Els Kmarades a Roma - Dimarts 14 d'agost - Visita al Vaticà i al Castel Sant'Angelo

Ens vam llevar alegres i contents perquè aquell dimarts aniríem a la Ciutat del Vaticà.

Després de degustar un exquisit esmorzar a l'hotel, vam anar a buscar la línia A del metro a Termini per baixar a la parada d'Ottaviano San Pietro. Havíem de començar a fer cua per entrar als Museus Vaticans. Això és el que ens vam trobar:


Tocava fer cua....una cua de dos o tres hores sota el sol. Quina mandra. Així que al cap d'una bona estona vam poder entrar als Museus. Ara no m'extendré a explicar què hi vam veure....quantitats i quantitats de pintures religioses de diferents estils, frescos i més coses. Segurament la Capella Sixtina fou el més espectacular.

Sortint dels Museus, vam anar a la Plaça de Sant Pere i altra vegada a fer cua per entrar a la Basílica i a la Cúpula. Abans havíem menjat un enorme vas amb trossos de meló i síndria....deliciós. Imagino que Muxampa ens maleeix a tots des d'aquell dia. La pujada a la Cúpula es podia fer totalment a peu per 5 EUR o amb un tram en ascensor per 7 EUR. Com que els kmarades som així, vam tirar pel dret i vam fer tots 300 i tants esglaons a peu.

Aquí podeu veure com la Minerva li fa una simpàtica gracieta al Mestre. Era l'humor els que ens permetia pujar les escales amb alegria...que si no....

Una vegada dalt de tot vam poder confirmar que la vista era espectacular, tant la de l'exterior com la de l'interior de la basílica.

Així que vam baixar, i altra vegada a fer cua per baixar a les catacumbes on alguns Papes estan enterrats. Potser tomba més morbosa era la tomba de Joan Pau II...hi havia la tira de gent resant i algun segurata.

Afamats com estàvem, vam deixar Vatican City i vam endinsar-nos en la Roma autèntica per menjar alguna coseta. Un simpàtic cambrer ens va convèncer per seure a la seva terrasseta. El local es deia Tratoria Al Cuppolone. Allà vam estar parlant amb un anglès que assegurava que era el pare de Muxampa:

Cal confessar que la semblança és enigmàtica.

Allà vam rebre la primera lliçó a la italiana. Els màfies del restaurant ens van portar el compte i pretenien cobrar-nos un extra com a servei; després de negar-nos-hi, els cambrers van parlar entre ells i van arrodonir-ho a 10 EUR. La super Xispi va voler-se quedar la factura, però el capo Tio Vito no li va deixar.

Per oblidar-nos de tot això, vam anar a visitar el famós i proper Castell de Sant Angelo. Es tracta d'un interessant castell medieval amb vistes al Tiber i a gran part de Roma. La Xispi, al·legant que no érem un grup però sí un "grupito de españolitos" va aconseguir-nos un descompte.

La visita al castell va estar prou bé. Una vegada vam haver acabat, vam tornar als hotels i vam quedar per menjar alguna coseta a prop. Vam anar a sopar al That's Amore i després a fer unes copichueles a un pub irlandès, el Druid's Rock. Un bon lloc on beure alguna cosa, sempre que no sigui un mojito.

Apa, a dormir.

Els Kmarades a Roma - Dilluns 13 d'agost

I començarem aquesta entrega pel primer dia.

Vàrem marxar l'endemà que una gran tempesta castigués els igualadins; no ho vam dir, però crec que uns quants temíem que hi hagués problemes a l'aeroport deguts a la meteorologia.

L'avió sortia, en teoria, a les 13:55h així que els kmarades igualadins (Henry, Pròtil, Minerva i jo) vam partir amb el Papa Henry de xofer. Xispi i Muxampa havien passat la nit a Viladecans i ja ens trobaríem a la Terminal B de l'aeroport.

Així que quan ens vam trobar, vam anar ràpidament a facturar i quan estavem buscant el mostrador correcte vam trobar-nos els germà de l'Al que venia de Tenerife. Que petit que és el món.

I llavors va ser quan van venir els primers problemes.

Quan ja havíem facturat, pres un cafè, fet la cua per embarcar i estàvem dins el bus que ens portava a l'avió, un simpàtic però poc parlador individu ens va fer baixar sense donar-nos gaires explicacions. Encara no podíem pujar a l'avió.

Aquí ens teniu asseguts al terra, esperant poder embarcar. Afortunadament vam poder entretenir-nos amb uns italians borratxins que també estaven esperant a la mateixa cua.

I al final, amb una mica de retard, vam pujar a l'avió, vam tocar esperar una miqueta més, ja que havíem perdut el torn per enlairar-nos i a quarts de sis ja estavem a l'Aeroport de Fiumicino. Vam menjar alguna cosa i vam anar a buscar el tren que en mitja horeta ens deixaria a l'Estació de Termini, al costat dels hotels.

Ja era tardíssim. Què podíem fer? Doncs vam canviar-nos, vam localitzar un bonic restaurant a prop de l'hotel (un That's Amore, després sabríem que es tractava d'una cadena de restaurants) i vam caminar per la nit romana (Via Nazionale, les Quatre Fontanas, la Plaça Espanya i evidentment la Fontana di Trevi).

En aquesta foto es pot veure una imatge de com està de plena la Piazza Spagna.

I deixant de banda que la Minerva va trinxar una de les seves sandàlies en un atac d'ira (o potser perquè se la va enganxar en una de les llambordes del terra, no ho recordo) i que un delinqüent, criminal i italià begut va intentar assaltar l'Ester no va passar gran cosa més. Els kmarades vam seguir el riutal de tirar les monedes a la Fontana di Trevi i ens vam dirigir a fer nones.

Així acabava el primer dia.

Els Kmarades a Roma - Introducció

Aquest relat explica les intrèpides experiències dels Kmarades en el seu viatge a Roma aquest estiu. Viatge ple de perills i sorpreses (gairebé totes bones).
Si el comenceu a llegir quedareu literalment corpresos i compungits. Els autors no ens fem responsables si després requeriu visites al psicòleg o medicació.

Dit això, un dia els Kmarades varen decidir anar a Roma. Corria la primavera del 2007 i vam sentir la crida de la Ciutat Eterna. Els viatgers, escollits o com vulgueu dir-ne, seríem aquests:

En Bloody Henry, amb tots els seus àlies, ens brindaria la tenacitat, la perseverància i la dignitat necessària per fer aquest viatge.

Els seus amplis coneixements en vins i costums locals ens van permetre passar desaparcebuts ens els moments adequats.

No és amic de les fotos, i aquí podeu veure'l amenaçant el fotògraf que van trobar al fons del Tíber uns dies després.

La tendre Protileta va planificar algunes de les rutes més interessants. L'objectiu principal del seu viatge era documentar-se per la seva tesi doctoral "Com demanar un cafè amb gel en trenta-tres idiomes tots diferents".

Xispi és l'assegurança de viatge que tothom vol tenir. Nosaltres podem. Anant amb ella t'assegures descomptes en moltes entrades i sobretot sobretot que mai ningú s'atrevirà a estafar-te. També és garantia de festa i diversió a qualsevol hora.

Muxampa no és pas tan rondinaire i malcarat com diuen. Només cal seguir unes normes bàsiques molt simples. Se l'ha de tenir alimentat i descansat, i tot a l'hora correcta. Si se segueix al peu de la lletra, pot arribar a ser un bon company. Com diu el poeta, Muxampa mola.

La Minerva se'ns va afegir a l'últim moment, afortunadament per nosaltres. Les seves funcions eren de documentalista, guia i animadora del grup. Ens va descobrir paratges del que no havíem sentit parlar com la Via Apia o entreteniments nous, com les curses de carros a la terminal de l'Aeroport Roma-Fiumicino.

I com sempre, el Mestre Víbora, líder, guia i ànima del grup. El seu lideratge va fer, una vegada més, que tot funcionés perfectament.









El viatge va començar un dilluns 13 d'agost i va acabar el diumenge 19 del mateix mes. Set dies a Roma al cèntric Hotel Verona, al ladito de l'Estació de Termini.

I així acaba aquesta introducció. A continuació podeu veure, amb una entrada per dia, tots els detalls del viatge.

Volei Sorra 2007

Només se m'acut una paraula per descriure la participació dels kmarades a la XV edició del Volei Sorra: multitudinària. Fins a tretze kmarades varen participar en aquesta edició, número maleït però mai assolit. El cap de setmana del 13, 14 i 15 de juliol va ser la data escollida.

En la onzena participació al Volei Sorra (http://www.voleisorra.cat/), deu com a Fills de Belcebú i una com a Kmarades, vam tornar a causar sensació.

Els Kmarades vàrem fer dos equips, i aquí podeu veure les fotos oficials:

Aquí tenim els Kmarades (Antics Fills de Belcebú). D'esquerra a dreta: Pisuk, Epna, Muxampa, Griwar, Mestre Víbora i Ono.

I aqui podem veure els Kmarades Mixt: Sir Charles, Snowy, Trigues, Potx, Bloody Henry i Xispi. Només falta la Pròtil, que en aquesta ocasió estava darrere la càmera.

Acabades les presentacions, va comença el campionat. Els horaris eren difícilment empitjorables (he respectat els comentaris de l'Snowy, que fou qui ens va donar les bones notícies).

Pels Kmarades (AFB):

• divendres a les 1.30 de la matinada


• dissabte a les 9 h ( manda huevos)


• dissabte a les 18 hores

I pels Kmarades Mixt:

• divendres a les 22 hores


• dissabte a les 12 hores


• diumenge a les 11 hores

En un excés (potser) d'optimisme, Snowy també ens va passar els horaris de les semi finals.

Així que la festa començava el divendres al vespre. Vam dirigir-nos al primer partit i a disfrutar. Els Kmarades van començar una mica freds i descoordinats....es demostrava altra vegada l'autèntic esperit kmarada. Així que la derrota fou clara. Per tal de consolar-nos, i sobretot consolar els nostres estomàcs, ens vàrem dirigir a sopar alguna coseta.

Vam anar al Bar La Glòria. Ens van aposentar en un pati interior la mar d'agradable. Sir Charles, que coneixia el cambrer des de la infància, es va encarregar que ens atenguessin amb amabilitat i eficiència.

Aquí podeu veure una foto del local:

Així que amb la panxa plena vam anar a jugar el segon partit....i segona derrota. Els Kmarades som fidels a les tradicions. Demà seria un altre dia.

I clar...l'endemà el partit era a les 9h. Així que sense haver dormit gaire, tornavem a la càrrega.

Però.....els kmarades varen assolir la victòria. Contundent 2-0 i amb foto inclosa del match:

Però que poc dura l'alegria a la casa del pobre. Els partits de les 12h i de les 18h van significar dues noves derrotes. Els Kmarades masculins, confiats pel bon paper van ser humiliats per un bon equip que va tenir la sort i l'àrbitre de cara. Els Kmarades Mixtos van jugar sense complexos i van perdre el partit però deixant molt més bon gust de boca i demostrant que només els falta una mica de rodatge.

Només quedava un partit, el diumenge a les 11h.

Aquí podeu veure Trigues i Bloody en plena batalla:

Una altra derrota per tal d'acabar el campionat com cal. Però no val a desanimar-se: els Kmarades van causar furor i estrals, com sempre. El seu nom es va fer més gran.

Per cert, a la web del campionat hi ha un parell de fotos dels Kmarades. No deixeu de visitar-les i votar-les perquè estiguin al capdamunt dels rànquings:

http://www.voleisorra.cat/photogallery/thumbnails.php?album=6