A les 8h del matí hem començat a caminar amb un fred que pelava. Ràpidament s'han fet quatre grups: al davant de tot Epna i Ono, en un segon grup Minerva i Bloody Henry (desafiant el gafe constant), en tercera posició Sir Charles i Serraka Deivyd i per acabar Potx, Trigger Marta i Snowy.
Poc abans del primer control, Minerva ha estat víctima d'una pàjara i ha hagut de frenar la marxa. Henry ha seguit endavant valentment. Mentrestant, Ono ha deixat Epna enrere.
I així que finalment, Ono ha creuat la línia d'arribada en la posició 44, amb un temps de 2 hores i 16 minuts, a 30 minuts del campió.
Seguidament Epna, en la posició 80 i amb un temps de 2 hores 25 minuts.
Serraka va arribar sent el 136 en 2 hores i 37 minuts.
Potx ha estat el 183 en 2 hores 50 minuts.
Minerva i Bloody han arribat junts, com a 231 i 232, en 2 hores 56 minuts.
En aquest moment hem aprofitat per preguntar a Henry on havia desaparegut. Resulta que en el seu instint de superació, ha decidit perdre's amb vuit participants més en un trencall mal senyalitzat. El temps perdut ha estat quantiós, i la distància al voltant de dos quilòmetres. Això ha fet perdre moltes posicions, però també ha fet que el protagonisme de Henry es mantingués una vegada més.
Sir Charles no apareix a la classificació (http://www.uecanoia.cat/cursaesquiador/provisional07.pdf), segurament perquè els agents secrets no poden aparèixer en llistes públiques.
Així que ens vam disposar a prendre una bona dutxa i anar a dinar a l'Era del Castell a la Torre de Claramunt.
El menú negociat per Bloody Henry ha consistit en:
Primers
- timbal d'escalibada i esqueixada, amb una mica de pernil i amanida
- amanida, amb fruits secs i rulo de cabra
- carpaccio de pinya amb gambes i vinagreta
Segons
- Espatlla de xai
- Vedella amb bolets
- Ànec Rostit
- Lubina a la planxa
- Rap amb vinagreta d'avellana
Postres
- copa de maduixa amb sorbet de mandarina
- crep de xocolata amb nata (Serraka n'ha menjat un i mig).
Pa, Vi, café i aigua
Copa de cava per postres
(licors i altres capricis a part)
En fi, que a part de la brutal teca, ha estat una oportunitat de veure la pràctica totalitat dels Kmarades, cosa que no podem fer cada dia.
Un dia rodó.
2 comentaris:
Efectivament... ha sigut un dia rodó.
La cursa de l'esquiador només està a l'abast dels escollits, com nosaltres... 15 kilometres a un ritme infernal, amb pujades estratosfèriques i baixades terrorífiques... i suportant les inclemències del temps igualadí de finals de novembre: tsunamis, huracans, nevades constants i vents glaçats que et tallen la pell...
... però res pot aturar els kmarades!
I després el dinar... que podem dir del dinar?? Els plats eren força contundents i molt apetitosos.... aaahhh... tal com diu el serraka, un dia espectacular!
Totalment d'acord amb Epna, que d'altra banda ja deia que estava d'acord amb mi.....ahhhhh, això és un bucle infinit.
Per cert, 8 i 23 minuts. He ampliat un parell de coses per explicar l'aventura de Henry i com es va perdre.
Publica un comentari a l'entrada