Voley Sorra 2008

El campionat de volei sorra d'igualada, sempre ha estat un puntal esportiu nostre. Allà es va gestar la mítica i llegendària història dels Fills de Belcebú (Gurús del Gore), que van enlluernar en la primera edició amb unes mítiques samarretes que van causar furor...
... any rera any els Fills de Belcebú van anar participant i coleccionant derrotes, fins a convertir-se en l'equip abanderat de la competició.

El 2007 ja vam participar sota el nom de kmarades, i aquest any vam tornar a repetir-ho. Així doncs per segon any, no hi havia els Fills de Belcebú, però els kmarades agafaven el seu relleu... per continuar amb les derrotes!

Aquest any hem fet ni tres, ni cinc: quaaaaaaatre equips. Dos de masculins i dos de mixtes. Els noms??? Tan originals com....

1. Kmarades
2. Kmarades Reloaded
3. Kmarades Revolutions
4. Kmarades Stricke Back

Qualsevol queixa: al tarat del mestre víbora, que gràcies a la seva desbordant imaginacio, debem aquests noms.

El millor que té el volei sorra d'igualada, no son les xatis amb tanga revolcant-se pel terra no... el millor és que es tracta d'un esdeveniment esportiu global, que dura aproximadament 48 hores... Et pot tocar jugar a les tres de la matinada (com ens va passar) o bé a les nou del matí (que també ens va passar).

MiniG, el gran Potx, i en Pisuk (a punt d'explotar de birra), discutint les tàctiques d'última hora....

Abans de la primera derrota...

A veces veo muertos.... no, tranquil, es que els kmarades ens movem tan ràpid per la pista que les càmares de fotos no tenen temps de captar-nos.

En Muxampa a punt d'esmatxar...

Snowy i Trigues a punt per combinar... me la passes, te la torno i... esmatxadaaaaaaaa!!!!! Brutal.

Què podem dir del campionat??? Doncs bé, que anavem encarrilant derrotes (amb alguna victoria aïllada) fins que va arrivar el dissabte a la nit... i amb ell, la desgràcia.

La desgràcia va venir en forma de diluvi universal que va obligar a retrassar bona part de partits... AAAhhh... els kmarades, estavem davant un dilema. M'explico: haviem quadrat els nostres horaris, per acavar els partits el dissabte a les 22h (més o menys) i després anàvem a sopar al Protilau a ingerir litres i litres d'OH. Peròoooo... amb el retràs, no sabiem quan jugariem!!!
Així que després de vàries reunions, els kmarades en assamblea, vam decidir... d'anar al sopar. Per tant, ens vàrem perdre alguns partits per no assistència i amb ells la possibilitat de classificar-nos, guanyar el campionat i anar al campionat mundial de volei sorra. Altre any serà... encara tenim prioritats.

Mireu quina mirada penetrant la de'n Muxampa. És la mirada melancòlica d'algú que voldria estar suant tot jugant a volei en comptes de pendre's el puraco després d'un bon sopar...

En fi!!! Va ser un gran campionat, llàstima de la pluja, però com sempre el 2009 hi tornarem!!!!!! We liiiiiiiiiiiiiiike it!

Handbol sorra 2008

Com cada any, els kmarades vam participar al torneig d'Handbol Sorra i com sempre vam protagonitzar una actuació memorable: les nostres derrotes seran recordades durant dècades.
Aquest cop a més a més participaven en dos equips, un de masculí i l'altre de mixte.

Equip Masculí

• Alimanya el rei de la canya: La figura de l'equip, un esportista d'èlit vingut a menys, però que de tant en tant dona mostres que deixen entreveure el gran jugador que havia sigut.
• Mestre Víbora: Oblidats els seus problemes amb les lesions, es va entregar al màxim i va demostrar que només amb la voluntat les coses no surten.
• Enric: No es el bloody henry, si no un colega de l'alimanya, ex-jugador del TDK. Ens va deleitar amb grans dosis d'entrega, voluntarietat i companyerisme.
• Ono: Els seus aley-hoops amb rectificats a l'aire, després de recollir un rebot van fer furor... practiqui l'esport que practiqui Ono, sempre sembla que sigui basquet.
• Pisuk: Va esforçar-se al màxim per ensenyar al seu fillet de que és capaç el seu pare. Per sort l'Oriolet encara és massa petit per recordar-se'n.
• Epna: Jo mateix, que vaig estar al mateix nivell que la resta de l'equip: memorable.

Equip Mixte

• Eva: La figura de l'equip mixt. Quan juga amb companyes que en saben tan com ella arriba a les finals... quan juga amb els kmarades encadena derrota rera derrota.
• Spicy: Va donar mostres de l'enorme jugadora d'hoquei que havia sigut, però sense un stick no podia apallissar a les rivals.
• Snowy: Es va dedicar a lesionar a totes les rivals que se li posaven per davant... ja se la coneix com la Rochemback de l'Handbol.
• Epna, Alimanya i Mestre Vibora, que van voler repetir més derrotes.

El primer partit el va jugar l'equip mixt que va caure amb molta honra... però era d'hora, a les 09:00 i els kmarades a aquesta hora encara no ens hem despertat... per això ens van guanyar.
Poc després a les 10:00, entre loors de multitud l'equip masculí, feia la seva entrada a la sorra (probablament extreta d'alguna de les 3883 obres que estan per acavar a Igualada).
Aquí teniu una foto del moment en que l'equip preparava la tàctica secreta: 

Aqui tenim a Ono, a punt d'humiliar el porter després de fer-li trenta-quatre rectificats a l'aire...

Després a les 11:00 i a les 12:00, sense temps per recuperar-se encadenavem dos partits més... i fixeu-vos que he dit partits, perquè contra tot pronòstic... a les 12:00 vam assolir una VICTORIAAAAAAA!!!! I poca conya, eh??? No vam guanyar contra uns vejestorios de 30 anys, si no contra tot uns pipiolos, en plena forma, i amb unes abdominals brutals. Però amb això sol, no n'hi ha prou per vençer els kmarades.


Amb aquest partit es va acavar la participació de l'equip masculí, perquè (injustament) amb una sola victoria no ens vam classificar per a la següent fase... Així que tornem a l'equip mixt. Li esperaven dos partits seguis: a les 13:00 i a les 13:30... Què passaria??


Els partits desprenien una intensitat brutal:

Serraka guanyant el sac als rivals... va ser l'única cosa que vam guanyar...

Snowy a punt de destrossar la porteria (i la moral) dels rivals amb un missil estratosfèric.

Tot i que els kmarades vam desplegar un joc sublim, liderats per l'Eva, la veritat és que no vam poder evitar dues derrotes més... però pels pèls, eh???

Eva amb la pilota, posant amb el perfil bo per la càmara, abans de marcar un altre gol...

En resum, finalment l'equip masculí va tancar la seva participació amb una victòria en tres partits, i l'equip mixt amb tres honroses derrotes, però amb la clara convicció de que l'any que vé, les coses seran molt diferents....


Ah! I finalment, gràcies a tota l'afició que va gaudir del joc dels kmarades!!!