La conquesta del Puigmal

El Puigmal és la muntanya més alta de les terres Gironines... amb els seus aproximadament 2910 metres és una mole impressionant... Doncs bé, el Puigmal va ser conquistat el passat dissabte 26 d'agost en una èpica ascensió...
Els kmarades que vam véncer a aquesta bèstia de la natura vam ser en Griguerra (recent tornat de la lluna de mel), els reietons, la snowy i jo mateix. A més a més estàvem acompanyats de bons amics i companys de fatigues: en Ferran i l'Anna-Maria uns escaladors sense límits, el Dani i l'Aurora, el Pep (l'únic ésser del mon capaç d'anar a Guinea, crec que era, i engreixar-se menjant els típics menjars d'allà) i la Joana (que de record de Guinea es va voler endur una muntanya sencera i a l'aduana li van obligar a cambiar-la per una simple pedra)...

La reietona a la conquesta del Puigmal...

Aquí ens teniu... els cracks d'escalada a punt de conquistar el Puigmal...

Què puc comentar de la pujada?? És una pujada molt maca de fer. Nosaltres vam partir de la Fontalba (a uns 900 metres escassos de la cima) i vam baixar pel mateix lloc (una altra opció que requereix una mica més de temps i que no vam fer perquè ens esperava el dinar és baixar passant per Núria). És una pujada no excessivament complicada, però amb poques zones planes: res més començar ja és puja... no molta pendent, però sí força continuada. Després uns petits moments de descans, abans d'afrontar l'última pujada, aquesta sí de força pendent, però per sort, de poca durada... però és fa dura després de tot el que es porta acumulat!!!!

La dura ascenció no ens impedeix donar records a tots els fans!!!

Un cop a dalt vam aprofitar per deleitar-nos amb les vistes (espectaculars), recuperar forces i... apa som-hi! que comença la baixada...

Fent país des de les alçades!!!!!

Ja som al ciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim!!!!

Com és tradicional la baixada es fa menys dura que la pujada... té algun moment més delicat, especialment perquè hi ha molta roca petita i es pot relliscar, però rés que les nostres innates habilitats com a escaladors d'èlit no pugui superar...

... Després de la baixada, un bon dinar (s'ha de dir que l'Ono i el Pep ens havíen venut el restaurant molt bé... la veritat tampoc n'hi havia per tant, però no els vam lapidar perquè el restaurant havia cambiat d'amos i de cuina), i després cap a casa!!!!!!!!!!!!

Quin serà el següent objectiu??? Aneto? Everest? Caradhras??