diumenge, de juny 08, 2008

Comiat de solter de Muxampa

Hola tarats i tarades!

El cap de setmana del 7 i 8 de juny vam celebrar el Comiat de Solter de Muxampa, el Rei de la Tranca. Ell no ho sabia, però teníem preparades un munt de sorpreses. El Comité Organitzador portava molts mesos treballant perquè tot sortís a la perfecció. Després de preparar-ho tot, li vam enviar les següents instruccions:

Hola ésser insignificant,

La Comisió Organitzadura de la Despedida del Muxampa Rei de la Tranca REQUEREIX la teva presència el proper dissabte 7 de juny. No és una petició, és una obligació.

Has d'agafar el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de La Pobla en direcció a Igualada que surt a les 8:32h. Quina sort que tens que no hi hagi RENFE. Arribaràs a Igualada a les 8:39h aproximadament. A continuació trobaràs els membres de la Comissió al bar de l'estació. Allà rebràs instruccions.

La indumentària a portar posada és un xandall. Prepara't una maleta amb els següents items, com a mínim:

-Roba per sortir de festa a la nit.
-Banyador i tovallola.
-Estris d'higiene personal.
-Una pinta.
-Important, un traje amb camisa i corbata. Serà necessari en un momento dado.
-No cal que portis diners en efectiu, els kmarades et proveiran.
-Telèfon mòbil. Ens reservem el dret de requisar-te'l.
-Vaselina pel culete.

Això és tot. Fi del comunicat.

Atentament,
CODMRT

Tots els Kmarades a punt. Només vam patir una baixa, Sir Charles estava altra vegada en alguna missió secreta. Va ser una gran llàstima! I teníem dos convidats més: el Jordi, vei de Muxampa en la seva infància (al contrari del que algú pensava no era l'actual veí de la Pobla) i el Manel, amic de la família Xispii.

Així que mentre Muxampa anava en direcció al bar de l'estació, els Kmarades preníem un tallat als Molins. La primera opció era El Verdaguer, però Pisuk hi va passar abans i ens va advertir d'una baralla entre xinesos i gitanos.

Mentre Muxampa ens trucava per preguntar on érem nosaltres l'ignoràvem. Quan vam haver decidit que ja n'hi havia prou, vam enviar-li un SMS de broma perque anés a Can Serraka; el tarat s'ho va creure i quan vam anar a l'estació ja no hi era.

Aquí podeu veure'ns a l'estació.


Vam interceptar Muxampa i ens el vam endur...a Manresa! Havíem de recollir Griguerra abans de la següent parada.

Una vegada tot juntets, vam arribar al Coll de Revell, que és una àrea de servei situada a la Carretera de Vic a Espinelves i on vam fer un esmorzar brutal. Havíem de reunir forces!

La següent parada era el Circuit de Karts de Sils. Estava claríssim que una cosa com aquesta no podia faltar en aquesta festa. La posada en escena estava molt ben aconseguida: els corredors començaven a rodar en uns entrenaments lliures, al cap d'una estona engegava el cronòmetre per decidir la graella de sortida. Després d'una pausa de deu minuts per comentar la jugada, començava la cursa.

Aquí ens teniu a punt de pujar als cotxes:

La classificació va ser la següent:

MiniG, Jordi, Griwar, Bloody Henry, Pisuk, Muxampa, Alimanya, Ono, Serraka, Epna, Potx.

I aquí podeu veure un vídeo de la part final de l'entrega de premis al podi.

I amb una mica més de volta de l'esperada, vam arribar a Platja d'Aro, capital dels comiats de solter i soltera de la Costa Brava. Allà, després d'instal·lar-nos al famós i cèntric Hotel Cliper, vam anar al McDonalds a dinar.


I per digerir un dinar tan consistent, vam anar a passejar. Uns quants vam jugar un partit de futbol a la platja, mentre la resta degustava unes cerveses. Finalment, no van poder resistir-se i tots vam acabar revolcant-nos per la sorra lluitant per una pilota.

Així que va arribar l'hora de canviar-nos i prepara-nos per la festa. A Muxampa li vam dir que es posés el traje i que baixés al pati de l'hotel, que allà l'esperàvem tots. Una vegada feta la broma, li vam posar l'autèntica disfressa:

I nosaltres, per la nostra part, vam estrenar la genial samarreta Juicy Dick. El disseny va ser una currada de Bloody Henry, Ono i la germaneta d'aquest. Aquí ens podeu veure a tots:

Cal dir que a Muxampa li va agradar molt la disfressa. De seguida vam gravar un mini vídeo del seu debut:




Ambientats com estàvem vam anar a fer una volta per fer temps per l'hora de sopar. La gent ens aclamava i ens demanava fer-se fotos amb nosaltres. Muxampa exercia de líder carismàtic.

Vam anar a sopar a Cal Padrí, un lloc potser una mica massa tranquil pel nostre gust però on vam menjat molt bé.

I després va començar la festa. Com explicàvem, Platja d'Aro és la capital dels comiats de solter i soltera de la Costa Brava així que només féiem que trobar altres grups. Cap d'ells tan genial com nosaltres clar.

Tots els kmarades sense excepció vam aguantar i vam regnar durant tota la nit. Farra descontrolada, assetjament a i per part de fèmines que ens volien conèixer, alcohol i més festa. La nit va ser memorable.


El que no va ser tan memorable va ser l'endemà al matí, quan ens vam llevar destrossats i encara arrossegant els efectes perversos de la nit. Així que a part d'Ono i Potx que van anar a córrer i Alimanya que va corregir exàmens, la resta ens vam llevar just per marxar de l'hotel. Vam menjar alguna cosa ràpida al Viena que teníem davant i cap a casona.

I aquí es va acabar el comiat! Ahhhhhhhh...............a muelte a muelte!

divendres, de juny 06, 2008

Comiat de soltera de la SUPER XISPII!!!!!!!!!!!!!!

Ultimament estem mooolt ocupats!!! Els passats 31 de maig i 1 de juny, les nenes vem deixar els maromos sols a casa, i vem marxar de comiat de soltera de la XISPII!!

Pobreta la vem portar ven enganyada... La vem fer llevar a 2/4 de set i al final la vem passar a recollir a 1/4 de 10...jeje!! I ella sense tenir idea d'on la portavem...

Aqui ens teniu a punt de sortir
cap al nostre desti secret!





Després d'una parada tècnica vem arribar a destí: PORTAVENTURA!!! Despres de posar una titola al cap de la nuvia vem començar la ruta.



Tot i la pluja de la tarda vem passar un dia divertidissim! Vem disfrutar de les atraccions (Tutuki Splash, Dragon Khan, Huracan condor, Stampida, Ràpids, Diablo, Cotxes de Xoc i Furius Bakus), vem dinar a la Cantina i vem visitar el Saloon.



Vaja que ni la pluja pot amb les Filles de Belcebú!

Anavem guapes, eh????




Després d'aquest emocionant dia i de pujar a les atraccions d'infart ens vem dirigir al nostre següent destí.... TARRAGONA!

Allà vem tenir el temps just per arreglar-nos, fer plorar una miqueta a la núvia i anar al restaurant, on ens vem trovar amb les amigues tarragonines de la Xispii.


Les nenes uniformades!


Un cop al restaurant i després de sopar, va venir l'entrega de regalets. Aquí podeu veure com va disfrutar la Xispii (nena... que això no es mossega...)




I per acavar una mica de ballaruga!!!!!!!!!!!!







QUE SIGUEU MOOOOLT FELIÇOS!!!!!!!!

Aniversari Trigues

El passat 24 de maig els kmarades li van preparar un dinar sorpresa a la Trigues. Que es celebrava???? L'arribada a la trentena....


Bona companyia, molta teca i xocolata....





Aqui teniu la foto de familia!

















dimarts, de maig 27, 2008

XXX Cursa del Corté Inglés

Hola a tots altra vegada!

El passat diumenge 18 de maig, alguns kmarades vam anar a la XXX Cursa del Corte Inglés. Marranus, no era una cursa porno, sino que era la trentena edició.

Aquí teniu la foto dels participants.


Aquí teniu Snowy, Serraka, Ono, Epna, Henry i Olga. Els artistes convidats eren el Javi i l'Eva. La resta de corredors, uns 54000 no surten a la foto.

La cursa tenia un recorregut circular, d'uns 11 quilòmetres. Sortia de la Plaça Catalunya, pujava pel Passeig de Gràcia i tombava pel Carrer d'Aragó. Passava per davant del famós Colmado Quilez i quan arribava al Carrer Tarragona enfilava fins la Plaça d'Espanya. A partir d'aquí la terrible pujada a l'Estadi Olímpic...on vam viure un dels moments més emocionant, quan vam fer la volta per la pista.

Després, tot baixada.....Carrer Lleida, Paral·lel, Manso i Ronda Sant Antoni. Quan vam treure el nas pel Carrer Pelai, només quedaven uns pocs metres.

EL Xavi i el Javi van ser els primers a arribar, seguits d'Epna i Serraka. Els caminadors van creuar la línia poc després: Olga, Henry, Neus i Eva.

En definitiva, una fanàstica cursa que ja tenim ganes de repetir.

dissabte, de febrer 16, 2008

Primera Marxa del Montserratí

El passat 10 de febrer, els kmarades van triomfar altra vegada en una de les proves més dures del calendari de muntanya: La Primera Marxa del Montserratí.

Penseu que és tan dura que ja estava planificada pel Club Excursionista d'Esparreguera des del segle XV a.C, però les autoritats mai havien permés que es realitzés. Després d'una esmena constitucional aprovada al Congrés a proposta del Partit Kmarada, la marxa va esdevenir legal.

Esparreguera és un bonic poble entre Igualada i Barcelona conegut sobretot pels usuaris de la Hispano Igualadina. A més a més, és el punt de sortida i d'arribada d'aquesta primera marxa. El recorregut, circular qual Banda de Moebius, tenia una longitud d'uns 19 quilòmetres aproximadament i un pendent acumulat d'uns 700 metres.

Minerva -Smallgrass woman-, Trigues, Potx, Sa Majestat Ono, Bloody Henry amb la seva flamant concubina Olga i el Mestre Vib van ser els participants.


El recorregut transcorria pels voltants d'Esparreguera, passava per Collbató i permetia unes vistes fantàstiques de Montserrat.


La Trigues, una vegada va veure que no podia quedar primera ni batre el rècord olímpic, es va enfadar i va optar per fer el recorregut curt, d'uns 11 quilòmetres. Ella va ser la primera a arribar.

Seguidament, Ono, Serraka, Potx, Minerva, Henry i Olga van creuar la línia d'arribada entre els crits de joia del públic.

El comentari general de la gent era, "tenen límit les proeses dels kmarades?"

dilluns, de gener 28, 2008

kmarades@black un any més...

Doncs sib! Un any més tal i com marca la tradició, els reis d'Orient van venir desde molt lluny per portar l'alegria als nens petits i carbó als malcriats (com sempre, el carbó ha pujat de preu de forma extraordinaria).


No! No és el camí que porta al mon de'n Kaito! És l'espectacular carrossa del rei negre! I corren rumors que tot ho té tan espectacular com la carrossa!


Cal recordar que la cavalcata dels reis d'Igualada és una de les més espectaculars de la Via Làctea. I és que mentres centenars de patges van passant pels carrers omplenant-los de caramels els nens (i alguna hot milf) esperen ansiosament que els patges passin per casa seva a portar-los-hi els regals)...
... Per a més informació feu click a la plana oficial dels reis d'Igualada (queixes a Bloody Henry).

Fixeu-vos quin goig que fan aquests patges d'orient. Encara que duguin plomes son uns matxotes!


La reina té molt clar el que vol per la princeseta Elia: un bon negrot! Clar que si!!!

En MiniG rodejat de patges... corren rumors que encara no es pot assentar.



I per acabar... una bonica estampa familiar...

Ole, ole, oleeee... som els kmarades!

dijous, de gener 03, 2008

Cap d'any al Bosc dels Tarongers (Valls) - 28 de desembre - 1 de gener

Algú coneix el Bosc dels Tarongers? I tant! És una casa rural ubicada prop de Valls...bé, correcció, una casa rural no...és una immensa casa senyorial impressionant on els Kmarades vam tenir la sort de poder passar aquest últim cap d'any (una altra correcció, la casa va tenir la sort que els kmarades hi passessin el cap d'any).

La història va començar a l'abril del 2007. Snowy va lligar aquesta casa i així vam poder dormir tranquils fins el moment culminant.

Així que el divendres 28 de desembre, amb la moral alta i amb il·lusió desbordada els primers kmarades ens vam reunir al Carrefour de Les Comes per proveïr-nos de menjar i altres foteses.

Epna, Snowy, Minerva, Henry i Serraka van ser els escollits. La presència de Trigues i Potx perillava perquè la pobreta Trigues estava sent atacada per un refredat molt violent. Així que vam concretar la llista de la compra i vam formar diferents equips.

Una vegada comprat tot, vam encarregar deu o quinze pollastres a l'ast per dinar i vam quedar a Santa Coloma de Queralt per seguir el camí cap a Valls. Finalment, Trigues i Potx se'ns van poder afegir.

Havíem quedat amb la mestressa a costat del Lidl de Valls. Després d'esperar una estona, ens va venir a buscar i ens va conduir cap a la casa.

Com es pot veure en aquestes fotos, es tractava d'una casa impressionant:

La casa es trobava en un paratge més o menys aïllat, i amb cases semblants a una certa distància. La casa tenia tres plantes: a la planta baixa hi havia un rebedor prou gran, amb una taula circular (que va ser designada com a taula de fumadors) i un equip de música, un menjador enorme i una saleta amb TV i reproductor de DVD. Per acabar, hi havia una cuina amb rentavaixelles, microones i forn i un rebost amb rentadora i assecadora.

A la segona planta hi havia dues habitacions, un petit distribuidor amb un bressol i l'entrada a la sala del fred. Aquesta sala del fred era una mena d'estudi amb molta llum però poca calor, ja que no hi havia cap mena de radiador. Lectures acurades indicaven una temperatura propera als 0 Kelvin. La part més interessant de la casa es trobava dins aquest estudi: una capella real, amb altar i confessionari.

I per acabar, a la tercera planta hi havien tres habitacions més.

Pel que fa als exteriors, un total de 24000 m2 encabien una piscina com aquesta:

I una barbacoa com la que veieu:

Una altra vegada els kmarades havíem escollit una casa ideal per l'estiu...quina llàstima que ho haguéssim fet per cap d'any!

Així que una vegada instal·lats, amb les provisions ben guardades i repartides les habitacions, vam entaular-nos per menjar-nos un fabulós pollastrot a l'ast.

La tarda va passar entre partides amb la Wii. Quan va arribar el vespre vam menjar-nos el salmó amb una mica d'amanideta i vam anar a dormir. L'endemà es presentava mogut.

Dissabte 29 de desembre - Dia de la Kostellada

El dissabte havia de ser un gran dia. Tota la resta de kmarades havia de venir per fer l'últim dinar del 2007. Va arribar Sir Charles, després Pisuk, Pareta, Oriol, Pati, Griwar, Marc, Rei, Reina i Èlia; al cap de res Alimanya i per acabar Pròtil i MiniG. Des del dinar del 25 de novembre, el dia de la Cursa de l'Esquiador, no érem tanta gent...fins i tot els petits kmarades: Oriol, Èlia i Marc (que moltes escoles de primària ja es disputen).

Aquí podeu veure una foto del dinar:

I encara una altra, aquesta de la sobretaula:

La sobretaula es va allargar fins ben ben tard, entre partides de Wii i Playstation...jocs de cartes i algunes foteses més. Quan els convidats van marxar, vam fer un sopar lleuger, vam mirar-nos el DVD del Love Boat i vam realitzar la cerimònia del canvi d'ídol. Els kmarades vam pensar que una ampolla de Jack Daniel's seria més adequada per presidir l'altar de la capella.

Aquí podeu veure el vídeo que vam enregistrar durant la Cerimònia del Canvi d'Ídol:

(podeu veure aquest vídeo a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=OUF0rRMCzfQ)


Diumenge 30 - K Game i Karaoke

Ens vam llevar el diumenge amb la grata sorpresa que el Sr Potx havia adquirit la meitat d'un quiosc a Valls i ens havia portat lectura per tots: El Periódico, La Vanguardia, Cosmopolitan i Intervíu ens van donar estones de distracció i ens van connectar amb el món exterior.

Com tots els matins, l'estona va passar prou ràpid i vam dinar un fantàstic pit de pollastre a la planxa amb mongeta tendra i patata. Carxofa i maionesa foren els complements de tan suculent àpat.

Passada la tarda, vam decidir que aquella nit era el moment ideal per dos esdeveniments claus: el K Game i la competició de Karaoke.

El K Game, evolució del conegut arreu del món SIB Game, va ser obra d'Epna amb alguns retocs de Serraka. Aquí podeu veure el taulell:

Per fer-lo més jugable, vam fer dos grups: xaies i pastors. I quan tocava beure, es feia per torns: un membre cada vegada. En aquesta partida va quedar demostrat que: millor jugar amb una beguda fluixeta (com per exemple Ponche amb Cola), el MiniG va aprendre ràpidament què és un Cuajo i aquest joc és impossible d'acabar.

I així, quan estàvem ben entonadets, vam fer la competició de Karaoke. Potx va dissenyar un enquadrament d'eliminatòries, i la finalíssima entre Minerva i Pròtil va ser guanyada per la primera!


Dilluns 31 - La festa

Havia arribat el gran dia. Ens vam llevar, vam dinar i vam començar a preparar el sopar i la festa: per menjar teníem un brutal pica pica amb patates, embotit, formatges, patés, pizzes, olivetes, unes misterioses butifarretes negres, Cruji Xispis o truita de patates. Havíem decorat el menjador amb cintes i amb globus, on cada kmarada havia escrit un desig i/o reflexió pel proper any.

Mentre féiem els preparatius van arribar Alimanya i Anna.

Aquí podeu veure com va quedar la sala:


Van venir les campanades i de seguida les depravacions. Aquí podeu veure un tequilasso:



I aquí MiniG i Epna en plena voràgine alcohòlica:

Altres tradicions que vam respectar escrupolosament van ser recerca i captura del sensor de temperatura de l'Alimanya. Va ser trobar fàcilment, però les nostres ments dèbils ens van fer confessar quan Alimanya ens va pressionar lleugerament.

La resta de la festa la podríem catalogar com a molt X, així que no en donarem més detalls. Qui els vulgui, que miri les fotos.

Dimarts 1 - Adéu siau

El dia 1 va ser molt curt. Ens vam llevar tristos i nostàlgics, recordant els moments grans del dia abans. La xocolata desfeta en va fer el moment una mica més passable.

Vam elaborar un dinar amb les restes dels altres dies i vam netejar la casa.

Ens vam fer la foto de comiat, i vam començar a planificar la propera sortida!


diumenge, de desembre 16, 2007

Eternal Running Igualada - 16 desembre

No va ser la primera vegada, però tampoc la última....però el que sí que podem dir és que l'edició 2007 de l'Eternal Running va ser la que més Kmarades va acollir.

I alguns de vosaltres us preguntareu, "Què és l'Eternal Running?". Doncs es tracta d'un circuit mundial format per varies edicions, una d'elles a Igualada. La que es fa a casa nostra és una cursa de 10 quilómetres amb sortida i arribada a l'Avinguda Catalunya; la cursa transcorre pel Polígon de Les Comes i pels boscos d'Òdena, però la part més espectacular són els 20 obstacles que et trobes durant el camí: contenidors buits, alambrades, rieres plenes de gel, fang, bales de palla de tres metres i molts altres. Si visiteu la web del circuit en tindreu més informació: http://www.asicseternalrunning.com/

Doncs aquest 16 de desembre i gràcies a les gestions de la Minerva Epna, MiniG, Serraka i ella mateixa vàrem participar a l'edició d'Igualada.

La cursa començava a les 10h del matí, però abans havíem d'anar a buscar el dorsal i el xip. Aquí ens teniu a punt per començar. MiniG, Mine, Epna i Meste Víbora...encara estàvem nets i polits i feia un fred que pelava.


La cursa va començar com una marabunta de 2000 persones i de seguida ens vàrem trobar els primers obstacles: els neumàtics apilats, la pila de cilindres de formigó (dues vegades) i el camió carregat amb bales de palla. Es van formar les primeres cues i vam superar els obstacles sense problemes. En aquesta foto podeu veure la sortida i en la següent l'obstacle dels cilindres:


Com que l'obstacle estava a prop de la sortida, es formava cua i havies d'esperar força per superar-lo.

El camí va continuar pel Polígon de Les Comes fins al Poliesportiu. Allà vam haver de superar un cordam entrelligat, que ens va recordar a tots una defensa làser per detectar intrusos.

Vam continuar corrent força estona, vam passar per l'avituallament i al cap de poc el primer gran obstacle: recórrer (no creuar) una riera amb plaques de gel de tres centímetres de gruix. L'aigua estava gelada, el calçat pesava moltíssim i trossos de plaques de gel picaves les nostres fredes tíbies com si fossin agulles.

Ara ja no podíem parar, o el fred acabaria amb nosaltres. El següent obstacle era el túnel ple de fang; sembla que van reduir-na la quantitat, ja que amb prou feina et cobria el calçat.

I després de fer una bona estona més de marxa a través del bosc, vam tornar a entrar al Polígon per on està la ITV o el Cementiri. Vam anar directes a l'esplanada de davant de Vives Vidal, d'on havíem sortit. Ara arribaven els últims obstacles.

El primer de tot, una forat al terra ple d'aigua de gairebé 1,70 metres de fondària. Seguidament, una pila de sorra per on s'havia de pujar. Com aquest n'hi havia tres. En aquesta foto podeu veure Epna, satisfet per haver superat la barrera.


I entre el segon i el tercer hi havia les famoses alambrades per on ens havíem d'arrossegar qual cucs. Epna i Minerva s'esforçaven sense perdre el somriure:

I ja per acabar, altra vegada els cilindres i les bales de palla. He d'admetre que veure que havia de repetir-los em va destrossar la moral. Aquí podeu veure'ns escalant les bales:

I així vam acabar, morts però satisfets.

L'endamà mateix vam saber que la nostra Super Cyborg, la Minerva, va ser la primera anoienca en creuar la línia d'arribada. Moltes felicitats campiona!

Només faltava una primera dutxa d'aigua freda i gaudir d'un merescut descans.

I ja per acabar, una foto dels animadors......quina satisfacció sentir el brogit del públic i els seus crits de suport.

Moltes gràcies a tots!

Les fotografies, cortesia de Bloody Henry. Les podeu veure en el seu Picasa web: http://picasaweb.google.es/enric.vidal/EternalRunning

Per cert, una altra prova semblant a l'Eternal Running, és el Tough Guy. Pel que es veu no es cosa de broma, i si no, feu un cop d'ull a aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=ubwfhWl7D3o

divendres, de desembre 07, 2007

Mercat Medieval de Vic

Aquest dijous 6 de desembre del 2007, uns quants kmarades, vam anar a la mítica ciutat de Vich, perdó de Vic, a veure el mercat medieval que solen celebrar per aquestes dates...

És cert que podriem discutir l'ambientació d'aquests tipus de mercats... és a dir, cobraven ja en euros?? Nosaltres haviem portat alguns maravedís que ens sobraven, i la sorpresa va ser quan les transaccions econòmiques eren en euros... quina poca serietat. Tampoc em queda molt clar que al S XIV, la gent de Vic mengés falafels, tot i que com no tinc molt clar com va anar el tema de la conquesta àrab, no m'atreveixo a negar-ho...

... deixant de banda el possible rigor històric, el mercat val molt la pena... multitud de paradetes, algunes de les quals oferien daus de formatge per a degustar i van ser arrasades pel mestre víbora, i també multitud de gent.

Vam voltar pel casc antic de Vic, vam veure una espectacular demostració de vol d'un ocell salvatge, vam menjar el típic bocata de botifarra, la neus es va poder menjar la seva coca reixada, vam intentar despistar al serraka a veure si amb una mica de sort el perdíem i marxar sense ell i vam prendre un café a la majestuosa plaça major de Vic...

Resumint: si mai podeu anar al mercat medieva de Vic, aneu-hi... tot i que possiblement, ara que comença a córrer la veu de que els kmarades també hi anem, l'any que vé hi hagi encara més gent.

AAAahh... aquí fa gràcia perquè el mussol està lligat... però aquesta mateixa mirada en un bosc fosc... et quedaries a fer-li la foto?

Aquí ens teniu... penjant els nostres millors desitjos per al mon (vam demanar que es promogués l'ús del tanga).

Passeu-vos per l'àlbum picassa de la tendra protileta per a veure més fotos de tan magne esdeveniment...

diumenge, de desembre 02, 2007

El Dia K - 1 de desembre de 2007

Aquest dissabte va tenir lloc l'esperat Primer Dia K.
El Dia K serà una festa més en el calendari dels Kmarades, tal com el Pinxito Day, el Bivac Day, el Cap d'Any o les Festes de Kmarades Matxos o Kmarades Femelles.

Podríem dir que l'excusa eren els aniversaris d'Ono (29 d'octubre), Epna (3 de novembre), Serraka (27 de novembre) i Pisuk (18 de desembre), però el que de veritat va ser fou simplement el Dia K.
Els organitzadors (Ono, Epna i Serraka) van convocat un sopar a les 22h al Casino Foment, amb un típic menú tancat que tantes altres vegades hem disfrutat. Les instruccions eren molt simples: anar-hi al dia i hora indicades i (opcionalment), portar una peça de roba vermella o blava.

El sopar va coincidir amb el Derbi Espanyol-Barça, que lluny de espatllar-nos les activitats va animar encara més l'ambient.

Malharuadament, no tots els kmarades van poder assistir. A l'últim moment, Pisuk i Pareta no van venir. Una diarrea de cavall (o un cavall amb diarrea) van ser-ne els culpables.

Ono, Epna i Serraka van preparar una sèrie de proves per equips a fer durant la teca. L'equip que sumés més punts s'alçaria amb la victòria. Proves com ara demanar beguda a altres taules, fer una cadena de tovallons, explicar acudits o inflar globus (una quarta part foren punxats hàbilment per dificultar la tasca) van servir per passar l'estona. Per rematar-ho, un Passalacabra va decidir els campions. Ho sé, el taulell no es precisament high-tech, però va servir perrfectament als nostres propòsits.


A continuació podeu veure com Miniguixk aguanta el diploma dels perdedors:

Abans de marxar del Foment, vam fer l'esperada foto dels nenes i de les nenes. Primer els nens: Kotx, Kim, Miniguixk, Kono, Kenry, Serraka, Epnak, Musk, Alimanyak i Karles.


I aquí podeu veure totes les nenes: Martak, Mercek, Neusk, Reinak, Kanna, Kaputxetak, Jukudit, Minervak, Mireiak i Kester.


La festa va continuar al Dúplex, Grey i la Sala. Alguns atrevits fins tot van tenir temps d'anar al Verdaguer.

A tots els Kmarades, MOLTES GRÀCIES. SOU ELS MILLORS!