kmarades: Voley Sorra 2008

El campionat de volei sorra d'igualada, sempre ha estat un puntal esportiu nostre. Allà es va gestar la mítica i llegendària història dels Fills de Belcebú (Gurús del Gore), que van enlluernar en la primera edició amb unes mítiques samarretes que van causar furor...
... any rera any els Fills de Belcebú van anar participant i coleccionant derrotes, fins a convertir-se en l'equip abanderat de la competició.

El 2007 ja vam participar sota el nom de kmarades, i aquest any vam tornar a repetir-ho. Així doncs per segon any, no hi havia els Fills de Belcebú, però els kmarades agafaven el seu relleu... per continuar amb les derrotes!

Aquest any hem fet ni tres, ni cinc: quaaaaaaatre equips. Dos de masculins i dos de mixtes. Els noms??? Tan originals com....

Kmarades
Kmarades Reloaded
Kmarades Revolutions
Kmarades Stricke Back

Qualsevol queixa: al tarat del mestre víbora, que gràcies a la seva desbordant imaginacio, debem aquests noms.

El millor que té el volei sorra d'igualada, no son les xatis amb tanga revolcant-se pel terra no... el millor és que es tracta d'un esdeveniment esportiu global, que dura aproximadament 48 hores... Et pot tocar jugar a les tres de la matinada (com ens va passar) o bé a les nou del matí (que també ens va passar).

MiniG, el gran Potx, i en Pisuk (a punt d'explotar de birra), discutint les tàctiques d'última hora....

Abans de la primera derrota...

A veces veo muertos.... no, tranquil, es que els kmarades ens movem tan ràpid per la pista que les càmares de fotos no tenen temps de captar-nos.

En Muxampa a punt d'esmatxar...

Snowy i Trigues a punt per combinar... me la passes, te la torno i... esmatxadaaaaaaaa!!!!! Brutal.

Què podem dir del campionat??? Doncs bé, que anavem encarrilant derrotes (amb alguna victoria aïllada) fins que va arrivar el dissabte a la nit... i amb ell, la desgràcia.

La desgràcia va venir en forma de diluvi universal que va obligar a retrassar bona part de partits... AAAhhh... els kmarades, estavem davant un dilema. M'explico: haviem quadrat els nostres horaris, per acavar els partits el dissabte a les 22h (més o menys) i després anàvem a sopar al Protilau a ingerir litres i litres d'OH. Peròoooo... amb el retràs, no sabiem quan jugariem!!!
Així que després de vàries reunions, els kmarades en assamblea, vam decidir... d'anar al sopar. Per tant, ens vàrem perdre alguns partits per no assistència i amb ells la possibilitat de classificar-nos, guanyar el campionat i anar al campionat mundial de volei sorra. Altre any serà... encara tenim prioritats.

Mireu quina mirada penetrant la de'n Muxampa. És la mirada melancòlica d'algú que voldria estar suant tot jugant a volei en comptes de pendre's el puraco després d'un bon sopar...