Procés surrealista d’alta amb Vodafone ADSL (....quarta part i final)

Doncs sí! El que semblava que no arribaria mai, quan ja pensava que s'havien oblidat de mi ha acabat satisfactòriament.

Escric aquesta entrada des de la meva nova ADSL de Vodafone i a més a més, funciona prou bé. Resulta que una vegada la línia està instal·lada i el módem sincronitzat encara falta un pas.

Fa dos dies vaig rebre un SMS on se m'explicava com podia activar el servei; només calia entrar un usuari i contrassenya al router per llençar l'activació...i després d'això, ja està! Módem sincronitzat i funcionant.

I llavors, per què ha hagut de venir un tècnic a casa? Doncs sembla que els protocols de Vodafone demanen una prova in-situ per confirmar que tot funciona i amb els paràmetres correctes. Mmm.....he de dir que m'agrada que es facin les coses ben fetes, però quina llàstima que aquesta prova no es pugui fer en remot. Tot aniria més ràpid i s'abaratiria el cost final.

Però en fi, ja ho tenim. I quines conslusions en trec?

Primer de tot, el procés de seguiment de provisió del servei per part de Vodafone és lamentable. El seguiment és nul. És cert que et van informant sobre els passos però quan hi ha retards mai et donen explicacions i si intentes buscar-les veus de seguida que és una missió impossible.

El producte és bo, tècnicament original i m'agrada com funciona. I a més a més és tal com me l'havien explicat.

I espero no haver d'opinar sobre el servei post-venda. Em fa una mica de por pensar que patiré alguna avaria.

Per acabar, la meva conclusió és que recomano aquest producte, però amb altes dosis de paciència durant l'alta.

En definitiva...com que tot el que bé acaba, bé està....puc dir que avui estic content!

Cap d’any a la Masia l’Ampurdanés

 

Després del fracàs rotund de l’últim cap d’any, on el Mestre Víbora no va poder assisitir, els Kmarades van tornar-ho a intentar esperant amb totes les forces esmenar l’error comès.

La ubicació escollida va ser aquesta vegada la Masia l’Ampurdanés, que està a la Baronia de Rialb. Coneixedors prou bé d’aquest entorn perquè ja hem estat a cases com Vilardaga, Cal Solsona o el Mas de’n Bosch no vam dubtar a tornar-hi.

Ver mapa más grande

 

La Masia l’Ampurdanés és una casa les primeres notícies de la qual es remonten al 1553, però abans que us poseu les mans al cap, la casa no té res a veure amb el que era. La casa va ser restaurada cap al 2004 i disposa de tota mena de comoditats mundanes.

Aquesta vegada menys kmarades vam confirmar presència, però la festa estava garantida:

• Epna el Depravat. Amb ell mai saps el que pot passar, perquè té línia directa amb la luxuria més inconfessable, la festa més prohibida i les idees més recargolades.
• Pròtil
• Muxampa
• Henry
• Funci
• Xispi
• Snowy
• Trigues
• MiniG
• Potx
• Serraka
• …i com no, la mini K Paula.

Dijous 31 de desembre

El dia 31 de desembre, amb la moral alta i l’alegria desbocada, vam quedar tots al Cabrabo gran per comprar les provisions. Esmorzant vam acabar de decidir si compràvem només OH i poc menjar o només OH i gens de menjar.

Una vegada vam haver adquirit la teca, l’OH i el dinar necessaris vam fer cap a la casa. Així que després de sortejar varis radars i patrulles dels mossos vam plantar-nos a la casa cap a les 14h. Ens vam entaular, i vam menjar-nos sense contemplacions els pollastres a l’ast que havíem comprat al Torres. Vam coincidir que no calia comprar-los vius, matar-los, desplomar-los i cuinar-los….perquè no teníem temps per foteses.

La tarda va transcórrer acabant-nos d’instal·lar a la casa i descobrint-ne els racons. Una bona partida de Munchkin va servir per disfrutar del menjador de baix i adonar-se que era el racó menys fred de la casa.

I va ser l’hora de començar els preparatius pel sopar de Cap d’any. Com altres vegades, vam fer una base freda d’embotit, formatge, patés, pa amb tomàquet, salmó fumat…i també alguna cosa més calentona, com cargols, cloïsses, pizzes o pop a la gallega (ara mateix no estic segur en quina categoria entrava el pop perquè en realitat estava una mica fred).

Tots vam xalar de valent mentre menjàvem i gaudíem dels últims moments del 2009.

Vam repartir el cotiló per engalanar-nos i ens vam posar a punt per començar el ritual. La majoria de nosaltres amb el típic raïm, però Potx i Henry van preferir els xupitos de Jack Daniel’s.

La festa va estar a l’alçada del que esperàvem…bona música, risses i algun que altre embolic…com aquest Enredos improvisat:

 

Així que entre les risses i les copes gratis que el barman Henry ens preparava, va acabar la festa.

Divendres 1 de gener

L’endemà al mati….un fred matí de l’1 de gener de 2010, tots ens vam llevar plens d’alegria i de joia. Teníem tot un día per disfrutar ….almenys el Muxmampa i la XIspi .perquè la Paula va decidir llevar-se una mica abans d’hora.

Així que després d’esmorzar, vam decidir fer un passeig pels voltants de la casa. Mica a mica les Kmarades vam anar caient, pel fred que feia. Alguns de nosaltres, uns autèntics herois, vam arribar fins als confins de la comarca, on estava prohibit passejar per la presència d’animals salvatges…com les víbores.

Aquí us mostro l’advertència….i aquí podeu veure com estem d’atemorits:

El dinar d’aquell dia va ser el famós Dia de la Pasta. La cosa anava així: hi havia vàries salses diferents, com la famosa bolonyesa de la Trigues, la putanesca poc picant d’Epna i Snowy, la de pebrot també d’Epna i Snowy, la cabronada de Henry i el pesto de MiniG. D’altra banda, hi havia vàries pastes: espagueti, espirals, uns d’una forma indefinida….total….que les combinacions matemàtiques fregàven el número d’Avogadro.

Aquí podeu veure MiniG demanant més teca:

 

La tarda va transcórrer entre continentals, Munchkins i algun intent de butifarra. Però tots estàvem impacients, perquè arribava el gran moment…arribava el moment del Cas Walls. Sí…..tots havíem estat convocats a un sopar en una casa del countryside anglès dels anys 30. Cadascú tenia un paper que no podia revelar i per això ens vam haver de disfressar per sopar. En acabat del sopar el joc va començar.

No explicarem aquí com va anar; si en voleu més detalls, aneu a l’enllaç que hi ha al paràgraf anterior. Només direm que va ser una gran experiència i que la vam disfrutar molt. MiniG i Pròtil s’ho van currar de mala manera………!!!!!!!

 

Dissabte 2 de gener

El dissabte 2 de gener havia de ser un gran dia. I per què us preguntareu? Pregunteu-vos-ho! Doncs el dissabte era el dia del K dinar. Sí! El dia en el que tots els Kmarades ens reuníem per dinar, fins i tot els que no hi eren. Un altre fet va fer d’aquest dia un dia molt especial….però el deixarem per després.

Primer pas….cal fer les brases i preparar-ho tot per fer la carn. I això és feina de Sir Charles. Per això va ser el primer en arribar.

Mica a mica, van anar arribant  la resta: Griwar i Pati amb el Marc i el Jan, PIsuk i Pareta amb l’Uri i l’Arnau i els Reis amb l’Èlia. Ja hi érem tots. Amb tanta canalla suelta, la festa era inevitable.

Una vegada el menjar va estar a punt i tots els mini-K van haver dinat, ens vam entaular. I va ser llavors, quan vam rebre la bona notícia del dia: el setè mini-K, el Genís havia nascut! Sí….per això Alimanya i Anna no havien vingut. L’Anna estava a punt de petar i va ser la matinada del dia 1 al 2 que el Genís va decidir sortir! Moltes felicitats, papes!

Mmmmm….no tinc cap foto de grup, i és una llàstima. Quan n’aconsegueixi una la posaré aquí.

Acabat el dinar i la sobretaula, i la sobre-sobretauls….va anar desfilant tothom. Quan van ser fora no vam poder evitar fer un ufffffffff….quina calma ara!

No hi havia molta gana, cal dir-ho…però com que sempre hi ha algun forat per omplir (com diria Epna) encara vam mossegar alguna cosa més per sopar. Menció especial als biquinis de Henry….encara se’m fa la boca aigua.

Així que una mica de tele (La Noria….que malament que estàvem) i cap a dormir.

 

DIumenge 3 de gener

EL diumenge era el nostre últim dia. Ens vam llevar i Spicy, Henry, Funci, Trigues i Potx van anar marxant. Quedàvem només els irreductibles. Abans de marxar, ens vam fer una foto:

Epna, MiniG i Serraka van anar a fer un llaaaarg passeig per obrir la gana del dinar. Vam parlar i vam decidir com salvaríem el món de tots els seus mals (energia, tecnologia, política)….però finalment vam conjurar-nos i vam fer un pacte de sang. No explicaríem la salvació a ningú.

Així que vam dinar i vam empaquetar-ho tot. Era hora de marxar.

Havia acabat un gran Cap d’any.

Procés surrealista d’alta amb Vodafone ADSL (tercera part…i no és l’última)

Continua aquesta història que sembla no tenir final, i com en la millor de les pel·lícules els fets succeeixen per sorpresa i sense avís.

Admeto que havia aconseguir prendre’m aquest assumpte a,b més calma (o resignació, sengons com es miri) i per això quan vaig rebre una trucada el dia 31 a les 9h del matí d’un tècnic de Telefónica vaig pensar que els Reis venien abans d’hora. Doncs sí, el tècnic de Telefónica em demanava venir a casa en una horeta, més o menys, per instal·lar la línia…ja és mala sort que després de 105 dies (vaig tramitar l’alta el 18 de setembre)em truquin just el dia que me’n vaig de cap d’any i no torno fins el diumenge 3.

-Podem deixar la instal·lació pel dilluns 4?

-No, no puc tenir una ordre tants dies oberta. Si no puc venir hauré de cancel·lar la instal·lació i l’hauràs de reclamar de nou.

La veritat és que tampoc tenia marge de maniobra….ja sé com funcionen aquestes coses i l’instal·lador només segueix els seus protocols. Afortunadament, el meu pare va poder anar al pis per esperar-lo.

Així que de seguida que vaig tornar de cap d’any, connecto el router, espero….espero….espero…veig que sincronitza! No podia estar més content. A veure a quan sincronitza? Doncs a 3 Mbps, just el que havia de ser. Em connecto i veig que no navego :-( Ja hi som.

Trucada al número d’avaries, el 607 100 167 (quan et saps un número de memòria…mala senyal) i em diuen que clar que no funciona, perquè l’alta encara no s’ha completat :-((((((((((

Resumint…almenys ja tinc línia i sembla que sincronitza bé, ara faltarà que Vodafone provisioni els serveis IP a la seva xarxa, imagino.

Aiiiiii……..sort que en tinc tanta de paciència!

El Cas Walls: Un assassinat s’ha produït

 

El dia 1 de gener de l’any 1934 té lloc a la Mansió Walls, a Yorkshire, un sopar en el qual prenen part deu convidats a més a més de l’amfitrió, Joseph Walls.

 

 

Joseph Walls: És un home gran, té ja 67 anys, però encara té força vitalitat. És un gran amfitrió, cosa que no li impedeix utilitzar les dones pel seu plaer personal. De fet, aquest comportament és el què més incomoda les trobades socials. Se li coneixen varis fills il·legítims, tot i que se sap que en deu tenir molts més. Hi ha rumors que maltractava a la seva dona i que havia tingut alguna trobada forçada amb el personal femení del servei anys enrere. Té uns ulls d'un blau que espanta. No sap nedar.

Doctor Malcolm Partkiss: Metge a Harley Street i posseïdor d’una notable fortuna i metge privat de Senyor Joseph Walls. Atractiu i un professional molt valorat amb reputació de ser el "Metge dels rics". Casat des de fa un any amb Rebecca, ha tingut moltes amistats femenines anteriorment.

El Doctor va estar embolicat amb la Senyora Walls i quan ella va dir que ho explicaria tot va assassinar-la adminiatrant-li una sobredosi de medicaments.

Rebecca Partkiss: Esposa fidel del Dr Parktiss que has entrat a la alta societat recentment arran del teu casament. No es coneix el teu passat anterior al casament. Amiga íntima de Nicole, l'esposa de Henry. Tímida i de caràcter nerviós, l'angoixen una mica les trobades socials.

Cocaïnòmana que no ha aconseguit deixar les drogues és insegura i no té cap apreci cap al Senyor Walls perquè li recorda el seu pare, que maltractava les dones.

Barbara Amindmud: Secretaria privada del senyor Joseph Walls. Persona amb molt talent i ambició. Des de la mort de la senyora Walls fa quatre anys, ha actuat molt sovint com a amfitriona en festes de cap de setmana de la mansió. Al càrrec de pràcticament tots els assumptes de la casa.

Donald Brooks: Banquer a la ciutat i el nebot del senyor Joseph. Amb 35 anys ha obtingut un gran èxit professional i té una excel·lent reputació com a estrateg financer. Fa poc va aparèixer un article sobre tu al "Banker's Fashion News", un magazine de noticies de banca, i està desenvolupant un projecte de Societats Internacionals que poden ser definitives per la teva carrera.

La seva reputació és completament falsa i està a punt de ser descobert. Intenta extorsionar el Senyor Walls dient-li que explicarà a tothom que sap que finança pel·lícules pornogràfiques.

Nicole Bates: Esposa de Henry Bates. El seu matrimoni l’ha salvat en múltiples ocasions d'anar a la presó a causa d'asumptes relacionats amb la droga, tot i que està desenganxada des de finals de l'any passat. Amiga de Rebecca, i de fet, qui la vas presentar a en Malcolm.

No té cap escrúpol i només vol diners i poder. El seu matrimoni és de conveniència i està embolicada amb Donald Brooks. També és cocaïnòmana.

Susan Wing Brooks: Esposa de Donald Brooks i hereva de la fortuna del Comte i Comtessa Wing, ambdós vius encara. Dona molt bella que va treballar com a model fins que vas entrar a la alta societat a través del matrimoni amb Donald. Des del casament, ha viatjat moltíssim. Desborda encant i vivacitat.

Filla il·legítima de la Senyora Walls i el Comte de Wing. No perdona al Senyor Walls com va maltractar la seva mare.

Henry Alvin Bates: Advocat del Senyor Joseph, el seu assessor personal i el seu acompanyant de golf. Gran jugador de golf i la teva activitat professional consisteix principalment a portar els negocis del Senyor Joseph. Ets directiu al consell de Begudes Walls Ltd. La teva casa de camp és adjacent i té accés privat a la Mansió Walls. Fill il·legítim del Joseph Walls.

 

Alcohòlic i ludòpata no ha dubtat a robar diners a les empreses del Senyor Walls i la propera setmana s’enfrontarà a una auditoria.

Miranda Sheet: Guapa actriu americana de 30 anys amb un gran talent. Acaba de protagonitzar a la senyoreta Hardcastle a "El poder de la seducció", de Oliver Goldmint. Aquesta victòria cinematogràfica l’ha donat a conèixer al públic i ha suposat el llançament de la seva carrera dramàtica.

Va començar la seva carrera fent d’actriu porno tot i que ara vol deixar-ho enrere. S’embolica amb el Senyor Walls com una manera d’agraïr-li, tot i que també vol deixar-ho.

Roger Astrid: fill il·legítim del Senyor Joseph Walls, durant molt de temps desaparegut, ja que va ser raptat de petit. Tot i que pensa en convertir-se en arquitecte, ha aprofitat la teva estada a Europa per practicar el seu hobby preferit: l'escalada. El senyor Joseph l'acull a la seva mansió des que va descobrir que era el seu fill.

Ha aconseguit que el Senyor Walls canvïi l’herència i el declari hereu universal.

Alison Bigh: Escriu novel·les de misteri i ha aconseguit una gran popularitat i èxit des que va publicar el best-seller “El fred penetrant de l'acer”, ara fa dos anys. Des de que va aparèixer la novel·la, el seu estil ha estat elogiat pel sorprenent realisme de la caracterització de la ment criminal. Està convidada a la mansió per recopilar material i ambientació pel teu nou llibre, una continuació de l'anterior. El senyor Joseph és un gran admirador de la seva obra.

 

Part de l’èxit del seu llibre és degut a que es va inspìrar en un assassinat que ella mateixa va cometre.

Durant el sopar, l’Inspector Smith i el Senyor Samuel Bacon es presenten al saló i informen als convidats que el Senyor Walls ha estat assassinat i que a més a més, un d’ells és el culpable.

Els convidats parlen entre ells davant la seva presència i descobreixen que tots tenen motius per haver comès l’assassinat. Mica a mica, els interrogatoris mostren secrets ocultats durant molt de temps i tota mena de misèria humana.

 

Qui és l’assassí?