Cap d’any a la Masia l’Ampurdanés

 

Després del fracàs rotund de l’últim cap d’any, on el Mestre Víbora no va poder assisitir, els Kmarades van tornar-ho a intentar esperant amb totes les forces esmenar l’error comès.

La ubicació escollida va ser aquesta vegada la Masia l’Ampurdanés, que està a la Baronia de Rialb. Coneixedors prou bé d’aquest entorn perquè ja hem estat a cases com Vilardaga, Cal Solsona o el Mas de’n Bosch no vam dubtar a tornar-hi.

Ver mapa más grande

 

La Masia l’Ampurdanés és una casa les primeres notícies de la qual es remonten al 1553, però abans que us poseu les mans al cap, la casa no té res a veure amb el que era. La casa va ser restaurada cap al 2004 i disposa de tota mena de comoditats mundanes.

Aquesta vegada menys kmarades vam confirmar presència, però la festa estava garantida:

• Epna el Depravat. Amb ell mai saps el que pot passar, perquè té línia directa amb la luxuria més inconfessable, la festa més prohibida i les idees més recargolades.
• Pròtil
• Muxampa
• Henry
• Funci
• Xispi
• Snowy
• Trigues
• MiniG
• Potx
• Serraka
• …i com no, la mini K Paula.

Dijous 31 de desembre

El dia 31 de desembre, amb la moral alta i l’alegria desbocada, vam quedar tots al Cabrabo gran per comprar les provisions. Esmorzant vam acabar de decidir si compràvem només OH i poc menjar o només OH i gens de menjar.

Una vegada vam haver adquirit la teca, l’OH i el dinar necessaris vam fer cap a la casa. Així que després de sortejar varis radars i patrulles dels mossos vam plantar-nos a la casa cap a les 14h. Ens vam entaular, i vam menjar-nos sense contemplacions els pollastres a l’ast que havíem comprat al Torres. Vam coincidir que no calia comprar-los vius, matar-los, desplomar-los i cuinar-los….perquè no teníem temps per foteses.

La tarda va transcórrer acabant-nos d’instal·lar a la casa i descobrint-ne els racons. Una bona partida de Munchkin va servir per disfrutar del menjador de baix i adonar-se que era el racó menys fred de la casa.

I va ser l’hora de començar els preparatius pel sopar de Cap d’any. Com altres vegades, vam fer una base freda d’embotit, formatge, patés, pa amb tomàquet, salmó fumat…i també alguna cosa més calentona, com cargols, cloïsses, pizzes o pop a la gallega (ara mateix no estic segur en quina categoria entrava el pop perquè en realitat estava una mica fred).

Tots vam xalar de valent mentre menjàvem i gaudíem dels últims moments del 2009.

Vam repartir el cotiló per engalanar-nos i ens vam posar a punt per començar el ritual. La majoria de nosaltres amb el típic raïm, però Potx i Henry van preferir els xupitos de Jack Daniel’s.

La festa va estar a l’alçada del que esperàvem…bona música, risses i algun que altre embolic…com aquest Enredos improvisat:

 

Així que entre les risses i les copes gratis que el barman Henry ens preparava, va acabar la festa.

Divendres 1 de gener

L’endemà al mati….un fred matí de l’1 de gener de 2010, tots ens vam llevar plens d’alegria i de joia. Teníem tot un día per disfrutar ….almenys el Muxmampa i la XIspi .perquè la Paula va decidir llevar-se una mica abans d’hora.

Així que després d’esmorzar, vam decidir fer un passeig pels voltants de la casa. Mica a mica les Kmarades vam anar caient, pel fred que feia. Alguns de nosaltres, uns autèntics herois, vam arribar fins als confins de la comarca, on estava prohibit passejar per la presència d’animals salvatges…com les víbores.

Aquí us mostro l’advertència….i aquí podeu veure com estem d’atemorits:

El dinar d’aquell dia va ser el famós Dia de la Pasta. La cosa anava així: hi havia vàries salses diferents, com la famosa bolonyesa de la Trigues, la putanesca poc picant d’Epna i Snowy, la de pebrot també d’Epna i Snowy, la cabronada de Henry i el pesto de MiniG. D’altra banda, hi havia vàries pastes: espagueti, espirals, uns d’una forma indefinida….total….que les combinacions matemàtiques fregàven el número d’Avogadro.

Aquí podeu veure MiniG demanant més teca:

 

La tarda va transcórrer entre continentals, Munchkins i algun intent de butifarra. Però tots estàvem impacients, perquè arribava el gran moment…arribava el moment del Cas Walls. Sí…..tots havíem estat convocats a un sopar en una casa del countryside anglès dels anys 30. Cadascú tenia un paper que no podia revelar i per això ens vam haver de disfressar per sopar. En acabat del sopar el joc va començar.

No explicarem aquí com va anar; si en voleu més detalls, aneu a l’enllaç que hi ha al paràgraf anterior. Només direm que va ser una gran experiència i que la vam disfrutar molt. MiniG i Pròtil s’ho van currar de mala manera………!!!!!!!

 

Dissabte 2 de gener

El dissabte 2 de gener havia de ser un gran dia. I per què us preguntareu? Pregunteu-vos-ho! Doncs el dissabte era el dia del K dinar. Sí! El dia en el que tots els Kmarades ens reuníem per dinar, fins i tot els que no hi eren. Un altre fet va fer d’aquest dia un dia molt especial….però el deixarem per després.

Primer pas….cal fer les brases i preparar-ho tot per fer la carn. I això és feina de Sir Charles. Per això va ser el primer en arribar.

Mica a mica, van anar arribant  la resta: Griwar i Pati amb el Marc i el Jan, PIsuk i Pareta amb l’Uri i l’Arnau i els Reis amb l’Èlia. Ja hi érem tots. Amb tanta canalla suelta, la festa era inevitable.

Una vegada el menjar va estar a punt i tots els mini-K van haver dinat, ens vam entaular. I va ser llavors, quan vam rebre la bona notícia del dia: el setè mini-K, el Genís havia nascut! Sí….per això Alimanya i Anna no havien vingut. L’Anna estava a punt de petar i va ser la matinada del dia 1 al 2 que el Genís va decidir sortir! Moltes felicitats, papes!

Mmmmm….no tinc cap foto de grup, i és una llàstima. Quan n’aconsegueixi una la posaré aquí.

Acabat el dinar i la sobretaula, i la sobre-sobretauls….va anar desfilant tothom. Quan van ser fora no vam poder evitar fer un ufffffffff….quina calma ara!

No hi havia molta gana, cal dir-ho…però com que sempre hi ha algun forat per omplir (com diria Epna) encara vam mossegar alguna cosa més per sopar. Menció especial als biquinis de Henry….encara se’m fa la boca aigua.

Així que una mica de tele (La Noria….que malament que estàvem) i cap a dormir.

 

DIumenge 3 de gener

EL diumenge era el nostre últim dia. Ens vam llevar i Spicy, Henry, Funci, Trigues i Potx van anar marxant. Quedàvem només els irreductibles. Abans de marxar, ens vam fer una foto:

Epna, MiniG i Serraka van anar a fer un llaaaarg passeig per obrir la gana del dinar. Vam parlar i vam decidir com salvaríem el món de tots els seus mals (energia, tecnologia, política)….però finalment vam conjurar-nos i vam fer un pacte de sang. No explicaríem la salvació a ningú.

Així que vam dinar i vam empaquetar-ho tot. Era hora de marxar.

Havia acabat un gran Cap d’any.