Handbol sorra 2008

Com cada any, els kmarades vam participar al torneig d'Handbol Sorra i com sempre vam protagonitzar una actuació memorable: les nostres derrotes seran recordades durant dècades.
Aquest cop a més a més participaven en dos equips, un de masculí i l'altre de mixte.

Equip Masculí

• Alimanya el rei de la canya: La figura de l'equip, un esportista d'èlit vingut a menys, però que de tant en tant dona mostres que deixen entreveure el gran jugador que havia sigut.
• Mestre Víbora: Oblidats els seus problemes amb les lesions, es va entregar al màxim i va demostrar que només amb la voluntat les coses no surten.
• Enric: No es el bloody henry, si no un colega de l'alimanya, ex-jugador del TDK. Ens va deleitar amb grans dosis d'entrega, voluntarietat i companyerisme.
• Ono: Els seus aley-hoops amb rectificats a l'aire, després de recollir un rebot van fer furor... practiqui l'esport que practiqui Ono, sempre sembla que sigui basquet.
• Pisuk: Va esforçar-se al màxim per ensenyar al seu fillet de que és capaç el seu pare. Per sort l'Oriolet encara és massa petit per recordar-se'n.
• Epna: Jo mateix, que vaig estar al mateix nivell que la resta de l'equip: memorable.

Equip Mixte

• Eva: La figura de l'equip mixt. Quan juga amb companyes que en saben tan com ella arriba a les finals... quan juga amb els kmarades encadena derrota rera derrota.
• Spicy: Va donar mostres de l'enorme jugadora d'hoquei que havia sigut, però sense un stick no podia apallissar a les rivals.
• Snowy: Es va dedicar a lesionar a totes les rivals que se li posaven per davant... ja se la coneix com la Rochemback de l'Handbol.
• Epna, Alimanya i Mestre Vibora, que van voler repetir més derrotes.

El primer partit el va jugar l'equip mixt que va caure amb molta honra... però era d'hora, a les 09:00 i els kmarades a aquesta hora encara no ens hem despertat... per això ens van guanyar.
Poc després a les 10:00, entre loors de multitud l'equip masculí, feia la seva entrada a la sorra (probablament extreta d'alguna de les 3883 obres que estan per acavar a Igualada).
Aquí teniu una foto del moment en que l'equip preparava la tàctica secreta: 

Aqui tenim a Ono, a punt d'humiliar el porter després de fer-li trenta-quatre rectificats a l'aire...

Després a les 11:00 i a les 12:00, sense temps per recuperar-se encadenavem dos partits més... i fixeu-vos que he dit partits, perquè contra tot pronòstic... a les 12:00 vam assolir una VICTORIAAAAAAA!!!! I poca conya, eh??? No vam guanyar contra uns vejestorios de 30 anys, si no contra tot uns pipiolos, en plena forma, i amb unes abdominals brutals. Però amb això sol, no n'hi ha prou per vençer els kmarades.


Amb aquest partit es va acavar la participació de l'equip masculí, perquè (injustament) amb una sola victoria no ens vam classificar per a la següent fase... Així que tornem a l'equip mixt. Li esperaven dos partits seguis: a les 13:00 i a les 13:30... Què passaria??


Els partits desprenien una intensitat brutal:

Serraka guanyant el sac als rivals... va ser l'única cosa que vam guanyar...

Snowy a punt de destrossar la porteria (i la moral) dels rivals amb un missil estratosfèric.

Tot i que els kmarades vam desplegar un joc sublim, liderats per l'Eva, la veritat és que no vam poder evitar dues derrotes més... però pels pèls, eh???

Eva amb la pilota, posant amb el perfil bo per la càmara, abans de marcar un altre gol...

En resum, finalment l'equip masculí va tancar la seva participació amb una victòria en tres partits, i l'equip mixt amb tres honroses derrotes, però amb la clara convicció de que l'any que vé, les coses seran molt diferents....


Ah! I finalment, gràcies a tota l'afició que va gaudir del joc dels kmarades!!!

La boda dels Xispis

Hola a tots una altra vegada!

El 23 de juny del 2008 va tenir lloc l'esdeveniment més esperat.......la festa més genial de l'any. I us preguntareu què va passar.. Pregunteu-vos-ho!

Doncs els Xispis se'ns van casar. No per sabuda la festa va ser apoteòsica, digna dels Kmarades.

La festa va començar el dia abans, quan els Kmarades Mashos van fer un tranquil sopar al Roure on van parlar de la vida i van debatre temes eteris.

L'endemà tot es va precipitar. Els moviments van començar a casa dels papes de Muxampa, allà hi havia el nuvi i un grup selecte de Kmarades van anar-hi a fer-se les primeres fotos. Aqui en podeu veure uns quants:

Allà el nuvi va fer (simbòlica) entrega del ram al padrí, que havia d'anar ràpidament a Viladecans per portar el missatge d'amor a la núvia i endur-se-la de grat o per força.

Així que el padrí va marxar pitant cap a Viladecans, on va llegir el vers i es va endur la Xispi cap a Sesoliveres, on es faria tota la celebració. Hàbilment preparat pels kmarades, a l'alçada de la gasolinera Petronor al costat de l'Escola Pia es va fer un canvi de vehicle per tal que la núvia arribés a Sesoliveres en carro de cavalls:

Aquí podeu veure el carro amb la núvia i el seu pare. A baix, qual guàrdia d'honor, Spicy, la Reina, la Pati, la Protileta, Griwar i Serraka-padrí.

Aquesta va ser una de les jugades mestre dels Kmarades. Muxampa havia promès davant notari que si la Xispi arribava a la boda en carro de cavalls faria el Camí de Santiago amb el seu sogre!

Els Kmarades vam anar de seguida a Sesoliveres, on hi havia la resta de convidats. Allà vam prendre possessió d'un bon lloc on seguir la cerimònia. Segurament, aquesta foto (tot i que una mica borrosa) mostra el moment culminant quan Muxampa va veure la Xispi arribant en el carro:

El segon moment Kmarada va ser la sortida en escena de MiniG i Alimanya. Van escenificat, de forma brillant i causant sensació, el discurs dedicat als nuvis. El text, en forma de diàleg entre un Senyor Cursi [1] i un Senyor Garrulu [2], explicava quatre foteses dels nuvis. Aquí el podeu veure:

[Cursi] Hola a tots, estem aquí per parlar del Moisès i de la Mercè, per enumerar les seves virtuts i proeses.
[Garrulu] Però com que ens van demanar que com a mínim omplíssim cinc minuts, haurem de parlar d'altres coses.

[Cursi] Moisès Domènech Sala, quin gran home. Ara us n'explicarem una breu història.
[Garrulu] Muzz, Muxampa, Musifes, Moi, Moisses, Poeta que Peta, Mustranca, Monty Burns, Rei de la Rima, Rubito del Culito Bonito, molts noms per anomenar la mateixa persona. Com que sabem que acabaràs plorant i dient que ens estimes, explicarem el que voldrem.

[Cursi] I què n’hem de dir de la Mercè? Una noia vital, alegre, joiosa d’aquest gran do que ens ha donat la vida. Tots l’estimem molt.
[Garrulu] Sí, i que a uns ens ha donat menys que a altres... a més, a mi em té una mica cansat. És un no parar...quin atabalament...
[Cursi]Em referia al do de la vida... tan és. El Moisès és fill únic perquè els seus pares van pensar que el resultat era immillorable.
[Garrulu] És cert, però és van equivocar....(pausa dramàtica).

[Cursi] La Mercè també és filla única.
[Garrulu] Però en aquest cas ella ho és perquè donava tanta guerra que els seus pares no es van voler arriscar una altra vegada.

[Cursi] Ell va néixer a Vic, bonica vil·la osonenca, aquella plaça, aquell aire fresc, aquella brisa saludable i gèlida d’hivern.... tot plegat massa fred, massa... la família s’hagué de traslladar a Igualada. Hi ha qui neix amb un pa, ell va venir amb un fuet entre les................aixelles.
[Garrulu] Entre campanada i campanada de l’església, la Mercè va néixer a Viladecans. Pobreta, amb tanta campanada la van mig estabornir, per això a vegades sembla que no hi sent... però compte que només ho sembla...

[Cursi] Els atzars de la vida ens van portar el Moisès a Igualada.
[Garrulu] Ja ho diuen que és una ciutat amb mala sort.

[Cursi] La Mercè va estudiar a la SAFA, i allà va demostrar ser aplicada i treballadora.
[Garrulu] I què més? Si les monges encara tremolen quan senten el seu nom!
[Cursi] Però si de petita segur que tenia cara d’angelet
[Garrulu] Sí sí... cara sí...

[Cursi] El Moisès va créixer, i taaaaaaaaant que va créixer. Va demostrar ser un estudiant voluntariós i amb ganes de menjar-se la vida.
[Garrulu] Fins que ens va conèixer a nosaltres. A partir d’aquell moment la nostra vida va ser un turment.

[Cursi] Va convertir-se en un amic fidel, incondicional, sempre atent a la més mínima necessitat, allò que se’n diu una persona en la qui sempre pots comptar.
[Garrulu] De veritat? On m’he perdut? Però si els seus pares ens pagaven diners perquè fóssim amics seus i el traguéssim a passejar...

[Cursi] Mentrestant la Mercè va decidir anar a estudiar a Tarragona.
[Garrulu] Ja veus. No haurien pogut enviar-la més lluny?
[Cursi] Nooo, que allà hi havia una bona universitat, la noia ja apuntava maneres amb això de la química
[Garrulu] Si siiiií, sobretot la de biblioteca els dijous a quarts d’una...

[Cursi] Allà va madurar tastant l’experiència d’estar en un pis d’estudiants.
[Garrulu] Quina llàstima que no perdés la vergonya i que anés a fer els cafès al bar de baix amb el batín i sabatilles.

[Cursi] I el Moisès va acabar els estudis i va començar a treballar.
[Garrulu] I va ser llavors quan li van caure els cabells.

[Cursi] I un dia va trobar una nova feina a Santa Coloma.
[Garrulu] Encara ara persegueixen el responsable de Recursos Humans.

[Garrulu] A Plasfi hi treballava la Mercè. Els seus pares havien aconseguit allunyar-la de Viladecans.
[Cursi] La Mercè era una treballadora modèlica i respectada per tothom.
[Garrulu] Segur que no la havien vist encara amb cara d’assassina i el pot de spray a les mans, aniquilat pobrets insectes
[Cursi] De ben segur que no...

[Garrulu] M’han dit que algun dia, a Plasfi, tots dos deurien inhalar vapors de plàstic perquè alguna reacció es va desfermar.
[Cursi] Possiblement va anar així o potser va ser que el destí els va unir.

[Garrulu] Això dels plàstics deuria ser malaltís perquè durant el viatge en vaixell per França, la Mercè es va dedicar a fer recol·lecció exhaustiva de cadires.
[Cursi] Ho va fer perquè tothom tingués on seure!
[Garrulu] Si siiiiiii... Pregunta’ls-hi als dels altres vaixells que encara rondinen ara, com els pobres pescadors de la vorera del riu...

[Garrulu] D’ençà d’allò que el Moisès dorm menys...
[Cursi] No home no, el que passa és que la Mercè és una noia tant expressiva i comunicativa, que fins hi tot ho mostra dormint.
[Garrulu] Serà perquè a les masies és el primer en llevar-se...

[Cursi] Bé, podríem allargar-nos hores i hores. Son moltes vivències i molts records que ens han deixat gaudir amb ells, dues bellíssimes persones, grans amics, d’aquells que saps que son i seran, que....
[Garrulu] Paaaaaaaaara... que no veus que els faràs plorar...
[Cursi] Tens raó, cenyim-nos al guió, ja m’estava emocionant fins i tot jo... Doncs?

[Garrulu] Doncs segueixo; I com que el que ha unit el poliuretà no ho pot separar l’home, van veure’s obligats a casar-se.
[Cursi] Evidentment podem dir que hi ha química entre ells, només cal veure com es miren...

[Garrulu] I aquí ens teniu, celebrant aquesta festa en un dia com avui. Jo que preferia anar de revetlla a Sitges...
[Cursi] Per això no pateixis, et garanteixo que d’aquesta boda en sortiran espurnes.

[Garrulu] I aquí acaba la nostra història. O més aviat en comença una, la vostra.
[Cursi] Doncs per no fer-nos més pesats i no allargar-ho més, només ens queda desitjar-vos que sigueu molt feliços!
[Garrulu] I que la barra lliure tingui la durada que tots ens mereixem.
[Cursi] Digueu amb nosaltres, Visca els nuvis!

Brillant.

Es van dir el "sí", vam llençar arrós i vam felicitar-los.

Llavors va venir el pica pica, i la sessió de fotos oficials.

Va arribar l'hora de la teca i els Kmarades, repartits en dues taules, van ser els reis de la festa. Van animar tots els convidats. La gent ens mirava i es moria d'enveja del nostre carisma. Quan vam fer el Teen Wolf Dance, el públic va embogir. Henry feia la seva festa.

El menjar va estar molt i molt bé, i les rondes de la muerte es van repetir una rera l'altra. I a l'hora dels cafès, va arribar el tercer i definitiu moment kmarada: el vídeo:

I només quedava temps per la moguda d'esqueleto i les copitxueles. Desfase Kmarada al mig de la pista i deserció de la resta...però a qui li importa?

En definitiva, la festa de l'any!

Comiat de solter de Muxampa

Hola tarats i tarades!

El cap de setmana del 7 i 8 de juny vam celebrar el Comiat de Solter de Muxampa, el Rei de la Tranca. Ell no ho sabia, però teníem preparades un munt de sorpreses. El Comité Organitzador portava molts mesos treballant perquè tot sortís a la perfecció. Després de preparar-ho tot, li vam enviar les següents instruccions:

Hola ésser insignificant,

La Comisió Organitzadura de la Despedida del Muxampa Rei de la Tranca REQUEREIX la teva presència el proper dissabte 7 de juny. No és una petició, és una obligació.

Has d'agafar el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de La Pobla en direcció a Igualada que surt a les 8:32h. Quina sort que tens que no hi hagi RENFE. Arribaràs a Igualada a les 8:39h aproximadament. A continuació trobaràs els membres de la Comissió al bar de l'estació. Allà rebràs instruccions.

La indumentària a portar posada és un xandall. Prepara't una maleta amb els següents items, com a mínim:

-Roba per sortir de festa a la nit.
-Banyador i tovallola.
-Estris d'higiene personal.
-Una pinta.
-Important, un traje amb camisa i corbata. Serà necessari en un momento dado.
-No cal que portis diners en efectiu, els kmarades et proveiran.
-Telèfon mòbil. Ens reservem el dret de requisar-te'l.
-Vaselina pel culete.

Això és tot. Fi del comunicat.

Atentament,
CODMRT

Tots els Kmarades a punt. Només vam patir una baixa, Sir Charles estava altra vegada en alguna missió secreta. Va ser una gran llàstima! I teníem dos convidats més: el Jordi, vei de Muxampa en la seva infància (al contrari del que algú pensava no era l'actual veí de la Pobla) i el Manel, amic de la família Xispii.

Així que mentre Muxampa anava en direcció al bar de l'estació, els Kmarades preníem un tallat als Molins. La primera opció era El Verdaguer, però Pisuk hi va passar abans i ens va advertir d'una baralla entre xinesos i gitanos.

Mentre Muxampa ens trucava per preguntar on érem nosaltres l'ignoràvem. Quan vam haver decidit que ja n'hi havia prou, vam enviar-li un SMS de broma perque anés a Can Serraka; el tarat s'ho va creure i quan vam anar a l'estació ja no hi era.

Aquí podeu veure'ns a l'estació.


Vam interceptar Muxampa i ens el vam endur...a Manresa! Havíem de recollir Griguerra abans de la següent parada.

Una vegada tot juntets, vam arribar al Coll de Revell, que és una àrea de servei situada a la Carretera de Vic a Espinelves i on vam fer un esmorzar brutal. Havíem de reunir forces!

La següent parada era el Circuit de Karts de Sils. Estava claríssim que una cosa com aquesta no podia faltar en aquesta festa. La posada en escena estava molt ben aconseguida: els corredors començaven a rodar en uns entrenaments lliures, al cap d'una estona engegava el cronòmetre per decidir la graella de sortida. Després d'una pausa de deu minuts per comentar la jugada, començava la cursa.

Aquí ens teniu a punt de pujar als cotxes:

La classificació va ser la següent:

MiniG, Jordi, Griwar, Bloody Henry, Pisuk, Muxampa, Alimanya, Ono, Serraka, Epna, Potx.

I aquí podeu veure un vídeo de la part final de l'entrega de premis al podi.

I amb una mica més de volta de l'esperada, vam arribar a Platja d'Aro, capital dels comiats de solter i soltera de la Costa Brava. Allà, després d'instal·lar-nos al famós i cèntric Hotel Cliper, vam anar al McDonalds a dinar.

I per digerir un dinar tan consistent, vam anar a passejar. Uns quants vam jugar un partit de futbol a la platja, mentre la resta degustava unes cerveses. Finalment, no van poder resistir-se i tots vam acabar revolcant-nos per la sorra lluitant per una pilota.

Així que va arribar l'hora de canviar-nos i prepara-nos per la festa. A Muxampa li vam dir que es posés el traje i que baixés al pati de l'hotel, que allà l'esperàvem tots. Una vegada feta la broma, li vam posar l'autèntica disfressa:

I nosaltres, per la nostra part, vam estrenar la genial samarreta Juicy Dick. El disseny va ser una currada de Bloody Henry, Ono i la germaneta d'aquest. Aquí ens podeu veure a tots:

Cal dir que a Muxampa li va agradar molt la disfressa. De seguida vam gravar un mini vídeo del seu debut:



Ambientats com estàvem vam anar a fer una volta per fer temps per l'hora de sopar. La gent ens aclamava i ens demanava fer-se fotos amb nosaltres. Muxampa exercia de líder carismàtic.

Vam anar a sopar a Cal Padrí, un lloc potser una mica massa tranquil pel nostre gust però on vam menjat molt bé.

I després va començar la festa. Com explicàvem, Platja d'Aro és la capital dels comiats de solter i soltera de la Costa Brava així que només féiem que trobar altres grups. Cap d'ells tan genial com nosaltres clar.

Tots els kmarades sense excepció vam aguantar i vam regnar durant tota la nit. Farra descontrolada, assetjament a i per part de fèmines que ens volien conèixer, alcohol i més festa. La nit va ser memorable.


El que no va ser tan memorable va ser l'endemà al matí, quan ens vam llevar destrossats i encara arrossegant els efectes perversos de la nit. Així que a part d'Ono i Potx que van anar a córrer i Alimanya que va corregir exàmens, la resta ens vam llevar just per marxar de l'hotel. Vam menjar alguna cosa ràpida al Viena que teníem davant i cap a casona.

I aquí es va acabar el comiat! Ahhhhhhhh...............a muelte a muelte!

Comiat de soltera de la SUPER XISPII!!!!!!!!!!!!!!

Ultimament estem mooolt ocupats!!! Els passats 31 de maig i 1 de juny, les nenes vem deixar els maromos sols a casa, i vem marxar de comiat de soltera de la XISPII!!

Pobreta la vem portar ven enganyada... La vem fer llevar a 2/4 de set i al final la vem passar a recollir a 1/4 de 10...jeje!! I ella sense tenir idea d'on la portavem...

Aqui ens teniu a punt de sortir
cap al nostre desti secret!

Després d'una parada tècnica vem arribar a destí: PORTAVENTURA!!! Despres de posar una titola al cap de la nuvia vem començar la ruta.

Tot i la pluja de la tarda vem passar un dia divertidissim! Vem disfrutar de les atraccions (Tutuki Splash, Dragon Khan, Huracan condor, Stampida, Ràpids, Diablo, Cotxes de Xoc i Furius Bakus), vem dinar a la Cantina i vem visitar el Saloon.

Vaja que ni la pluja pot amb les Filles de Belcebú!

Anavem guapes, eh????

Després d'aquest emocionant dia i de pujar a les atraccions d'infart ens vem dirigir al nostre següent destí.... TARRAGONA!

Allà vem tenir el temps just per arreglar-nos, fer plorar una miqueta a la núvia i anar al restaurant, on ens vem trovar amb les amigues tarragonines de la Xispii.

Les nenes uniformades!

Un cop al restaurant i després de sopar, va venir l'entrega de regalets. Aquí podeu veure com va disfrutar la Xispii (nena... que això no es mossega...)

I per acavar una mica de ballaruga!!!!!!!!!!!!

QUE SIGUEU MOOOOLT FELIÇOS!!!!!!!!

Aniversari Trigues

El passat 24 de maig els kmarades li van preparar un dinar sorpresa a la Trigues. Que es celebrava???? L'arribada a la trentena....

Bona companyia, molta teca i xocolata....

Aqui teniu la foto de familia!

XXX Cursa del Corté Inglés

Hola a tots altra vegada!

El passat diumenge 18 de maig, alguns kmarades vam anar a la XXX Cursa del Corte Inglés. Marranus, no era una cursa porno, sino que era la trentena edició.

Aquí teniu la foto dels participants.

Aquí teniu Snowy, Serraka, Ono, Epna, Henry i Olga. Els artistes convidats eren el Javi i l'Eva. La resta de corredors, uns 54000 no surten a la foto.

La cursa tenia un recorregut circular, d'uns 11 quilòmetres. Sortia de la Plaça Catalunya, pujava pel Passeig de Gràcia i tombava pel Carrer d'Aragó. Passava per davant del famós Colmado Quilez i quan arribava al Carrer Tarragona enfilava fins la Plaça d'Espanya. A partir d'aquí la terrible pujada a l'Estadi Olímpic...on vam viure un dels moments més emocionant, quan vam fer la volta per la pista.

Després, tot baixada.....Carrer Lleida, Paral·lel, Manso i Ronda Sant Antoni. Quan vam treure el nas pel Carrer Pelai, només quedaven uns pocs metres.

EL Xavi i el Javi van ser els primers a arribar, seguits d'Epna i Serraka. Els caminadors van creuar la línia poc després: Olga, Henry, Neus i Eva.

En definitiva, una fanàstica cursa que ja tenim ganes de repetir.

Primera Marxa del Montserratí

El passat 10 de febrer, els kmarades van triomfar altra vegada en una de les proves més dures del calendari de muntanya: La Primera Marxa del Montserratí.

Penseu que és tan dura que ja estava planificada pel Club Excursionista d'Esparreguera des del segle XV a.C, però les autoritats mai havien permés que es realitzés. Després d'una esmena constitucional aprovada al Congrés a proposta del Partit Kmarada, la marxa va esdevenir legal.

Esparreguera és un bonic poble entre Igualada i Barcelona conegut sobretot pels usuaris de la Hispano Igualadina. A més a més, és el punt de sortida i d'arribada d'aquesta primera marxa. El recorregut, circular qual Banda de Moebius, tenia una longitud d'uns 19 quilòmetres aproximadament i un pendent acumulat d'uns 700 metres.

Minerva -Smallgrass woman-, Trigues, Potx, Sa Majestat Ono, Bloody Henry amb la seva flamant concubina Olga i el Mestre Vib van ser els participants.

El recorregut transcorria pels voltants d'Esparreguera, passava per Collbató i permetia unes vistes fantàstiques de Montserrat.

La Trigues, una vegada va veure que no podia quedar primera ni batre el rècord olímpic, es va enfadar i va optar per fer el recorregut curt, d'uns 11 quilòmetres. Ella va ser la primera a arribar.

Seguidament, Ono, Serraka, Potx, Minerva, Henry i Olga van creuar la línia d'arribada entre els crits de joia del públic.

El comentari general de la gent era, "tenen límit les proeses dels kmarades?"

kmarades@black un any més...

Doncs sib! Un any més tal i com marca la tradició, els reis d'Orient van venir desde molt lluny per portar l'alegria als nens petits i carbó als malcriats (com sempre, el carbó ha pujat de preu de forma extraordinaria).

No! No és el camí que porta al mon de'n Kaito! És l'espectacular carrossa del rei negre! I corren rumors que tot ho té tan espectacular com la carrossa!

Cal recordar que la cavalcata dels reis d'Igualada és una de les més espectaculars de la Via Làctea. I és que mentres centenars de patges van passant pels carrers omplenant-los de caramels els nens (i alguna hot milf) esperen ansiosament que els patges passin per casa seva a portar-los-hi els regals)...
... Per a més informació feu click a la plana oficial dels reis d'Igualada (queixes a Bloody Henry).

Fixeu-vos quin goig que fan aquests patges d'orient. Encara que duguin plomes son uns matxotes!

La reina té molt clar el que vol per la princeseta Elia: un bon negrot! Clar que si!!!

En MiniG rodejat de patges... corren rumors que encara no es pot assentar.

I per acabar... una bonica estampa familiar...

Ole, ole, oleeee... som els kmarades!

Cap d'any al Bosc dels Tarongers (Valls) - 28 de desembre - 1 de gener

Algú coneix el Bosc dels Tarongers? I tant! És una casa rural ubicada prop de Valls...bé, correcció, una casa rural no...és una immensa casa senyorial impressionant on els Kmarades vam tenir la sort de poder passar aquest últim cap d'any (una altra correcció, la casa va tenir la sort que els kmarades hi passessin el cap d'any).

La història va començar a l'abril del 2007. Snowy va lligar aquesta casa i així vam poder dormir tranquils fins el moment culminant.

Així que el divendres 28 de desembre, amb la moral alta i amb il·lusió desbordada els primers kmarades ens vam reunir al Carrefour de Les Comes per proveïr-nos de menjar i altres foteses.

Epna, Snowy, Minerva, Henry i Serraka van ser els escollits. La presència de Trigues i Potx perillava perquè la pobreta Trigues estava sent atacada per un refredat molt violent. Així que vam concretar la llista de la compra i vam formar diferents equips.

Una vegada comprat tot, vam encarregar deu o quinze pollastres a l'ast per dinar i vam quedar a Santa Coloma de Queralt per seguir el camí cap a Valls. Finalment, Trigues i Potx se'ns van poder afegir.

Havíem quedat amb la mestressa a costat del Lidl de Valls. Després d'esperar una estona, ens va venir a buscar i ens va conduir cap a la casa.

Com es pot veure en aquestes fotos, es tractava d'una casa impressionant:

La casa es trobava en un paratge més o menys aïllat, i amb cases semblants a una certa distància. La casa tenia tres plantes: a la planta baixa hi havia un rebedor prou gran, amb una taula circular (que va ser designada com a taula de fumadors) i un equip de música, un menjador enorme i una saleta amb TV i reproductor de DVD. Per acabar, hi havia una cuina amb rentavaixelles, microones i forn i un rebost amb rentadora i assecadora.

A la segona planta hi havia dues habitacions, un petit distribuidor amb un bressol i l'entrada a la sala del fred. Aquesta sala del fred era una mena d'estudi amb molta llum però poca calor, ja que no hi havia cap mena de radiador. Lectures acurades indicaven una temperatura propera als 0 Kelvin. La part més interessant de la casa es trobava dins aquest estudi: una capella real, amb altar i confessionari.

I per acabar, a la tercera planta hi havien tres habitacions més.

Pel que fa als exteriors, un total de 24000 m2 encabien una piscina com aquesta:

I una barbacoa com la que veieu:

Una altra vegada els kmarades havíem escollit una casa ideal per l'estiu...quina llàstima que ho haguéssim fet per cap d'any!

Així que una vegada instal·lats, amb les provisions ben guardades i repartides les habitacions, vam entaular-nos per menjar-nos un fabulós pollastrot a l'ast.

La tarda va passar entre partides amb la Wii. Quan va arribar el vespre vam menjar-nos el salmó amb una mica d'amanideta i vam anar a dormir. L'endemà es presentava mogut.

Dissabte 29 de desembre - Dia de la Kostellada

El dissabte havia de ser un gran dia. Tota la resta de kmarades havia de venir per fer l'últim dinar del 2007. Va arribar Sir Charles, després Pisuk, Pareta, Oriol, Pati, Griwar, Marc, Rei, Reina i Èlia; al cap de res Alimanya i per acabar Pròtil i MiniG. Des del dinar del 25 de novembre, el dia de la Cursa de l'Esquiador, no érem tanta gent...fins i tot els petits kmarades: Oriol, Èlia i Marc (que moltes escoles de primària ja es disputen).

Aquí podeu veure una foto del dinar:

I encara una altra, aquesta de la sobretaula:

La sobretaula es va allargar fins ben ben tard, entre partides de Wii i Playstation...jocs de cartes i algunes foteses més. Quan els convidats van marxar, vam fer un sopar lleuger, vam mirar-nos el DVD del Love Boat i vam realitzar la cerimònia del canvi d'ídol. Els kmarades vam pensar que una ampolla de Jack Daniel's seria més adequada per presidir l'altar de la capella.

Aquí podeu veure el vídeo que vam enregistrar durant la Cerimònia del Canvi d'Ídol:

(podeu veure aquest vídeo a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=OUF0rRMCzfQ)

Diumenge 30 - K Game i Karaoke

Ens vam llevar el diumenge amb la grata sorpresa que el Sr Potx havia adquirit la meitat d'un quiosc a Valls i ens havia portat lectura per tots: El Periódico, La Vanguardia, Cosmopolitan i Intervíu ens van donar estones de distracció i ens van connectar amb el món exterior.

Com tots els matins, l'estona va passar prou ràpid i vam dinar un fantàstic pit de pollastre a la planxa amb mongeta tendra i patata. Carxofa i maionesa foren els complements de tan suculent àpat.

Passada la tarda, vam decidir que aquella nit era el moment ideal per dos esdeveniments claus: el K Game i la competició de Karaoke.

El K Game, evolució del conegut arreu del món SIB Game, va ser obra d'Epna amb alguns retocs de Serraka. Aquí podeu veure el taulell:

Per fer-lo més jugable, vam fer dos grups: xaies i pastors. I quan tocava beure, es feia per torns: un membre cada vegada. En aquesta partida va quedar demostrat que: millor jugar amb una beguda fluixeta (com per exemple Ponche amb Cola), el MiniG va aprendre ràpidament què és un Cuajo i aquest joc és impossible d'acabar.

I així, quan estàvem ben entonadets, vam fer la competició de Karaoke. Potx va dissenyar un enquadrament d'eliminatòries, i la finalíssima entre Minerva i Pròtil va ser guanyada per la primera!

Dilluns 31 - La festa

Havia arribat el gran dia. Ens vam llevar, vam dinar i vam començar a preparar el sopar i la festa: per menjar teníem un brutal pica pica amb patates, embotit, formatges, patés, pizzes, olivetes, unes misterioses butifarretes negres, Cruji Xispis o truita de patates. Havíem decorat el menjador amb cintes i amb globus, on cada kmarada havia escrit un desig i/o reflexió pel proper any.

Mentre féiem els preparatius van arribar Alimanya i Anna.

Aquí podeu veure com va quedar la sala:

Van venir les campanades i de seguida les depravacions. Aquí podeu veure un tequilasso:

I aquí MiniG i Epna en plena voràgine alcohòlica:

Altres tradicions que vam respectar escrupolosament van ser recerca i captura del sensor de temperatura de l'Alimanya. Va ser trobar fàcilment, però les nostres ments dèbils ens van fer confessar quan Alimanya ens va pressionar lleugerament.

La resta de la festa la podríem catalogar com a molt X, així que no en donarem més detalls. Qui els vulgui, que miri les fotos.

Dimarts 1 - Adéu siau

El dia 1 va ser molt curt. Ens vam llevar tristos i nostàlgics, recordant els moments grans del dia abans. La xocolata desfeta en va fer el moment una mica més passable.

Vam elaborar un dinar amb les restes dels altres dies i vam netejar la casa.

Ens vam fer la foto de comiat, i vam començar a planificar la propera sortida!