dimarts, de juliol 10, 2007

Moltes Felicitats als kmarades Al i Anna!

El set del set del set, és un dia místic en la cultura masònica. Segons diu la llegenda els masons completarien el seu pla per dominar el mon el set de juliol d'un 1007... els plans van fracassar per una confusió tonta: els masons es guiaven segons el calendari Julià i la resta del mon segons el gregorià, així que quan van adonar-se el set del set del set ja havia passat...

... I ara mil anys més tard, un nou set del set del set, els kmarades alimanya i anna s'han jurat amor etern, al bell poble de Tavertet. I us preguntareu, que té a veure això amb el pla dels masons per conquistar el mon? Doncs res, però una mica de cultura, sempre va bé.

Des d'aqui, MOLTES FELICITATS als dos kmarades!!! Una llarga vida plena de joia, OH i amor els espera.



En muxampa llegint el vers... no, no estava escrit per PiOnoVi!



Fotos a dojo de l'efemèride, cortesia de la xispi...

diumenge, de juliol 08, 2007

Handbol sorra 2007

Un nou any, un nou estiu...
... un nou estiu, una nova edició de l'Handbol sorra d'Igualada...
... una nova edició de l'Handbol sorra, una nova participació dels kmarades...
... una nova participació dels kmarades... un munt de noves derrotes!
Doncs sib... hem participat en el torneig d'handbol sorra. El nom real de l'equip era "kmarades: antics fills de belcebú (gurús del gore)", però com que el qui apuntava els equips debia ser algun refugiat polític de l'antiga URSS, el nom "oficial" era camarades... en fi.
Durant tot el cap de setana, hem jugat quatre partits.... no n'hem pogut guanyar cap, però en varies ocasions igualats amb els nostres rivals (concretament en els 0-0 inicials).
Guanyar, potser no guanyarem, però l'espectacle és nostre!!!!!!!!!!!!!!!




No hi han proves visuals, però... aixo era un GOL nostreeeeeeeeeeeeeee!




Doncs si... un gol dels rivals... no se per què, hi han més fotos dels gols dels rivals, que de gols nostres...




AAaaahhh... som nosaltres!!! Els campioooooooooooooooooons!

Més fotos a l'àlbum picassa del mestre vibora.

I encara moltes més fotos a l'àlbum picassa de la tendra protileta.

Comiat de solter de l'Alimanya

El passat 15 de juny vam celebrar el comiat de solter de l'Alimanya...


La proposta inicial era dur-lo a un bacallaner islandés perquè fessin amb ell el que volguessin: només l'havien de tornar el 7 de juliol que és quan es casava.


Finalment però, a última hora ens vam enterar que els mariners del bacallaner estaven participant en una orgia amb foques i lleons de mar i que no vindrien... aixi doncs vam haver d'improvitzar alguna cosa.
I el que vam fer va ser celebrar una marató esportiva al matí. Vam fer dos equips (equip Castejon i equip Picó) i vam fer quatre partidets: basquet, handbol, futbol sala i volei. El resultat final va ser un ajustat 2 a 2. L'equip Picó, format bàsicament pels kmarades, va destrossar als seus rivals en basquet i els va humiliar al volei. En canvi, van sofrir dues derrotes pels pèls a hanbol (a la tanda de penals) i al futbol.


El mític Griguerra celebrant algun dels molts gols que va fer...




Els esportistes... semblem gent sana i tot, abans de que l'OH ens poseeixi.




El protagonista... Alimanya! El seu nom és temut als camps d'habdbol d'arreu del planeta.



Després de la marató esportiva vam anar a dinar i després vam agafar la puta hispano, per anar a barcelona, de farra... La farra incluia un sopar al moncho's de travessera i després litres i litres de cubates (molts d'ells servits per la simpàtica Berta).
In nomine patri, filli et spiritu alcoholiqui. Amen.



El sopar. Aquí encara erem persones civilitzades...



El sopar. Aquí encara erem persones civilitzades...



You will be the next...



Bertaaaaaaaaaaa!!! Cada dia vas més...


Un cop acavada la farra vam tornar a casa amb el ferrocates.... aaaahhh... quin dia....

Per cert, gentilesa del Mestre Viboraka, més fotos d'aquest dia inoblidable...

divendres, de juny 01, 2007

Les injusticies del mon que ens envolta...

Avui estic pensatiu...
i estic pensant en les injusticies que ens envolten.

En un mon que no és just...
En un mon cruel i malvat...
En un mon a on uns tenen tant els altres tan poc...

Maleït mestre víbora!!! Com és que tens festa avui????????????????????

És o no és injust?

Les Satanarretes dels Kmarades

Doncs si, benvolguts kmarades....tornem a tenir l'estiu aquí i tots sabem el què significa:

Alguns podeu pensar Bivac Day, altres sospirareu pel volei sorra i d'altres (bastant menys) per l'handbol sorra. Els kmarades llangardaixos diran que vénen els dies de platja i els treballadors esperen les vacances, els embarassats esperen l'arribada del nou kmarada....

Doncs tots teniu raó, i tots us equivoqueu.....perquè l'estiu és tot això i més.

Perquè tots aquests esdeveniments (aconteixements com diria en Joan Clos) estan lligats per una cosa suprema, inoblidable: les Satanarretes dels Kmarades versió 1.

És que sí fem una mica d'història, les satanarretes van néixer l'any 1997.....van néixer amb els Fills de Belcebú (Gurús del Gore). Aquí en podeu veure la primera versió:


Dos colors (negre i vermell), una estrella de cinc puntes al revés (un pentacle pels fans de Dan Brown) com a símbol i la tècnic de l'esprai. No estava malament. Cal dir que en aquells temps gairebé ningú al volei portava samarreta d'equip i vam triomfar. L'organització ens volia comprar les samarretes.

Aquí teniu una foto d'aquell mític equip:

L'any següent va venir la segona versió:

TRES COLORS i una estrella de sis puntes. Pensàvem que més puntes i més colors molava més....gran error. En la meva opinió es va tractar de la menys aconseguida de les satanarretes. La única cosa positiva va ser la inclusió del patrocinador (Nike) i dels números romans en els dorsals:

I va arribar la tercera versió...corria l'any 1999.

Tornant als origens. Dos colors....i com a novetat la inclusió d'un dimoni amb forca en lloc d'un símbol. Quina llàstima que la gent ens preguntés "Per què porteu un gat?"....

A nosaltres no ens ho semblava, un gat.

I anem per la quarta versió, la de l'any 2000.

Satanarretes amb tirants!!! A mi m'agradava, però em sembla que la meva opinió no era compartida pels companys d'equip. Aquesta vegada el dimoni no portava forca, sino rematava una pilota que alhora era l'últim zero de l'any 2000.



Va ser la última de les satanarretes del segle XX. I va arribar una llaaaarga nit. Els Fills de Belcebú treballaven, i el procés d'elaboració demana temps....

No hi va haver satanarreta fins l'any 2005! Aquí la teniu:

Sí, tres colors altra vegada, però amb millor resultat. Verd, negre i vermell (bilis, mort i sang). Aquesta vegada el dimoni aguantava una pilota amb la mà (o era el cap d'un adversari vençut?).

I l'any següent? Doncs l'any següent, les noies es van avançar. Gràcies al disseny de la germaneta del Gran Ono, es va confeccionar una satanarreta com aquesta:

Vermella, tirants i el dimoni platejat. Molt fashion...i molt aconseguida. Felicitats!

I ara? I ara què?

Doncs arriba el nou estiu, i hi haurà satanarretes noves. Però aquesta vegada ho farem en plan gran. Encara estem decidint el model, el color i altres històries...però molt aviat irromprà a Catalunya un nou Klan: fruit de la fusió dels Fills de Belcebú (Gurús del Gore), Filles de Belcebú i els fills dels fills i de les filles...arriben els Kmarades.

Aquí teniu un primer esbós:

No deixeu de visitar aquest blog. Hi trobareu totes les novetats i com seran finalment les Satanarretes Kmarades 2007!

Les novetats!

Després de moltes i moltes deliberacions, els kmarades han decidit el disseny de la Satanarreta 2007. Aquí el teniu:
Si...és el famós dimoni amb alguns retocs. Una forca, una pilota i una boca ben oberta. A la part de darrere de la satanarreta hi haurà el text Kmarades i un número per cadascú:

El color va ser un duel terrible entre el groc i el vermell. El model també va tenir la seva guerra, entre la facció de les mànigues i la facció dels sense mànigues.

Els números seran els següents:

Epna 00
Uri 1
Juju 2
Xispi 3
Pisuk 4
Pròtil 5
Snowy 6
Alimanya 7
Marcus 8
Pati 10
Henry 13
Anna 14
Èlia 15
Trigues 16
Potx 22
Griwar 23
Pareta 28
Ono 32
Muxampa 33
Serraka 99
Sir Charles e

Així que ja ho tenim tot. Segur??? Qui sap.....potser encara queda alguna sorpresa!

dilluns, de maig 28, 2007

L'altre dia vam celebrar dos efemèrides importants en el mon dels kmarades...

Primer que en Griwar envellia un any més, i s'acostava a la decadència absoluta, entrant ja als 31... I segon que la Trigues embellia també un any, i en feia.... bé, com que l'edat d'una dama no es pot dir, només diré que era un nombre comprés entre 25 i 30, i que te la peculiaritat de que les seves xifres sumen 11.

Entre els kmarades, l'aniversari de'n Griwar sempre es conmemora amb una celebració que anomenem el Pinxito Day... Aquest cop però, el vam celebrar a casa de la neus i meva, per tal d'innaugurar el piset...

... no va ser una gran farra, és cert... vam fer un sopar, que no eren pinxitos, però al final per tal de poder punxar alguna cosa, vam fer una fondue de xocolata...

Aquest sopar, unit als que vam fer fa poc a casa dels xispis i de l'annal fa que només quedi per estrenar la futura cova del mestre vibora...

Que explicava en potx? És complicat de saber, però segur que era alguna cosa ilegal...


Visca el règim!!! Sort que després vam fer uns quants cubates per tal de fer treballar el fetge i cremar les calories de mes...


Aquí tenim els dos homantatjats a punt per bufar les espelmes...

dijous, de maig 17, 2007

La familia creix

Hola a tots!!!

Doncs sí... un nou kmarada, de moment el més petit, i segons algunes veus el més guapo de tots, ja està entre nosaltres.

Amb una mica de retard: Felicitats Oriolet i felicitats als pares!!!

Gu gu tá tá...


Més informació al Blog de'n Pisuk.

diumenge, de març 25, 2007

Protilversari

Aquest passat 16 de març, la dolça Protileta va fer 29 anyets, un rera l'altra.

I si us pregunteu qui és la Protil, us he de dir que és un ésser vingut de les profunditats de l'espai temps, i armada amb Les Tenalles del Dolor Etern, es dedica a arrancar queixals, molars i premolars a dojo (els incisius son pels aprenents). Diu la llegenda que un bon dia la Pròtil alliberarà la seva ira i deixarà a tots els éssers humans sense dents, tots coberts de geniva. Aquell dia serà conegut com el Dia de la Geniva Sagnant, o amb altres paraules l'Apocalipsis.

La Protileta té molts enemics: la Confederació Internacional de Fabricants de Turró d'Alacant o els Gestors Mundials del Fons de Carquinyolis intenten parar-li els peus, però és una batalla perduda... el Dia de la Geniva Sagnant s'acosta inexorablament.

A nosaltres ja ens va bé, perquè sense dents l'home bàsicament només podrà.... beureeeeeeeeeeeeee!!!!

Així doncs ens vam reunir per celebrar que la Protileta seguia estant entre nosaltres disposada a sembrar el dolor etern. I ho vam fer tot celebrant un deliciós àpat regat amb un vi peleón, peleón, peleón...

La dolça Pròtil ens saluda... potser la propera vegada que ho faci, nosaltres estarem lligats en un quiròfan i ella armada amb les Tenalles del Dolor Etern.


Fixeu-vos quina cara de responsabilitat que fan: i no és per poc, ells son els responsables de cuidar i educar els petits kmarades perquè completin el que nosaltres no podrem acabar.


Aaaahhh... quina imatge tan tendra... sentirà la Trigues la crida de la Maternitat???


En que estaria pensant la Xispi en aquests moments??? El cervell d'una dona és insondable...

divendres, de febrer 16, 2007

Eeeiii... que els matxos també vam anar a sopar!

Bé... com ja heu pogut averiguar, si us heu llegit el post anterior, els nois vam anar de sopar de matxos (i per tant vam donar permís a les nenes per què també anessin elles a sopar).
El lloc escollit va ser el mític Onolau, a on vam gaudir d'un mega sopar que el chef Ono ens va preparar. De primer uns mítics entrants variats, i de segon un no menys mític entrecot. Tot regat amb una mica de vi que va portar en Bloody Henry (després però, és va negar a marxar i vam haver d'acceptar-lo amb nosaltres).
Van faltar a la cita Sir Charles, que estava expandint l'ADN dels kmarades per terres africanes i Alimanya que estava en un sopar familiar.

Com no podia ser d'altra manera després del sopar i dels N cubates (frenadols en el cas del potx) obligatoris, vam sortir a la nit a la caça de tendres joves virginals...

... però com que ja no en queden, vam ofegar les nostres penes en l'OH, servit com sempre a dojo i sense mesura pel Gran Guru Paco. Després vam trobar-nos a les nenes...

En resum, un nou sopar amb els kmarades... un nou pas més cap a la cirrosis!

AH i els seus dos lloctinents: Serromel, i Mussebbels


El ritual de la invocació de la filla de Belcebú. Segons aquest ritual, la súcuba s'hauria d'apareixer i sotmetre's a tots els desitjos sexuals del seu invocador. Creiem que va apareixer un moment, però quan va veure el careto del mestre víbora va fugir directament cap a l'avern (i va tancar la porta).


Si no fos per la quantitat de roba, aquesta foto ben be podria ser d'una orgia...


Gràcies a la "Càmara de Fotos Per a Fotografiar Ents I Altres Éssers Aberrants Que Pululen Pels Plans Existencials Paralels" (de la marca Acme), vam poder treure una foto d'un esser misteriós. Curiosament la seva representació en el Pla Material és la d'una esfera lluminosa que cega els ulls.


diumenge, de febrer 11, 2007

Les nenes també van de festa!!!

Hola a tots!


No us penseu pas que tan sols surten de festa els "matxitos", les nenes també montem les nostres farres!!!!!!


Vem fer la "n" edició del sopar de les "FILLES DE BELCEBÚ". Aquest cop el lloc escollit va ser el Caprici, i les nenes assistents van ser: La Pareta, la Snowy, la Pròtil, la Pati, l'Anna (li haurem de trobar sobrenom), la Xispi, la Reina i jo mateixa, la Trigues!

Les mamis primer!

I aqui tenim la resta de nenes:


Anna i Pati




Pròtil i Snowy

Trigues i Xispi


Despres del soparet vem fer cap al Kinabarra, on ja ens esperaven alguns dels nois!

La nit per alguns va continuar al Duplex i segurament que els més troneres van acabar tancant la Sala! I ara tan sols esperar el proper "SOPAR DE NENES"!!!

diumenge, de gener 28, 2007

OH times by kmarades

Quina és la millor recpeta per a qualsevol mal??? Doncs OH i kmarades.
No es pot demanar més.

AAAhhh... som o no som els putos amos??? Aquí l'OH encara no havia fet estralls en la nostra ment...


Un pas més cap a la cirrosis... i cap a la decadència més absoluta



Mikel Erentxun is hereeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!


Muxampa iluminat... no podia ser d'altra manera.