una mica freds i descoordinats....es demostrava altra vegada l'autèntic esperit kmarada. Així que la derrota fou clara. Per tal de consolar-nos, i sobretot consolar els nostres estomàcs, ens vàrem dirigir a sopar alguna coseta.


Vam anar al Bar La Glòria. Ens van aposentar en un pati interior la mar d'agradable. Sir Charles, que coneixia el cambrer des de la infància, es va encarregar que ens atenguessin amb amabilitat i eficiència.


Aquí podeu veure una foto del local:




Així que amb la panxa plena vam anar a jugar el segon partit....i segona derrota. Els Kmarades som fidels a les tradicions. Demà seria un altre dia.


I clar...l'endemà el partit era a les 9h. Així que sense haver dormit gaire, tornavem a la càrrega.


Però.....els kmarades varen assolir la victòria. Contundent 2-0 i amb foto inclosa del match:





Però que poc dura l'alegria a la casa del pobre. Els partits de les 12h i de les 18h van significar dues noves derrotes. Els Kmarades masculins, confiats pel bon paper van ser humiliats per un bon equip que va tenir la sort i l'àrbitre de cara. Els Kmarades Mixtos van jugar sense complexos i van perdre el partit però deixant molt més bon gust de boca i demostrant que només els falta una mica de rodatge.


Només quedava un partit, el diumenge a les 11h.


Aquí podeu veure Trigues i Bloody en plena batalla:







Una altra derrota per tal d'acabar el campionat com cal. Però no val a desanimar-se: els Kmarades van causar furor i estrals, com sempre. El seu nom es va fer més gran.


Per cert, a la web del campionat hi ha un parell de fotos dels Kmarades. No deixeu de visitar-les i votar-les perquè estiguin al capdamunt dels rànquings:


http://www.voleisorra.cat/photogallery/thumbnails.php?album=6

dimarts, de juliol 10, 2007

Moltes Felicitats als kmarades Al i Anna!

El set del set del set, és un dia místic en la cultura masònica. Segons diu la llegenda els masons completarien el seu pla per dominar el mon el set de juliol d'un 1007... els plans van fracassar per una confusió tonta: els masons es guiaven segons el calendari Julià i la resta del mon segons el gregorià, així que quan van adonar-se el set del set del set ja havia passat...

... I ara mil anys més tard, un nou set del set del set, els kmarades alimanya i anna s'han jurat amor etern, al bell poble de Tavertet. I us preguntareu, que té a veure això amb el pla dels masons per conquistar el mon? Doncs res, però una mica de cultura, sempre va bé.

Des d'aqui, MOLTES FELICITATS als dos kmarades!!! Una llarga vida plena de joia, OH i amor els espera.



En muxampa llegint el vers... no, no estava escrit per PiOnoVi!



Fotos a dojo de l'efemèride, cortesia de la xispi...

diumenge, de juliol 08, 2007

Handbol sorra 2007

Un nou any, un nou estiu...
... un nou estiu, una nova edició de l'Handbol sorra d'Igualada...
... una nova edició de l'Handbol sorra, una nova participació dels kmarades...
... una nova participació dels kmarades... un munt de noves derrotes!
Doncs sib... hem participat en el torneig d'handbol sorra. El nom real de l'equip era "kmarades: antics fills de belcebú (gurús del gore)", però com que el qui apuntava els equips debia ser algun refugiat polític de l'antiga URSS, el nom "oficial" era camarades... en fi.
Durant tot el cap de setana, hem jugat quatre partits.... no n'hem pogut guanyar cap, però en varies ocasions igualats amb els nostres rivals (concretament en els 0-0 inicials).
Guanyar, potser no guanyarem, però l'espectacle és nostre!!!!!!!!!!!!!!!




No hi han proves visuals, però... aixo era un GOL nostreeeeeeeeeeeeeee!




Doncs si... un gol dels rivals... no se per què, hi han més fotos dels gols dels rivals, que de gols nostres...




AAaaahhh... som nosaltres!!! Els campioooooooooooooooooons!

Més fotos a l'àlbum picassa del mestre vibora.

I encara moltes més fotos a l'àlbum picassa de la tendra protileta.

Comiat de solter de l'Alimanya

El passat 15 de juny vam celebrar el comiat de solter de l'Alimanya...


La proposta inicial era dur-lo a un bacallaner islandés perquè fessin amb ell el que volguessin: només l'havien de tornar el 7 de juliol que és quan es casava.


Finalment però, a última hora ens vam enterar que els mariners del bacallaner estaven participant en una orgia amb foques i lleons de mar i que no vindrien... aixi doncs vam haver d'improvitzar alguna cosa.
I el que vam fer va ser celebrar una marató esportiva al matí. Vam fer dos equips (equip Castejon i equip Picó) i vam fer quatre partidets: basquet, handbol, futbol sala i volei. El resultat final va ser un ajustat 2 a 2. L'equip Picó, format bàsicament pels kmarades, va destrossar als seus rivals en basquet i els va humiliar al volei. En canvi, van sofrir dues derrotes pels pèls a hanbol (a la tanda de penals) i al futbol.


El mític Griguerra celebrant algun dels molts gols que va fer...




Els esportistes... semblem gent sana i tot, abans de que l'OH ens poseeixi.




El protagonista... Alimanya! El seu nom és temut als camps d'habdbol d'arreu del planeta.



Després de la marató esportiva vam anar a dinar i després vam agafar la puta hispano, per anar a barcelona, de farra... La farra incluia un sopar al moncho's de travessera i després litres i litres de cubates (molts d'ells servits per la simpàtica Berta).
In nomine patri, filli et spiritu alcoholiqui. Amen.



El sopar. Aquí encara erem persones civilitzades...



El sopar. Aquí encara erem persones civilitzades...



You will be the next...



Bertaaaaaaaaaaa!!! Cada dia vas més...


Un cop acavada la farra vam tornar a casa amb el ferrocates.... aaaahhh... quin dia....

Per cert, gentilesa del Mestre Viboraka, més fotos d'aquest dia inoblidable...

divendres, de juny 01, 2007

Les injusticies del mon que ens envolta...

Avui estic pensatiu...
i estic pensant en les injusticies que ens envolten.

En un mon que no és just...
En un mon cruel i malvat...
En un mon a on uns tenen tant els altres tan poc...

Maleït mestre víbora!!! Com és que tens festa avui????????????????????

És o no és injust?

Les Satanarretes dels Kmarades

Doncs si, benvolguts kmarades....tornem a tenir l'estiu aquí i tots sabem el què significa:

Alguns podeu pensar Bivac Day, altres sospirareu pel volei sorra i d'altres (bastant menys) per l'handbol sorra. Els kmarades llangardaixos diran que vénen els dies de platja i els treballadors esperen les vacances, els embarassats esperen l'arribada del nou kmarada....

Doncs tots teniu raó, i tots us equivoqueu.....perquè l'estiu és tot això i més.

Perquè tots aquests esdeveniments (aconteixements com diria en Joan Clos) estan lligats per una cosa suprema, inoblidable: les Satanarretes dels Kmarades versió 1.

És que sí fem una mica d'història, les satanarretes van néixer l'any 1997.....van néixer amb els Fills de Belcebú (Gurús del Gore). Aquí en podeu veure la primera versió:


Dos colors (negre i vermell), una estrella de cinc puntes al revés (un pentacle pels fans de Dan Brown) com a símbol i la tècnic de l'esprai. No estava malament. Cal dir que en aquells temps gairebé ningú al volei portava samarreta d'equip i vam triomfar. L'organització ens volia comprar les samarretes.

Aquí teniu una foto d'aquell mític equip:

L'any següent va venir la segona versió:

TRES COLORS i una estrella de sis puntes. Pensàvem que més puntes i més colors molava més....gran error. En la meva opinió es va tractar de la menys aconseguida de les satanarretes. La única cosa positiva va ser la inclusió del patrocinador (Nike) i dels números romans en els dorsals:

I va arribar la tercera versió...corria l'any 1999.

Tornant als origens. Dos colors....i com a novetat la inclusió d'un dimoni amb forca en lloc d'un símbol. Quina llàstima que la gent ens preguntés "Per què porteu un gat?"....

A nosaltres no ens ho semblava, un gat.

I anem per la quarta versió, la de l'any 2000.

Satanarretes amb tirants!!! A mi m'agradava, però em sembla que la meva opinió no era compartida pels companys d'equip. Aquesta vegada el dimoni no portava forca, sino rematava una pilota que alhora era l'últim zero de l'any 2000.



Va ser la última de les satanarretes del segle XX. I va arribar una llaaaarga nit. Els Fills de Belcebú treballaven, i el procés d'elaboració demana temps....

No hi va haver satanarreta fins l'any 2005! Aquí la teniu:

Sí, tres colors altra vegada, però amb millor resultat. Verd, negre i vermell (bilis, mort i sang). Aquesta vegada el dimoni aguantava una pilota amb la mà (o era el cap d'un adversari vençut?).

I l'any següent? Doncs l'any següent, les noies es van avançar. Gràcies al disseny de la germaneta del Gran Ono, es va confeccionar una satanarreta com aquesta:

Vermella, tirants i el dimoni platejat. Molt fashion...i molt aconseguida. Felicitats!

I ara? I ara què?

Doncs arriba el nou estiu, i hi haurà satanarretes noves. Però aquesta vegada ho farem en plan gran. Encara estem decidint el model, el color i altres històries...però molt aviat irromprà a Catalunya un nou Klan: fruit de la fusió dels Fills de Belcebú (Gurús del Gore), Filles de Belcebú i els fills dels fills i de les filles...arriben els Kmarades.

Aquí teniu un primer esbós:

No deixeu de visitar aquest blog. Hi trobareu totes les novetats i com seran finalment les Satanarretes Kmarades 2007!

Les novetats!

Després de moltes i moltes deliberacions, els kmarades han decidit el disseny de la Satanarreta 2007. Aquí el teniu:
Si...és el famós dimoni amb alguns retocs. Una forca, una pilota i una boca ben oberta. A la part de darrere de la satanarreta hi haurà el text Kmarades i un número per cadascú:

El color va ser un duel terrible entre el groc i el vermell. El model també va tenir la seva guerra, entre la facció de les mànigues i la facció dels sense mànigues.

Els números seran els següents:

Epna 00
Uri 1
Juju 2
Xispi 3
Pisuk 4
Pròtil 5
Snowy 6
Alimanya 7
Marcus 8
Pati 10
Henry 13
Anna 14
Èlia 15
Trigues 16
Potx 22
Griwar 23
Pareta 28
Ono 32
Muxampa 33
Serraka 99
Sir Charles e

Així que ja ho tenim tot. Segur??? Qui sap.....potser encara queda alguna sorpresa!