Aquell dijous passaria a la historia. Nosaltres encara no ho sabíem, però estàvem a punt de començar un llarg i interessant trajecte.
La nostra idea era fer un recorregut per la Via Apia a peu. Pels que no la conegueu, la Via Appia fou una de les gran calçades romanes. Anava des de Roma fins a Brindisi (ciutat que podeu trobar a la punta del taló de la bóta italiana). Nosaltres ens limitaríem a visitar les catacumbes de Sant Callisto, algun que altre monument al llarg del recorregut, un aqüeducte i la Villa dei Quintilli. Faríem turisme i de pas caminaríem una estona.
Error.
Vam agafar el metro fins l'estació de Piràmide i d'allà un autobús que ens va portar fins la Porta de la Muralla. Allà hi havia un museu que vam decidir no visitar:
Això no ens va impedir signar al llibre de visites:
Vam veure primer la famosa església del Quo Vadis? Es va edificar perquè es diu que és on JC li va preguntar a Sant Pere on anava en uns instants de pèrdua de fe. Vam veure les petjades, que es conserven en marbre, i vam tenir dubtes que JC calcés un 42. Però la fe, és la fe.
I a partir d'aquí vam començar a caminar fins les catacumbes de Sant Callisto. Vam arribar-hi, vam comprar les entrades i vam esperar el torn d'una visita guiada en castellà. Tampoc teníem tanta pressa com per entrar amb els coreans o els nigerians que hi havia davant nostre.
Quina sort que ens acompanyessin uns devots catòlics mexicans i que el nostre guia fos un extremeny molt simpàtic. Ens va explicar que a les catacumbes van néixer degut a la persecució del cristianisme. Es tractava d'estances subterrànies on els cristinans es reunien per resar, i com que no se'ls permetia ser enterrats en lloc públics, també eren grans cementiris. Es calcula que en totes les catacumbes de Roma hi ha al voltant d'un milió i mig de cristians enterrats.
Vam baixar a la catacumba, al primer i després al segon nivell. N'hi havia cinc, i el guia ens va explicar que recentment s'ha descobert una gran estança que actuava com una església amb capacitat per 2500 persones.
Així que vam sortir, i vam continuar caminant. La següent parada, per la Appia Antica, era la Villa dei Quintilli. Per fer-vos una idea, podeu consultar aquest mapa. Fixeu-vos com és de recta la Via Appia Antica. Doncs la vam fer tota.
Vam començar a caminar, caminar i caminar. Ens van sortir butllofes als peus, van marxar i van tornar a sortir. Muxampa es desesperava i ens maleia. La resta ploràvem en silenci.
En aquesta foto podeu veure la imatge que per més que caminéssim sempre teníem al davant.
Així que finalment vam arribar a un poble, a la civilització. Teníem gana i set i vam entrar en un supermercat. Vam comprar uns gelats i vam veure que per més que preguntéssim, ningú sabia què era o on estava la Villa dei Quintilli. Vam seguir caminant, ens vam posar dins una autovia i camp a través vam veure les restes del que semblava la Villa dei Quintilli.
Rendits i acabats, vam girar cua sense anar-hi, i ens vam aturar en una parada d'autobús.
Vam arribar a Roma, vam menjar alguna cosa i quan vam estar refets (o casi), vam seguir fent el turista.
La següent parada fou el Complesso del Vittoriano. Hi ha una gran estàtua homenatjant Víctor Manuel II i a dins s'hi poden veure tota mena d'objectes relacionats amb la nació italiana.
Acabada la visita, com sempre, va tocar anar a l'hotel a descansar una estona i a preparar-se per sopar i per fer unes copes després. Henry i jo vam aprofitar per representar l'escena "Home bomba....aparta't que exploto."
2 comentaris:
El cert és que la Via Apia està construida sobre la "Rua Inacabable", construida ara fa milenis pels Sorotaptes, quan en el seu Imperi mai es ponia el Sol (perquè havien construit un segon sol artificial que sempre iluminava el cel).
La Rua Inacabable, era inacabable per vàries raons, la més important de les quals és que la Rua era circular. Es calcula que feia uns 54838 anys llum de diàmetre: una de les seves parades era Alfa Centauris i l'altre Ganímedes.
La Rua anava de la Sala d'Estar de l'Urnenfelder fins a la Sala d'Estar de l'Urnenfelder (recordeu que era circular).
Perquè tenia un diàmetre tan enorme? Doncs bé, no se sap del cert, però els últims estudis semblen revelar que hi havia un indicador, escrit a lo llarg, sobre la calçada de la Rua que deia "Ru"... Segurament volien posar "Rua Inacabable" en sorotapte, però un diametre 54838 d'anys llum no dona espai per a mes. Després de 10 anys, utilitzant 4500 Crays, la NASA ha determinat que seria necessària una Rua de cinc bilions d'anys llumn de diàmetre per poder escriure "Rua Inacabable" sobre ella. Aquest tamany és vàries vegades el tamany actual de l'Univers... això no és un impediment pels Sorotaptes que coneixien la Arquitectura Fractal i per tant podien objectes N dimensionals que ocupessin més per dins que per fora. Si la Rua va ser més petita va ser simplement perquè es van quedar sense llambordes.
Epna ens il·lumina amb els seus inesgotables coneixements de la civilització sorotapta.
Aprofito per comunicar-vos que el divendres a la nit hi haurà una conferència a Can Sir Charles amb el títol "Sorotaptes. Present, passat i futur. La història es repeteix?"
Publica un comentari a l'entrada