Aniversari Trigues

El passat 24 de maig els kmarades li van preparar un dinar sorpresa a la Trigues. Que es celebrava???? L'arribada a la trentena....

Bona companyia, molta teca i xocolata....

Aqui teniu la foto de familia!

XXX Cursa del Corté Inglés

Hola a tots altra vegada!

El passat diumenge 18 de maig, alguns kmarades vam anar a la XXX Cursa del Corte Inglés. Marranus, no era una cursa porno, sino que era la trentena edició.

Aquí teniu la foto dels participants.

Aquí teniu Snowy, Serraka, Ono, Epna, Henry i Olga. Els artistes convidats eren el Javi i l'Eva. La resta de corredors, uns 54000 no surten a la foto.

La cursa tenia un recorregut circular, d'uns 11 quilòmetres. Sortia de la Plaça Catalunya, pujava pel Passeig de Gràcia i tombava pel Carrer d'Aragó. Passava per davant del famós Colmado Quilez i quan arribava al Carrer Tarragona enfilava fins la Plaça d'Espanya. A partir d'aquí la terrible pujada a l'Estadi Olímpic...on vam viure un dels moments més emocionant, quan vam fer la volta per la pista.

Després, tot baixada.....Carrer Lleida, Paral·lel, Manso i Ronda Sant Antoni. Quan vam treure el nas pel Carrer Pelai, només quedaven uns pocs metres.

EL Xavi i el Javi van ser els primers a arribar, seguits d'Epna i Serraka. Els caminadors van creuar la línia poc després: Olga, Henry, Neus i Eva.

En definitiva, una fanàstica cursa que ja tenim ganes de repetir.

Primera Marxa del Montserratí

El passat 10 de febrer, els kmarades van triomfar altra vegada en una de les proves més dures del calendari de muntanya: La Primera Marxa del Montserratí.

Penseu que és tan dura que ja estava planificada pel Club Excursionista d'Esparreguera des del segle XV a.C, però les autoritats mai havien permés que es realitzés. Després d'una esmena constitucional aprovada al Congrés a proposta del Partit Kmarada, la marxa va esdevenir legal.

Esparreguera és un bonic poble entre Igualada i Barcelona conegut sobretot pels usuaris de la Hispano Igualadina. A més a més, és el punt de sortida i d'arribada d'aquesta primera marxa. El recorregut, circular qual Banda de Moebius, tenia una longitud d'uns 19 quilòmetres aproximadament i un pendent acumulat d'uns 700 metres.

Minerva -Smallgrass woman-, Trigues, Potx, Sa Majestat Ono, Bloody Henry amb la seva flamant concubina Olga i el Mestre Vib van ser els participants.

El recorregut transcorria pels voltants d'Esparreguera, passava per Collbató i permetia unes vistes fantàstiques de Montserrat.

La Trigues, una vegada va veure que no podia quedar primera ni batre el rècord olímpic, es va enfadar i va optar per fer el recorregut curt, d'uns 11 quilòmetres. Ella va ser la primera a arribar.

Seguidament, Ono, Serraka, Potx, Minerva, Henry i Olga van creuar la línia d'arribada entre els crits de joia del públic.

El comentari general de la gent era, "tenen límit les proeses dels kmarades?"

kmarades@black un any més...

Doncs sib! Un any més tal i com marca la tradició, els reis d'Orient van venir desde molt lluny per portar l'alegria als nens petits i carbó als malcriats (com sempre, el carbó ha pujat de preu de forma extraordinaria).

No! No és el camí que porta al mon de'n Kaito! És l'espectacular carrossa del rei negre! I corren rumors que tot ho té tan espectacular com la carrossa!

Cal recordar que la cavalcata dels reis d'Igualada és una de les més espectaculars de la Via Làctea. I és que mentres centenars de patges van passant pels carrers omplenant-los de caramels els nens (i alguna hot milf) esperen ansiosament que els patges passin per casa seva a portar-los-hi els regals)...
... Per a més informació feu click a la plana oficial dels reis d'Igualada (queixes a Bloody Henry).

Fixeu-vos quin goig que fan aquests patges d'orient. Encara que duguin plomes son uns matxotes!

La reina té molt clar el que vol per la princeseta Elia: un bon negrot! Clar que si!!!

En MiniG rodejat de patges... corren rumors que encara no es pot assentar.

I per acabar... una bonica estampa familiar...

Ole, ole, oleeee... som els kmarades!

Cap d'any al Bosc dels Tarongers (Valls) - 28 de desembre - 1 de gener

Algú coneix el Bosc dels Tarongers? I tant! És una casa rural ubicada prop de Valls...bé, correcció, una casa rural no...és una immensa casa senyorial impressionant on els Kmarades vam tenir la sort de poder passar aquest últim cap d'any (una altra correcció, la casa va tenir la sort que els kmarades hi passessin el cap d'any).

La història va començar a l'abril del 2007. Snowy va lligar aquesta casa i així vam poder dormir tranquils fins el moment culminant.

Així que el divendres 28 de desembre, amb la moral alta i amb il·lusió desbordada els primers kmarades ens vam reunir al Carrefour de Les Comes per proveïr-nos de menjar i altres foteses.

Epna, Snowy, Minerva, Henry i Serraka van ser els escollits. La presència de Trigues i Potx perillava perquè la pobreta Trigues estava sent atacada per un refredat molt violent. Així que vam concretar la llista de la compra i vam formar diferents equips.

Una vegada comprat tot, vam encarregar deu o quinze pollastres a l'ast per dinar i vam quedar a Santa Coloma de Queralt per seguir el camí cap a Valls. Finalment, Trigues i Potx se'ns van poder afegir.

Havíem quedat amb la mestressa a costat del Lidl de Valls. Després d'esperar una estona, ens va venir a buscar i ens va conduir cap a la casa.

Com es pot veure en aquestes fotos, es tractava d'una casa impressionant:

La casa es trobava en un paratge més o menys aïllat, i amb cases semblants a una certa distància. La casa tenia tres plantes: a la planta baixa hi havia un rebedor prou gran, amb una taula circular (que va ser designada com a taula de fumadors) i un equip de música, un menjador enorme i una saleta amb TV i reproductor de DVD. Per acabar, hi havia una cuina amb rentavaixelles, microones i forn i un rebost amb rentadora i assecadora.

A la segona planta hi havia dues habitacions, un petit distribuidor amb un bressol i l'entrada a la sala del fred. Aquesta sala del fred era una mena d'estudi amb molta llum però poca calor, ja que no hi havia cap mena de radiador. Lectures acurades indicaven una temperatura propera als 0 Kelvin. La part més interessant de la casa es trobava dins aquest estudi: una capella real, amb altar i confessionari.

I per acabar, a la tercera planta hi havien tres habitacions més.

Pel que fa als exteriors, un total de 24000 m2 encabien una piscina com aquesta:

I una barbacoa com la que veieu:

Una altra vegada els kmarades havíem escollit una casa ideal per l'estiu...quina llàstima que ho haguéssim fet per cap d'any!

Així que una vegada instal·lats, amb les provisions ben guardades i repartides les habitacions, vam entaular-nos per menjar-nos un fabulós pollastrot a l'ast.

La tarda va passar entre partides amb la Wii. Quan va arribar el vespre vam menjar-nos el salmó amb una mica d'amanideta i vam anar a dormir. L'endemà es presentava mogut.

Dissabte 29 de desembre - Dia de la Kostellada

El dissabte havia de ser un gran dia. Tota la resta de kmarades havia de venir per fer l'últim dinar del 2007. Va arribar Sir Charles, després Pisuk, Pareta, Oriol, Pati, Griwar, Marc, Rei, Reina i Èlia; al cap de res Alimanya i per acabar Pròtil i MiniG. Des del dinar del 25 de novembre, el dia de la Cursa de l'Esquiador, no érem tanta gent...fins i tot els petits kmarades: Oriol, Èlia i Marc (que moltes escoles de primària ja es disputen).

Aquí podeu veure una foto del dinar:

I encara una altra, aquesta de la sobretaula:

La sobretaula es va allargar fins ben ben tard, entre partides de Wii i Playstation...jocs de cartes i algunes foteses més. Quan els convidats van marxar, vam fer un sopar lleuger, vam mirar-nos el DVD del Love Boat i vam realitzar la cerimònia del canvi d'ídol. Els kmarades vam pensar que una ampolla de Jack Daniel's seria més adequada per presidir l'altar de la capella.

Aquí podeu veure el vídeo que vam enregistrar durant la Cerimònia del Canvi d'Ídol:

(podeu veure aquest vídeo a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=OUF0rRMCzfQ)

Diumenge 30 - K Game i Karaoke

Ens vam llevar el diumenge amb la grata sorpresa que el Sr Potx havia adquirit la meitat d'un quiosc a Valls i ens havia portat lectura per tots: El Periódico, La Vanguardia, Cosmopolitan i Intervíu ens van donar estones de distracció i ens van connectar amb el món exterior.

Com tots els matins, l'estona va passar prou ràpid i vam dinar un fantàstic pit de pollastre a la planxa amb mongeta tendra i patata. Carxofa i maionesa foren els complements de tan suculent àpat.

Passada la tarda, vam decidir que aquella nit era el moment ideal per dos esdeveniments claus: el K Game i la competició de Karaoke.

El K Game, evolució del conegut arreu del món SIB Game, va ser obra d'Epna amb alguns retocs de Serraka. Aquí podeu veure el taulell:

Per fer-lo més jugable, vam fer dos grups: xaies i pastors. I quan tocava beure, es feia per torns: un membre cada vegada. En aquesta partida va quedar demostrat que: millor jugar amb una beguda fluixeta (com per exemple Ponche amb Cola), el MiniG va aprendre ràpidament què és un Cuajo i aquest joc és impossible d'acabar.

I així, quan estàvem ben entonadets, vam fer la competició de Karaoke. Potx va dissenyar un enquadrament d'eliminatòries, i la finalíssima entre Minerva i Pròtil va ser guanyada per la primera!

Dilluns 31 - La festa

Havia arribat el gran dia. Ens vam llevar, vam dinar i vam començar a preparar el sopar i la festa: per menjar teníem un brutal pica pica amb patates, embotit, formatges, patés, pizzes, olivetes, unes misterioses butifarretes negres, Cruji Xispis o truita de patates. Havíem decorat el menjador amb cintes i amb globus, on cada kmarada havia escrit un desig i/o reflexió pel proper any.

Mentre féiem els preparatius van arribar Alimanya i Anna.

Aquí podeu veure com va quedar la sala:

Van venir les campanades i de seguida les depravacions. Aquí podeu veure un tequilasso:

I aquí MiniG i Epna en plena voràgine alcohòlica:

Altres tradicions que vam respectar escrupolosament van ser recerca i captura del sensor de temperatura de l'Alimanya. Va ser trobar fàcilment, però les nostres ments dèbils ens van fer confessar quan Alimanya ens va pressionar lleugerament.

La resta de la festa la podríem catalogar com a molt X, així que no en donarem més detalls. Qui els vulgui, que miri les fotos.

Dimarts 1 - Adéu siau

El dia 1 va ser molt curt. Ens vam llevar tristos i nostàlgics, recordant els moments grans del dia abans. La xocolata desfeta en va fer el moment una mica més passable.

Vam elaborar un dinar amb les restes dels altres dies i vam netejar la casa.

Ens vam fer la foto de comiat, i vam començar a planificar la propera sortida!

Eternal Running Igualada - 16 desembre

No va ser la primera vegada, però tampoc la última....però el que sí que podem dir és que l'edició 2007 de l'Eternal Running va ser la que més Kmarades va acollir.

I alguns de vosaltres us preguntareu, "Què és l'Eternal Running?". Doncs es tracta d'un circuit mundial format per varies edicions, una d'elles a Igualada. La que es fa a casa nostra és una cursa de 10 quilómetres amb sortida i arribada a l'Avinguda Catalunya; la cursa transcorre pel Polígon de Les Comes i pels boscos d'Òdena, però la part més espectacular són els 20 obstacles que et trobes durant el camí: contenidors buits, alambrades, rieres plenes de gel, fang, bales de palla de tres metres i molts altres. Si visiteu la web del circuit en tindreu més informació: http://www.asicseternalrunning.com/

Doncs aquest 16 de desembre i gràcies a les gestions de la Minerva Epna, MiniG, Serraka i ella mateixa vàrem participar a l'edició d'Igualada.

La cursa començava a les 10h del matí, però abans havíem d'anar a buscar el dorsal i el xip. Aquí ens teniu a punt per començar. MiniG, Mine, Epna i Meste Víbora...encara estàvem nets i polits i feia un fred que pelava.

La cursa va començar com una marabunta de 2000 persones i de seguida ens vàrem trobar els primers obstacles: els neumàtics apilats, la pila de cilindres de formigó (dues vegades) i el camió carregat amb bales de palla. Es van formar les primeres cues i vam superar els obstacles sense problemes. En aquesta foto podeu veure la sortida i en la següent l'obstacle dels cilindres:


Com que l'obstacle estava a prop de la sortida, es formava cua i havies d'esperar força per superar-lo.

El camí va continuar pel Polígon de Les Comes fins al Poliesportiu. Allà vam haver de superar un cordam entrelligat, que ens va recordar a tots una defensa làser per detectar intrusos.

Vam continuar corrent força estona, vam passar per l'avituallament i al cap de poc el primer gran obstacle: recórrer (no creuar) una riera amb plaques de gel de tres centímetres de gruix. L'aigua estava gelada, el calçat pesava moltíssim i trossos de plaques de gel picaves les nostres fredes tíbies com si fossin agulles.

Ara ja no podíem parar, o el fred acabaria amb nosaltres. El següent obstacle era el túnel ple de fang; sembla que van reduir-na la quantitat, ja que amb prou feina et cobria el calçat.

I després de fer una bona estona més de marxa a través del bosc, vam tornar a entrar al Polígon per on està la ITV o el Cementiri. Vam anar directes a l'esplanada de davant de Vives Vidal, d'on havíem sortit. Ara arribaven els últims obstacles.

El primer de tot, una forat al terra ple d'aigua de gairebé 1,70 metres de fondària. Seguidament, una pila de sorra per on s'havia de pujar. Com aquest n'hi havia tres. En aquesta foto podeu veure Epna, satisfet per haver superat la barrera.

I entre el segon i el tercer hi havia les famoses alambrades per on ens havíem d'arrossegar qual cucs. Epna i Minerva s'esforçaven sense perdre el somriure:

I ja per acabar, altra vegada els cilindres i les bales de palla. He d'admetre que veure que havia de repetir-los em va destrossar la moral. Aquí podeu veure'ns escalant les bales:

I així vam acabar, morts però satisfets.

L'endamà mateix vam saber que la nostra Super Cyborg, la Minerva, va ser la primera anoienca en creuar la línia d'arribada. Moltes felicitats campiona!

Només faltava una primera dutxa d'aigua freda i gaudir d'un merescut descans.

I ja per acabar, una foto dels animadors......quina satisfacció sentir el brogit del públic i els seus crits de suport.

Moltes gràcies a tots!

Les fotografies, cortesia de Bloody Henry. Les podeu veure en el seu Picasa web: http://picasaweb.google.es/enric.vidal/EternalRunning

Per cert, una altra prova semblant a l'Eternal Running, és el Tough Guy. Pel que es veu no es cosa de broma, i si no, feu un cop d'ull a aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=ubwfhWl7D3o

Mercat Medieval de Vic

Aquest dijous 6 de desembre del 2007, uns quants kmarades, vam anar a la mítica ciutat de Vich, perdó de Vic, a veure el mercat medieval que solen celebrar per aquestes dates...

És cert que podriem discutir l'ambientació d'aquests tipus de mercats... és a dir, cobraven ja en euros?? Nosaltres haviem portat alguns maravedís que ens sobraven, i la sorpresa va ser quan les transaccions econòmiques eren en euros... quina poca serietat. Tampoc em queda molt clar que al S XIV, la gent de Vic mengés falafels, tot i que com no tinc molt clar com va anar el tema de la conquesta àrab, no m'atreveixo a negar-ho...

... deixant de banda el possible rigor històric, el mercat val molt la pena... multitud de paradetes, algunes de les quals oferien daus de formatge per a degustar i van ser arrasades pel mestre víbora, i també multitud de gent.

Vam voltar pel casc antic de Vic, vam veure una espectacular demostració de vol d'un ocell salvatge, vam menjar el típic bocata de botifarra, la neus es va poder menjar la seva coca reixada, vam intentar despistar al serraka a veure si amb una mica de sort el perdíem i marxar sense ell i vam prendre un café a la majestuosa plaça major de Vic...

Resumint: si mai podeu anar al mercat medieva de Vic, aneu-hi... tot i que possiblement, ara que comença a córrer la veu de que els kmarades també hi anem, l'any que vé hi hagi encara més gent.

AAAahh... aquí fa gràcia perquè el mussol està lligat... però aquesta mateixa mirada en un bosc fosc... et quedaries a fer-li la foto?

Aquí ens teniu... penjant els nostres millors desitjos per al mon (vam demanar que es promogués l'ús del tanga).

Passeu-vos per l'àlbum picassa de la tendra protileta per a veure més fotos de tan magne esdeveniment...

El Dia K - 1 de desembre de 2007

Aquest dissabte va tenir lloc l'esperat Primer Dia K.
El Dia K serà una festa més en el calendari dels Kmarades, tal com el Pinxito Day, el Bivac Day, el Cap d'Any o les Festes de Kmarades Matxos o Kmarades Femelles.

Podríem dir que l'excusa eren els aniversaris d'Ono (29 d'octubre), Epna (3 de novembre), Serraka (27 de novembre) i Pisuk (18 de desembre), però el que de veritat va ser fou simplement el Dia K.
Els organitzadors (Ono, Epna i Serraka) van convocat un sopar a les 22h al Casino Foment, amb un típic menú tancat que tantes altres vegades hem disfrutat. Les instruccions eren molt simples: anar-hi al dia i hora indicades i (opcionalment), portar una peça de roba vermella o blava.

El sopar va coincidir amb el Derbi Espanyol-Barça, que lluny de espatllar-nos les activitats va animar encara més l'ambient.

Malharuadament, no tots els kmarades van poder assistir. A l'últim moment, Pisuk i Pareta no van venir. Una diarrea de cavall (o un cavall amb diarrea) van ser-ne els culpables.

Ono, Epna i Serraka van preparar una sèrie de proves per equips a fer durant la teca. L'equip que sumés més punts s'alçaria amb la victòria. Proves com ara demanar beguda a altres taules, fer una cadena de tovallons, explicar acudits o inflar globus (una quarta part foren punxats hàbilment per dificultar la tasca) van servir per passar l'estona. Per rematar-ho, un Passalacabra va decidir els campions. Ho sé, el taulell no es precisament high-tech, però va servir perrfectament als nostres propòsits.


A continuació podeu veure com Miniguixk aguanta el diploma dels perdedors:

Abans de marxar del Foment, vam fer l'esperada foto dels nenes i de les nenes. Primer els nens: Kotx, Kim, Miniguixk, Kono, Kenry, Serraka, Epnak, Musk, Alimanyak i Karles.

I aquí podeu veure totes les nenes: Martak, Mercek, Neusk, Reinak, Kanna, Kaputxetak, Jukudit, Minervak, Mireiak i Kester.

La festa va continuar al Dúplex, Grey i la Sala. Alguns atrevits fins tot van tenir temps d'anar al Verdaguer.

A tots els Kmarades, MOLTES GRÀCIES. SOU ELS MILLORS!

La Cursa de l'Esquiador i el dinar

Un altre any, els valents Kmarades hem participat a la XIX Cursa de l'Esquiador organitzada per la UEC Anoia. Aquesta edició tenia un recorregut de 15 quilòmetres i sortia de La Pobla de Claramunt, ciutat coneguda arreu com a llar dels Xispiis. El punt culminant ha estat la pujada al Castell de La Pobla.

A les 8h del matí hem començat a caminar amb un fred que pelava. Ràpidament s'han fet quatre grups: al davant de tot Epna i Ono, en un segon grup Minerva i Bloody Henry (desafiant el gafe constant), en tercera posició Sir Charles i Serraka Deivyd i per acabar Potx, Trigger Marta i Snowy.

Poc abans del primer control, Minerva ha estat víctima d'una pàjara i ha hagut de frenar la marxa. Henry ha seguit endavant valentment. Mentrestant, Ono ha deixat Epna enrere.

Al cap de poca estona, Sir Charles i Serraka han avançat la Minerva. Més enrere, Potx deixava els seus companys de viatge enrere i pujava el seu rythm. Sir Charles i Serraka, amb una velocitat infernal i instint assasí anàvem escalant posicions, però no vèiem Henry? Que ha passat?

I així que finalment, Ono ha creuat la línia d'arribada en la posició 44, amb un temps de 2 hores i 16 minuts, a 30 minuts del campió.
Seguidament Epna, en la posició 80 i amb un temps de 2 hores 25 minuts.
Serraka va arribar sent el 136 en 2 hores i 37 minuts.
Potx ha estat el 183 en 2 hores 50 minuts.
Minerva i Bloody han arribat junts, com a 231 i 232, en 2 hores 56 minuts.
En aquest moment hem aprofitat per preguntar a Henry on havia desaparegut. Resulta que en el seu instint de superació, ha decidit perdre's amb vuit participants més en un trencall mal senyalitzat. El temps perdut ha estat quantiós, i la distància al voltant de dos quilòmetres. Això ha fet perdre moltes posicions, però també ha fet que el protagonisme de Henry es mantingués una vegada més.

Finalment Trigues i Snowy han estat les 479 i 480 en 3 hores 42 minuts.

Sir Charles no apareix a la classificació (http://www.uecanoia.cat/cursaesquiador/provisional07.pdf), segurament perquè els agents secrets no poden aparèixer en llistes públiques.

Aquí teniu la foto on apareixen els nou herois:

Així que ens vam disposar a prendre una bona dutxa i anar a dinar a l'Era del Castell a la Torre de Claramunt.

El menú negociat per Bloody Henry ha consistit en:

Primers
- timbal d'escalibada i esqueixada, amb una mica de pernil i amanida
- amanida, amb fruits secs i rulo de cabra
- carpaccio de pinya amb gambes i vinagreta

Segons
- Espatlla de xai
- Vedella amb bolets
- Ànec Rostit
- Lubina a la planxa
- Rap amb vinagreta d'avellana

Postres
- copa de maduixa amb sorbet de mandarina
- crep de xocolata amb nata (Serraka n'ha menjat un i mig).

Pa, Vi, café i aigua
Copa de cava per postres
(licors i altres capricis a part)

En fi, que a part de la brutal teca, ha estat una oportunitat de veure la pràctica totalitat dels Kmarades, cosa que no podem fer cada dia.

Un dia rodó.

Foto de familia...

Aquí ens teniu... quasi bé tots els kmarades juntets, en la visita que vam fer a la parella fashion, a casa seva (al fals cor de catalunya).

Fixeu-vos en els tres minikmarades... encara estan sorpresos pels flashos, però ja s'hi acostumaran...

kmarades - la nova generaació

Ja poden respirar tranquils els venedors d'Stroh i matxaquito, perquè el seu negoci no farà fallida...

... quan els nostres fetges ja no puguin més, ja tenim qui ens succeïrà... La nova generació de kmarades!
Aquí els teniu... ja desde tan petits estan sent entrenats i educats pel destí que els hi ha tocat...

Això si que és una suspensión independiente...

Alguns cotxes afirmen que tenen suspensió independent...



El nostre cotxe també te suspensió independent (amb el brutal serraka system).



Quina preferiu??? ;-)

Mercè 2007

Un nou any... un nou cop Barcelona s'engalana per la seva festa major: la Mercè. I nosaltres vam anar-hi, per recordar a tots els que viuen a la ciutat comptal qui som els kmarades.
Vam anar a sopar a El Consulado, a on entre gerres i gerres de sangria ens vam endinyar algunes amanides, crepes i pizzes...

El mestre víbora, el miniguix i la tendra protileta... aquí els veieu encara en plenitud de les seves condicions mentals... plenitud que va durar més aviat poc.

Després vam sortir de festa... la majoria de concerts ja estaven agonitzant, i la resta els feien al Fòrum, allà apartats de tota civilització.

Kmarades i birra formen un duo inseparable... Tot i que el mestre víbora rondava per allà els estudis han demostrat que sí, que era birra.

Aquí teniu algunes fotos de com vam conquistar la ciutat de barcelona, amb el nostre carisma, savoir faire i cirrosis incipient...

Els xispis son l'ànima de la festa allà a on van i barcelona no és una excepció... i encara menys en el dia de la Mercè!!!!!

Com que el Fòrum no barrufa vam decidir d'anar a Les Enfants i allà vam acabar la festa. Com que el local ens va agradar, vam decidir no cremar-lo.

Aaaahh... el petit ésser hilarant i la dolça protileta a Les Enfants... o si, ja se que la foto podria estar feta en qualsevol lloc... però era Les Enfants... en serio!

I després de la festa... la tornada a casa... aquest cop però no tornavem cap a Igualada, si no que ens vam quedar a dormir a Barcelona, excepte els Xispis que van anar a TownOfTheDogs...

Ea, ea, eaaaaaaaaaaaa... la protil no te amics!!!!!


Hey you... give me your beer or your life...


Ni tan sols un metro desert pot aturar les ganes de festa dels kmarades...

I finalment, tot i les numeroses presions, en honor a la veritat, i al periodisme objectiu, em veig obligat a publicar aquesta foto:

També existeix el video... envieu kmarades.soc_un_catxondo al 666 i rebreu el video a casa vostra
(Preu del missatge 420€).