Les injusticies del mon que ens envolta...

Avui estic pensatiu...
i estic pensant en les injusticies que ens envolten.

En un mon que no és just...
En un mon cruel i malvat...
En un mon a on uns tenen tant els altres tan poc...

Maleït mestre víbora!!! Com és que tens festa avui????????????????????

És o no és injust?

Les Satanarretes dels Kmarades

Doncs si, benvolguts kmarades....tornem a tenir l'estiu aquí i tots sabem el què significa:

Alguns podeu pensar Bivac Day, altres sospirareu pel volei sorra i d'altres (bastant menys) per l'handbol sorra. Els kmarades llangardaixos diran que vénen els dies de platja i els treballadors esperen les vacances, els embarassats esperen l'arribada del nou kmarada....

Doncs tots teniu raó, i tots us equivoqueu.....perquè l'estiu és tot això i més.

Perquè tots aquests esdeveniments (aconteixements com diria en Joan Clos) estan lligats per una cosa suprema, inoblidable: les Satanarretes dels Kmarades versió 1.

És que sí fem una mica d'història, les satanarretes van néixer l'any 1997.....van néixer amb els Fills de Belcebú (Gurús del Gore). Aquí en podeu veure la primera versió:


Dos colors (negre i vermell), una estrella de cinc puntes al revés (un pentacle pels fans de Dan Brown) com a símbol i la tècnic de l'esprai. No estava malament. Cal dir que en aquells temps gairebé ningú al volei portava samarreta d'equip i vam triomfar. L'organització ens volia comprar les samarretes.

Aquí teniu una foto d'aquell mític equip:

L'any següent va venir la segona versió:

TRES COLORS i una estrella de sis puntes. Pensàvem que més puntes i més colors molava més....gran error. En la meva opinió es va tractar de la menys aconseguida de les satanarretes. La única cosa positiva va ser la inclusió del patrocinador (Nike) i dels números romans en els dorsals:

I va arribar la tercera versió...corria l'any 1999.

Tornant als origens. Dos colors....i com a novetat la inclusió d'un dimoni amb forca en lloc d'un símbol. Quina llàstima que la gent ens preguntés "Per què porteu un gat?"....

A nosaltres no ens ho semblava, un gat.

I anem per la quarta versió, la de l'any 2000.

Satanarretes amb tirants!!! A mi m'agradava, però em sembla que la meva opinió no era compartida pels companys d'equip. Aquesta vegada el dimoni no portava forca, sino rematava una pilota que alhora era l'últim zero de l'any 2000.

Va ser la última de les satanarretes del segle XX. I va arribar una llaaaarga nit. Els Fills de Belcebú treballaven, i el procés d'elaboració demana temps....

No hi va haver satanarreta fins l'any 2005! Aquí la teniu:

Sí, tres colors altra vegada, però amb millor resultat. Verd, negre i vermell (bilis, mort i sang). Aquesta vegada el dimoni aguantava una pilota amb la mà (o era el cap d'un adversari vençut?).

I l'any següent? Doncs l'any següent, les noies es van avançar. Gràcies al disseny de la germaneta del Gran Ono, es va confeccionar una satanarreta com aquesta:

Vermella, tirants i el dimoni platejat. Molt fashion...i molt aconseguida. Felicitats!

I ara? I ara què?

Doncs arriba el nou estiu, i hi haurà satanarretes noves. Però aquesta vegada ho farem en plan gran. Encara estem decidint el model, el color i altres històries...però molt aviat irromprà a Catalunya un nou Klan: fruit de la fusió dels Fills de Belcebú (Gurús del Gore), Filles de Belcebú i els fills dels fills i de les filles...arriben els Kmarades.

Aquí teniu un primer esbós:

No deixeu de visitar aquest blog. Hi trobareu totes les novetats i com seran finalment les Satanarretes Kmarades 2007!

Les novetats!

Després de moltes i moltes deliberacions, els kmarades han decidit el disseny de la Satanarreta 2007. Aquí el teniu:
Si...és el famós dimoni amb alguns retocs. Una forca, una pilota i una boca ben oberta. A la part de darrere de la satanarreta hi haurà el text Kmarades i un número per cadascú:

El color va ser un duel terrible entre el groc i el vermell. El model també va tenir la seva guerra, entre la facció de les mànigues i la facció dels sense mànigues.

Els números seran els següents:

Epna 00
Uri 1
Juju 2
Xispi 3
Pisuk 4
Pròtil 5
Snowy 6
Alimanya 7
Marcus 8
Pati 10
Henry 13
Anna 14
Èlia 15
Trigues 16
Potx 22
Griwar 23
Pareta 28
Ono 32
Muxampa 33
Serraka 99
Sir Charles e

Així que ja ho tenim tot. Segur??? Qui sap.....potser encara queda alguna sorpresa!

L'altre dia vam celebrar dos efemèrides importants en el mon dels kmarades...

Primer que en Griwar envellia un any més, i s'acostava a la decadència absoluta, entrant ja als 31... I segon que la Trigues embellia també un any, i en feia.... bé, com que l'edat d'una dama no es pot dir, només diré que era un nombre comprés entre 25 i 30, i que te la peculiaritat de que les seves xifres sumen 11.

Entre els kmarades, l'aniversari de'n Griwar sempre es conmemora amb una celebració que anomenem el Pinxito Day... Aquest cop però, el vam celebrar a casa de la neus i meva, per tal d'innaugurar el piset...

... no va ser una gran farra, és cert... vam fer un sopar, que no eren pinxitos, però al final per tal de poder punxar alguna cosa, vam fer una fondue de xocolata...

Aquest sopar, unit als que vam fer fa poc a casa dels xispis i de l'annal fa que només quedi per estrenar la futura cova del mestre vibora...

Que explicava en potx? És complicat de saber, però segur que era alguna cosa ilegal...

Visca el règim!!! Sort que després vam fer uns quants cubates per tal de fer treballar el fetge i cremar les calories de mes...

Aquí tenim els dos homantatjats a punt per bufar les espelmes...

La familia creix

Hola a tots!!!

Doncs sí... un nou kmarada, de moment el més petit, i segons algunes veus el més guapo de tots, ja està entre nosaltres.

Amb una mica de retard: Felicitats Oriolet i felicitats als pares!!!

Gu gu tá tá...

Més informació al Blog de'n Pisuk.

Protilversari

Aquest passat 16 de març, la dolça Protileta va fer 29 anyets, un rera l'altra.

I si us pregunteu qui és la Protil, us he de dir que és un ésser vingut de les profunditats de l'espai temps, i armada amb Les Tenalles del Dolor Etern, es dedica a arrancar queixals, molars i premolars a dojo (els incisius son pels aprenents). Diu la llegenda que un bon dia la Pròtil alliberarà la seva ira i deixarà a tots els éssers humans sense dents, tots coberts de geniva. Aquell dia serà conegut com el Dia de la Geniva Sagnant, o amb altres paraules l'Apocalipsis.

La Protileta té molts enemics: la Confederació Internacional de Fabricants de Turró d'Alacant o els Gestors Mundials del Fons de Carquinyolis intenten parar-li els peus, però és una batalla perduda... el Dia de la Geniva Sagnant s'acosta inexorablament.

A nosaltres ja ens va bé, perquè sense dents l'home bàsicament només podrà.... beureeeeeeeeeeeeee!!!!

Així doncs ens vam reunir per celebrar que la Protileta seguia estant entre nosaltres disposada a sembrar el dolor etern. I ho vam fer tot celebrant un deliciós àpat regat amb un vi peleón, peleón, peleón...

La dolça Pròtil ens saluda... potser la propera vegada que ho faci, nosaltres estarem lligats en un quiròfan i ella armada amb les Tenalles del Dolor Etern.

Fixeu-vos quina cara de responsabilitat que fan: i no és per poc, ells son els responsables de cuidar i educar els petits kmarades perquè completin el que nosaltres no podrem acabar.

Aaaahhh... quina imatge tan tendra... sentirà la Trigues la crida de la Maternitat???

En que estaria pensant la Xispi en aquests moments??? El cervell d'una dona és insondable...

Eeeiii... que els matxos també vam anar a sopar!

Bé... com ja heu pogut averiguar, si us heu llegit el post anterior, els nois vam anar de sopar de matxos (i per tant vam donar permís a les nenes per què també anessin elles a sopar).
El lloc escollit va ser el mític Onolau, a on vam gaudir d'un mega sopar que el chef Ono ens va preparar. De primer uns mítics entrants variats, i de segon un no menys mític entrecot. Tot regat amb una mica de vi que va portar en Bloody Henry (després però, és va negar a marxar i vam haver d'acceptar-lo amb nosaltres).
Van faltar a la cita Sir Charles, que estava expandint l'ADN dels kmarades per terres africanes i Alimanya que estava en un sopar familiar.

Com no podia ser d'altra manera després del sopar i dels N cubates (frenadols en el cas del potx) obligatoris, vam sortir a la nit a la caça de tendres joves virginals...

... però com que ja no en queden, vam ofegar les nostres penes en l'OH, servit com sempre a dojo i sense mesura pel Gran Guru Paco. Després vam trobar-nos a les nenes...

En resum, un nou sopar amb els kmarades... un nou pas més cap a la cirrosis!

AH i els seus dos lloctinents: Serromel, i Mussebbels

El ritual de la invocació de la filla de Belcebú. Segons aquest ritual, la súcuba s'hauria d'apareixer i sotmetre's a tots els desitjos sexuals del seu invocador. Creiem que va apareixer un moment, però quan va veure el careto del mestre víbora va fugir directament cap a l'avern (i va tancar la porta).


Si no fos per la quantitat de roba, aquesta foto ben be podria ser d'una orgia...


Gràcies a la "Càmara de Fotos Per a Fotografiar Ents I Altres Éssers Aberrants Que Pululen Pels Plans Existencials Paralels" (de la marca Acme), vam poder treure una foto d'un esser misteriós. Curiosament la seva representació en el Pla Material és la d'una esfera lluminosa que cega els ulls.

Les nenes també van de festa!!!

Hola a tots!

No us penseu pas que tan sols surten de festa els "matxitos", les nenes també montem les nostres farres!!!!!!

Vem fer la "n" edició del sopar de les "FILLES DE BELCEBÚ". Aquest cop el lloc escollit va ser el Caprici, i les nenes assistents van ser: La Pareta, la Snowy, la Pròtil, la Pati, l'Anna (li haurem de trobar sobrenom), la Xispi, la Reina i jo mateixa, la Trigues!

Les mamis primer!

I aqui tenim la resta de nenes:

Anna i Pati

Pròtil i Snowy

Trigues i Xispi

Despres del soparet vem fer cap al Kinabarra, on ja ens esperaven alguns dels nois!

La nit per alguns va continuar al Duplex i segurament que els més troneres van acabar tancant la Sala! I ara tan sols esperar el proper "SOPAR DE NENES"!!!

OH times by kmarades

Quina és la millor recpeta per a qualsevol mal??? Doncs OH i kmarades.
No es pot demanar més.

AAAhhh... som o no som els putos amos??? Aquí l'OH encara no havia fet estralls en la nostra ment...

Un pas més cap a la cirrosis... i cap a la decadència més absoluta

Mikel Erentxun is hereeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!

Muxampa iluminat... no podia ser d'altra manera.

La nit màgica de reis...

Un nou any Igualada ha celebrat una de les seves festes més espectaculars: la nit màgica de reis. La calvacada d'Igualada és de les més espectaculars, segons sembla aquest any més de 800 patges van desfilar i després van passar casa per casa a deixar els regals als il·lusionats infants...

... i els kmarades, com no podia ser d'altra manera, hi erem.

Trigues fent realitat la fantasia de tota dona: estar envoltada per un harem de negres.

Ara bé, aquesta cavalcada del 2007 ha tingut per nosaltres un moment moooolt emotiu... En Muxampa, va aconseguir de parlar amb Ses Majestats i aquests van enviar un grup de patges perquè fes entrega a la Xispi d'un preciós anell...

La Xispi tota emocionada abraçant al patge que li havia entregat l'anell... pobre Muxampa, va ser el missatger qui es va endur la recompensa carnal...

En resum... la nit màgica va dur regals per nens i adults, però sens dubte la més afortunada va ser la Xispi... o no???

Cap d'any 2006 - 2007

Un nou cap d'any i com ja és habitual els kmarades vam dirigir-nos a una casa rural, per tal de poder disfrutar d'aquest aconteixement, tot rodejats de litres i litres d'OH. No ens van poder acompanyar ni en pisuk ni la pareta, convalescents de l'accident de cotxe que van patir el dia de nadal, quan un paiu completament borratxo tot fugint d'un accident de cotxe que ell mateix havia provocat va embestir-los. Per sort el músculs de'n pisuk entrenats moltes tardes als bars prenent birres, van absorvir el xoc i no s'han de lamentar ferides importants: Ni en pisuk, ni la pareta ni el futur president de la SIB van patir res que no fos algunes contusions.

Així doncs, plorant les absències, vam dirigir-nos cap a la masia, diposats a beure a beure i a beure una mica més. Els afortunats que vam partir el 28 de desembre vam ser els següents:

• Sweety & Mestre Víbora: Finalment la Sweety va poder acompanyar-nos de sortida. Com sempre, la seva sola presència va ser suficient per mantenir al Mestre Víbora en un estadi de letargi, del qual no en va sortir fins la nit de cap d'any.
• Els reietons: Els vam enganyar i els vam dir que anàvem a un palau ple de serventes lascives (bé, això últim només li ho vàrem dir a Ono) i es van apuntar gustosos.
• M&M: El gran Muxampa i la Xispi no podien faltar. Si en algun lloc hi ha OH, ells hi son.
• Potx & Trigues: La vinguda de la Trigues va ser celebrada perquè ens va obsequiar amb una mexicanada deliciosa. La vinguda de'n Potx va ser plorada perquè va contribuir a mermar les sempre escasses reserves de Tio Jack.
  
• Bloody Henry: Com ja és habitual es va apuntar, i va ser l'encarregat de portar ampolles de vi luxosament etiquetades, ompletes de Don Simon de garrafa.
• Protileta: La dolça Pròtil va venir disposada a obsequiar-nos amb el seu somriure i deixar-nos a tots sense galetes.
• Sir Charles: Va sortir pel vespre i va arribar abans de dinar... és el que té el viatge a velocitats pròximes a les de la llum.
• Snowy & epna: Tampoc la Snowy i jo podiem faltar en aquesta cita.

El primer día el vam passar jugant al Trivial, al Pictionary i a un infaust joc, el nom del qual no recordo, ideal per a les habilitats polemitzadores de'n Sir Charles.

Aquí les veieu... somrients avans d'una nova i aclaparadora derrota...

L'endemà van venir a la casa la parella fashion: en Griguerra i la Pati. Evidentment van ser rebuts com es mereixen: amb un cubata a la ma.
A la nit es va cel·lebrar un aconteixement que passarà a la història: el primer karaoke dels kmarades! Gràcies a que la xispi havia xoriçat una PS2 d'alguns grans magatzems, juntament amb un parell de micros i un joc de karaoke, vam organitzar un petit concurs... bé, de fet el concurs el van organitzar el Mestre Víbora, Ono i la Sweety. Tots anàvem cantant, per parelles i la PS2 decidía (segons el seu propi criteri, al meu parer completament aleatori) qui passava de ronda.
Al final el guanyador absolut va ser en Muxampa, que va saber aprofitar la ventatja de ser l'únic que cantava amb dos micros...

And the winner is...

A més a més del premi com a guanyador absolut, es van repartir tres premis més: el Mestre Víbora va guanyar el premi a la millor coreografia, la Trigues el premi de desconsolació i un servidor va guanyar el premi al millor espectacle visual... Em sona que hi havia també un premi més però el meu Alzheimer no deixa que me'n recordi.

Trigues i epna cantant Siniestro Total... vaig guanyar jo, cosa que demostra el poc criteri de la PS2.

EEiii... és Emineim en concert?? Nooooo! Molt millor... El Mestre Víbora i epna cantant Serafín amb la música de Self Esteem. A la PS2 li va agradar, cosa que demostra el bon criteri i oïda refinada que té.

Al dia 30 pel matí, la majoria dels kmarades van anar a la civilització a buscar més provisions (és a dir, OH). Però si podem destacar una cosa del dia 30 és... el ball de les filles de belcebú.

Una coreografía tan perfecte només s'aconsegueix amb hores i hores de durs entrenaments...

Sembla caòtic eh??? Doncs no... cada gest, cada postura, cada moviment, cada mirada... tot està assajat... tot.

I després... hi va haver l'entrega de l'arbre de nadal dels kmarades!!! Una nova sorpresa que Ono, el Mestre Víbora i la Sweety ens havien preparat: van comprar un regal per cadascú que anava acompanyat d'una pista perquè adivinessim a qui anava dirigit.

Quin serà el següent regal??? I qui serà l'afortunat??

Alguns dels regals més destacats van ser un tetris mortal amb uns sons infernals, que va ser per la Pròtil, un papa noel inflable que va ser per la Sweety, uns calçotets amb guarda-fal·lo incorporat pel muxampa i un documental que duia com a títol "El mejor amigo del hombre" i que narra les sempre complexes relacions entre un gos catxondo i les seves mestresses, per a mi mateix entre d'altres...

La Pati jugant amb el tetris mortal de la Protileta... la cara és de concentració absoluta: estava intentant averiguar com parar el so terrorífic d'aquesta mortífera màquina.

No, malauradament aquest joc no és la pirámide prohibida...

I així finalment vam arribar al dia 31. L'última nit de l'any... bàsicament va ser com la resta de nits a la casa: festa i OH. Per a que canviar? Això sí, tots una mica més engalanats i sense la presència de'n Griguerra i la Pati que celebraven el cap d'any al fals cor de Catalunya. A canvi però teniem a l'Alimanya i a l'Anna entre nosaltres!

És fàcil fer-nos feliços: un aro, un xiulet i litres d'OH. I l'aro i el xiulet son opcionals.

I diu la llegenda que hi va haver un dia 1 també... però la ressaca va fer que aquest dia fos un dia tenebrós i del qual poques coses es poden explicar.

I aquest va ser, més o menys, el cap d'any amb els kmarades! Una experiència apassionant...

Barcelona gòtica

Aquest dissabte passat (2 de desembre) la dolça neus i jo vam anar a descobrir la part gòtica (ens referim als edificis, no a les xatis rares vestides de negre i que dormen en tombes) de Barcelona...

Vam apuntar-nos a una de les "Barcelona Walking Tours", la que ensenya diversos edificis gòtics i medievals del centre de la ciutat. És una experiència nova passar pel barri gòtic de dia i sense el cos a punt de rebentar d'OH.

Us deixem un parell de fotos de tan magne event:

El carrer del Bisbe, al bell mig del barri gòtic... Diu la llegenda que en alguns d'aquests carrers s'han rodat escenes de la película El Perfume...

El Temple d'August. Les parets verdes amb finestres son originals de l'època romana. Les columnes ningú sap que son...

Finalment una curiosa i instructiva imatge... L'esglèsia catòlica sempre ens ha dit que els àngels no tenen sexe, mai ningú sap perque l'esglèsia diu això, ja que... qui vol anar per tota l'eternitat a un cel sense sexe?? Per sort sembla ser que antics escultors de barcelona que han vist la realitat demostren que això no és així...

Fixeu-vos amb el pitram de l'angel superior... i de com l'angel inferior endinya a l'altre fent servir una manxa... aaaaahhhh....